Collserola: Sant-Feliu de Llobregat(Renfe) - Fàbrica de ciment Sanson- Santa-Creu d'Olorda - Les-Planes(FGC)

COLLSEROLA: SANT FELIU DE LL. – CIMENTERA SANSON – SANTA CREU D’OLORDA – LES PLANES
Travessa matinal, fàcil i amb transport públic. Des de l’estació de Renfe de Sant Feliu, passant per l’antiga fàbrica de ciment Sanson i per l’ermita de Santa Creu d’Olorda, arribem a l’estació dels ferrocarrils de la Generalitat de les Planes.

Primera etapa: Estació Sant Feliu a Fàbrica de ciment.
Sortim de la estació del tren de Sant Feliu i passem per el bonic parc Nadal. Segons el panell davant del parc, el poble de Sant Feliu, en temps de la segona República va passar a anomenar-se Roses de Llobregat.
Sortim per una altra porta del parc i anem a buscar el pas a nivell que, per cert, molta gent passa quan el semàfor està en vermell. Un dia tindrem un disgust. Enfilem el Passeig del Comte de Vilardaga i a dalt de tot de l’acera central, veiem un monument i uns banc de pedra de trencadís amb les paraules Consell Municipal de les Dones que és un organ consultiu del poble.

Tombem a l’esquerra per la Rambla de la Marquesa de Castellbell que primer puja una mica, després baixa fins travessar la riera de la Salut i desprès torna a pujar. Abans de tombar per la carretera de Sànson a la nostra dreta veiem el cementiri municipal, inclós en la ruta del modernisme de Sant Feliu.
Seguim per la carretera Sanson i arribats a una rotonda ens posem per un camí que resultarà un cul de sac. En diuen el parc del Cerdanet, bastant malmès per cert, i si voleu us ho podeu estalviar. Podreu veure el camp de Golf de Can Cuiàs. Tirem enrere fins la rotonda i seguim per la carretera Sanson- Passem el club de tenis Sant Jordi i seguim per la carretera que ens va apareixent una mica deteriorada perquè va a parar a la cimentera que ja no funciona.
Abans d’arribar-hi ja veiem una altra prova de l’abandonament en les ruïna del restaurant Can Ferrys, banquetes y reuniones.
La carretera arriba fins la fàbrica. Un gegant en ruïna. Tot està abandonat. Davant meu, a la porta, veig un edifici més ben conservat que posa oficines i al costat un cotxe. Vaig cap allà i un “segurata” obre una finestra. Li pregunto si es fa alguna cosa en aquella fàbrica. Si hi ha alguna activitat. Em contesta que ja no es fa ciment però es fan “altres coses”. Insisteixo en que es fa i es reitera: “altres coses. Davant de la rica informació i la sensació de molestar, dono les gràcies i m’encamino cap a una cruïlla que he vist a l’esquerra just abans de la fàbrica.
Sembla que aquesta fàbrica, abans antiga Sanson i propietat de la mexicana CEMEX, la va comprar no fa gaire CEMENTOS MOLINS, però malgrat que he estat investigant per Internet, no he pogut aclarir si hi ha alguna activitat i quina. El que és evident que ja no es fabrica ciment.
Per qui vulgui més informació, us deixo algunes Webs interessants sobre la història d’aquesta fàbrica:
-Patrimoni miner de Catalunya. Sept. 2016.
-Debat sobre la fàbrica Sanson. Sept. 2016
-El Periodico.Cementos Molins compra la fábrica de CEMEX de Santi Feliu de LL. Por 40 millones. Juny 2013

Seguim aquest camí que primer ens indica cap a l’hípica Rafel i després i després cap a ca n’ Abadal. Després d’uns metres deixem el camí i seguim un sender que passa pel mig d’un bosc de pins molt deixat i remuntant cap a al carena ens desviem per un altre sender que passa just per sobre la fàbrica. Flanquegem fins a trobar una part de la ruïnosa fàbrica hi veiem canonades i aixetes rovellades, construccions esbotzades i tot totalment abandonat com podreu comprovar en les fotos. Seguim amunt fins a trobar la pista que ve de baix i passa per sobre de la fàbrica. Cap a baix hi veiem un pedrera i un cartell de perill. Anem amunt.
Segona etapa. Fàbrica de ciment Santa Creu d’Olorda.
La carretera puja de valent. Està molt malmesa i es veu clarament que està abandonada. Seguim pujant amb una bona panoràmica sobre Sant Feliu la fàbrica i la conca del Llobregat. La carretera gira cap a la dreta i ja veiem al fons el telefèric que s’enfila fins al Puig d’Olorda i que servei per a baixar la pedra fins la fàbrica.
Seguint pujant per la carretera i per tot arreu veiem cartells de no passar. Passem una zona tota en tanques i cartells de no passar. La tanca també està malmesa i es podria passar per diversos llocs. El mapa marca unes coves més amunt. Després passem una pedrera a l’esquerra. Al final de la pujada passem per sota del telefèric aguantat per unes colossals columnes. Em trobo un senyor que surt des de dins del terreny prohibit pels cartells. Està buscant (i trobant) espàrrecs. Em diu que la gent no fa cas dels cartells. He preguntat per la fàbrica a ell i a dos persones més que m’he trobat i m’han corroborat que a la fàbrica ja no es fa ciment. Però no m’han sabut dir si es fa alguna cosa. Creuen que està totalment abandonada.
Seguint i veiem a l’esquerra el Puig d’Olorda amb la seva torre de vigilància. Tornem a veure la part de dalt del telefèric, des de l’altre cantó. Des d’aquí no es veu la gran Creu. Continuem per la pista que ara es planera i després d’un parell de corbas ja sentim una remor i estem a les envistes de l’ermita. Aviat arribem a l’ermita de Santa Creu d’Olorda. Allà descansem i mengem alguna cosa. Hi ha uns nois i noies fent jocs per equips. Han construït una mena de catapultes i estan disposats en dos bàndols front per front, en l’espaiosa plaça que hi ha davant l’ermita.
Se sent parlant els nanos en castellà i una mica en anglès. Els monitors dones les ordres en anglès. Li pregunto a un conductor d’un autocar d’ells i em diu que es tracta d’un col•legi americà. El Benjamín Franklin situat al barri de la Bonanova prop de la Tecknon. Sense preguntar-li em va informar que hi anava una de les filles (netes) dels Pujol, que precisament estava en aquests grup.
Tercera etapa. Santa Creu d’Olorda a l’estació FGC de les Planes.
Travesso la plaça i a l’altra banda vaig a cercar el GR92 que, paral•lel a la carretera em porta a través a través del bosc fins a ella. Estem en un indret anomenat La Sargantana. La carretera és la BV-1468 que va de Molins de Rei, passa per Santa Creu d’Olorda, pel Coll d’Espinagosa (Turó d’en Cors), fins a creuar amb la BV-1462 de Barcelona a Vallvidrera.
El GR92, en aquest punt, segueix la carretera passant per darrera la tanca empara (quitamiedos), després es torna a endinsar al bosc i torna a sortir a la carretera.
Caminem un tros per la carretera fins el coll de can Pasqual. Veiem un cartell que ens indica que em de tombar a l’esquerra cap a Les Planes i la parada dels Ferrocarrils.
Entrem a la urbanització i passem per la curiosa porta d’una finca on es pot veure l’ imatge d’un sant en un cantó i la d’un ferotge gos en un altra. Es diu La Rosaleda de Asís.
Seguim avall i ens trobem una altra cruïlla. Nosaltres cap a l’estació. Arribem a Mas Guimbau que és una altra urbanització dins Les Planes. Nosaltres seguim allà on indica el símbol de FGC.
Més avall trobem una parada de bus. És el bus de barri 118. Aquí podem optar, si volem, per finalitzar la excursió i estalviar-nos tot el tros d’urbanització, perquè el bus ens deixa a l’estació. Hem de pensar que la freqüència de pas es cada hora i quart.
Nosaltres optem per seguir a peu fins l’estació. Anem baixant. Cases i més cases. El carrer asfaltat va fent giragonses però no veiem cap drecera que es pugui agafar. Els gossos borden al passar ple costat de la seva casa. Quan es superat la casa un altre gos fa el relleu a l’anterior i així successivament. Hi ha cops que hem de suportar el concert de diversos gossos perquè un anima l’altra.
Al final, arribem al Santuari de la Salut (per aquesta zona tots són de la Salut) i agafem unes escales a mà esquerra que ens tornen a portar a un altra carrer. Seguim avall i passem pr sota de l’autopista dels túnels de Vallvidrera. Unes enormes columnes suporten la gran cinta de ciment elevada. Soroll eixordador. Més avall, a mà esquerre veiem un pont que passa per sobre de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat BV-1462 i ens porta directe a l’estació de les Planes.
Ara hem d’agafar un ascensor que puja dos pisos i un altra que els torna a baixar per a situar-nos a l’andana que va a Barcelona. La estació és modernista.
Aquí acabem aquesta excursió-travessa per Collcerola amb la facilitat de poder fer servir els transports públics. Espero que us hagi agradat aquest tros de Collcerola.
Salut i República!