Collsuspina-Santa Eugènia del Gomar-Coves del Toll

Sortida\Arribada

Font de Can Picanyol

Camí Ral de Manresa a Vic

Santa Eugènia del Gomar

Pla del Gomar

Domen del Cospinar

Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se'n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l'interior. El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l'eix longitudinal de la cambra. Observacions: A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ).

Cista de Perers

Avenc de Perers

Molí Vell de Perers

Segons l'inventari de masies, documentalment apareixeria al segle XI, tot i que les construccions actuals serien del XVIII.

Bauma del Gai

Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009.

Salt d'Aigüa del Molí del Gaí

el Gai

Plans del Gai

Bassa

el Masot

Sembla que les primeres noticies del mas són de l'any 1290, si bé el bloc original pertany al s. XVIII, tot i que se sap que va ser construït aprofitant un antic mas anomenat els Casals. Francesc Vilarrúbia Torrellebreta va néixer al 1811en aquesta casa i ell mateix va fer construir l'arxiu on es guarden documents i dades relatives a la família Vilarrúbia. Durant la primera guerra carlina s'hi van estacionar forces cristines.

Camp Gran del Clapers

Costa del Mig

Font d'Alba

Salt d'Aigüa

Gorg de les Olletes

Cova Morta

La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves "expedicions" hi havia trobat algun fòssil. Es diu que hi ha gravats en alguna part d'època romana i/o medieval però no s'observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova del Toll

Balma de les Comes

Es tracta d’una balma gran, té unes dimensions màximes de 48 m d’amplada per 14 m de fons i 6 m d’alçada.

Gorg de l'Ubart

Sot de Padrós