Collserola12. Sarriá-Turó de Mont-Tibidabo-Observatori Fabra-Passeig Aigües-Sarriá

Petita ruta que comença a la Plaça Borràs i puja per l'Avinguda de Vallvidrera, continua pel Carrer del Bosc i pel carrer del Torrent de la Font de Mont. La pujada, fins arribar al Carrer del Bosc te un desnivell raonable però a partir d'aquest punt el trajecte agafa un desnivell molt més important que es va fent més fort a mida que s'arriba al capdemunt del carrer del Torrent de la Font del Mont. El revol que hi ha al capdemunt d'aquest carrer es molt dur i les Escales de la Font del Mont acaben per cansar les cames. Fins aqui tot el trajecte s'ha fet sobre asfalt. Acabades les escales fins arribar al Turó de Mont es va per pista de terra. D'aquí fns al Tibidabo, domina l'asfalt de nou. Molt a prop de l'entrada inferior al Parc del Tibidabo hi ha un trencall a mà dreta amb un corriol estret que en permet baixar en direcció a l'Observatori Fabra. No vaig poguer entrar a les instalacions de l'Observatori. Vaig arribar a les seves portes i vaig desfer un troç de camí per anar a buscar el corriol que em portava cap al Passeig de les Aigües. Al entrar en aquest corriol va començar la part no asfaltada del trajecte. Els km. que vaig fer per Passeig de les Aigües em van permetre veure el contrast entre les vistes a la meva dreta ( molt clares) i les de la meva esquerra en que es veia??? Barcelona coberta d'una boirina que, em fa l'efecte, era pol-lució atmosfèrica. L'última part del recorregut es va fer per carrers asfaltats.
Es tracta per tant d'un trajecte curt, dur al començament, de baixada i senzill al final, que té molts troços asfaltats i que em va servir per arribar per primer cop a l'Observatori Fabra. Si un vol disfrutar de les vistes, no val la pena anar al Fabra, al menys si no si pot entrar. En canvi les vistes tant del Tibidabo com del Passeig de les Aigües, son molt boniques ( si no hi ha boirina).
He qualificat de moderada la ruta per la forta pendent del seu principi. Tot i així, si s'agafa aquesta pujada amb força tranquilitat, es pot pujar sense cansar-se en excés i la ruta es podria qualificar se fàcil.

A la ruta hi ha dos o tres punta en els que he agafat camins incorrectes. Els errors no sn importants, no n'hi ha cap que superi el centenar de metres i estàn indicats en els corresponents waypoints.