COLLSUSPINA - Collet de Bolederes - Collet d'Herbaprima - Serrat de l'Espelta - MOIÀ. 120915

Collsuspina - Moià

El terme de Collsuspina és ric en troballes arqueològiques i restes de tombes i d'habitatges que revelen que ja era poblat a l'època neolítica. S'han excavat antigues tombes prop de l'Espina i una cova habitada sota la població, a l'hort del Paleta, que ha donat lloc a interessants troballes arqueològiques, algunes exposades al Museu Episcopal de Vic.

La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l'època proconsular documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050.

El nom li ve del mas de l’Espina, antics propietaris de bona part de la contrada. El poblet va formar-se al peu del collet de la pollosa en un indret planer i suau, habitat des de mil·lenis, com ho han revelat vàries troballes aqueològiques fetes al peu mateix de la població i pels voltants.

El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat per Salvi Pedrós al 1550 just a la partició dels dos termes, a la part de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.

Els únics censos antics del terme són religiosos i són del 1686, en què es diu que el terme tenia 23 famílies. Pels noms dels caps dels masos que dóna l'escrit del 1553, s'ha pogut calcular que en aquell any, hi convivien 11 famílies.

Abandonada la dècada dels 1940, als 1950 el poble assisteix a la Crisi de la Mecanització, que implantà maquinària, fent innecessària molta mà d'obra que es veu obligada o estimulada a marxar del poble. Els següents anys 60 van comportar el Desenvolupament Industrial, que també va actuar com a element o factor d'atracció a l'emigració.

Moià i el Moianès

El Moianès és un altiplà que s’aixeca al centre de Catalunya entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vallès. Es tracta d’un espai amb personalitat geogràfica pròpia, ben diferenciada dels territoris que l’envolten i amb unes alçades que varien entre 600 i 1000 metres, cosa que fa que es consideri com una comarca natural independent.

El Moianès el formen deu municipis, actualment repartits entre tres comarques, però amb voluntat de formar-ne una de pròpia: Moià, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany i Santa Maria d’Oló, que pertanyen al Bages; Castellterçol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja, que pertanyen al Vallès Oriental, i Collsuspina, que forma part d’Osona. La seva extensió total és de 335 km² i té una població censada d’11.417 habitants.

Si bé tradicionalment l’economia del Moianès es basava en l’agricultura, en els darrers anys aquesta ha anat perdent pes específic en favor de la indústria. El sector serveis, localitzat principalment a Moià i Castellterçol com a nuclis més importants de població, ha anat agafant importància, i més modernament el turisme, que mira de desenvolupar el gran potencial que en aquest sector té el Moianès.