Collserola: Sant Feliu de Llobregat (Renfe) - Penya del Moro - Pedralbes (Bus V5)

Collserola: Sant Feliu de Llobregat (Renfe) a Pedralbes (bus V5)
Travessa matinal i senzilla per Collcerola servida pels transports públics.

Comencem a l’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat. Com ens ve de passada, visitem el magnífic Parc Nadal. Traspassem la via del tren. Compta!, i pugem per la Rambla del Comte de Vilardaga on a la seva capçalera es pot veure un bonic monument al Consell Municipal de les Dones. Tot seguit avancem per la comercial Rambla de la Marquesa de Castellbell fins el Carrer de la Santa Creu que ens porta a la Riera de la Salud. Primer un carrer de Polígon Industrial i després es va fent més estret fins quedar un camí ampla de terra que ens duu a l’Area d’esbarjo de La Salud on hi ha la font, taules, instal•lacions de graelles per fer carn a la brasa i un xiringuito.
Des de la taula que hem escollit per esmorzar es pot veure a sobre mateix, la cimentera. Una vista edificant.
Presidint l’esplanada hi ha la magnífica masia de la Gleva, ara convertida en restaurant. Desprès de visitar la masia per fora reculem gairebé fins la cadena i agafem un camí, poc marcat per voreja per sota la masia i una mica més enllà s’enfila per un corriol una mica perdedor. De fet n’hi ha varius. Al final arribem a la part de darrera de la masia.
Us aconsello que pugeu a la part de davant de la masia, on hi ha les arcades i aneu fins el mirador. Crec que hi ha un camí que passa ben arran de la tanca de la casa i porta amb molt menys esforç, a la part de darrera.
Des d’aquí, el camí supera un parell d’encreuaments (des d’aquí la cimentera es fa molt i molt visible, massa), passem una altra cadena i agafem el camí del Circuit Naturalistic.
Arribem a una cruïlla en una corba, on passa una riera (seca). Hi ha un camí que puja per la riba esquerra (abans de passar la Riera. Aquest no. Traspassada la minsa riera, un altra camí segueix fent la corba i se’n va en sentit contrari al que portàvem. Aquest tampoc.
El nostra camí va seguint la riera pel cantó dret. Es veu poc la traça i es fàcil de perdre’l, ajudat pel la malesa del Bosc del Ginestar. Al final anem a parar a una pista on hi ha una bona panoràmica del poble i la zona i després de dos encreuaments agafem un sender (PRC165) que ens porta a la Penya del Moro. Allà tenim un jaciment ibèric un mirador i una mola d’orientació per a gaudir millor de les vistes.
Després d’estar-hi una estona, toca baixar. Anem a parar al Coll de Solanes on hi ha un camí que va al Santuari de la Salud. Nosaltres seguim per la pista i en una altra cruïlla de pistes, agafem un sender que surt pel mig de les dues. Travessem un parell d’encreuaments i nosaltres recte amunt.
Veiem més amunt, un roquetar. Possiblement una antiga pedrera. El nostra camí, s’enfilarà fins a passar per sobre. Un cop superada aquesta pedrera, el camí fa un forta baixada i va a parar en una pista, la qual remuntem a l’esquerra on després d’un torre d’electricitat, agafa un sender a mà dreta. És un camí que jo vaig trobar força maco. De les coses que no t’esperes per aquests indrets. I es que Collcerola està plena de racons.
Arribem a una l’altra pista, després de baixar per unes curioses escales, fetes am travessers sobre terreny argilós i vermellós i desprès de fer un parell de giragonses.
Aquesta pista està molt més civilitzada. Hi ha una calçada per a vehicles i un mena de vorera pels caminants. Un anomenat passeig de muntanya. Estem prop de Can Fatjò. Quan érem dalt ja podíem veure el corral i els cavalls.
Podem veure diversos cartells i indicadors. Nosaltres agafem a la dreta, cap a can Fatjó i quan arribem a la cruïlla, agafem la pista de l’esquerra, que torna a girar a l’esquerra i es va enfilant per la muntanya. Sempre agafem direcció Sant Pere Màrtir, carena.
La pujada es dreta fins arribar a la carena on veiem un banc que mira cap a Barcelona. Després de la paredeta per descansar, fer un mos i admirar el paisatge, baixem pel camí que veiem a la nostra esquerra i que ens portarà a la carretera de les Aigües. Hi ha diversos senders a escollir i jo vaig agafar el que baixa dret per la torrentera de roques on podrem admirar unes magnífiques grutes i galeries.
Quan arribem a Les Aigües, anem a mà esquerra on després d’uns quants metres trobem una altra pista a mà dreta que baixa cap al Parc de l’Oreneta. En una corba surt un corriol i el seguim. Anirem a parar directes en front del Parc, en una porta de les que estan tancades. Tirem a la dreta pel camí torrentera (encimentat), de la Mare de Deu de Lorda. Passem pel davant del Betània-Patmos. Seguim pel carrer Castellet, travessem La Ronda de Dalt (aquí està tapada) i just quan passem per davant d’un aparcament agafem a mà esquerra el carrer Joan d’Alòs.
Sortim a la Rotonda i una mica més avall ja veurem la parada principi-final, de bus V5.
Una ruta per la muntanya, el pulmó verd de l’àrea Metropolitana amb accés amb transport públic.
Tot un luxe.
La qualifico com a moderada, perquè té alguns trams un xic delicats i pel sube-baja.
Espero que us agradi
Salut i República.