Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Pla de Querol-L’Espina-Collsuspina (Moianès)

Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Pla de Querol-L’Espina-Collsuspina (Moianès)

Itinerari: Collsuspina-Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol-Pla de Querol-Barraca del Pla de Querol-Camí de l’Espina-L’Espina-Tram del GR 177 de tornada a Collsuspina-Nucli antic de Collsuspina (Moianès)

Quan arriba la família, iniciem la segona part del passeig d’avui. El dia segueix blau, però ha augmentat la calor i comença a enteranyinar-se el cel amb alguns núvols, que aniran a més durant la tarda.

Tot el grup hem deixat els cotxes a un marge del camí, a tocar de la zona poliesportiva municipal, molt a prop del camp de futbol i on tot just comença el tram senyalitzat del Camí Ral de Vic a Manresa.

Hi ha un plafó informatiu i un pal indicador. Nosaltres comencem el tram, en direcció al Bosc de Casanoves i els Tres Roures pel Camí de la Collada.

Aquest primer tram és força bonic, amb una vegetació exuberant i amb alguns bancs de fusta que conviden a relaxar-se i gaudir de l’entorn. Per la dreta tenim el pràcticament sec Torrent de Fosc. Si girem el cap, veurem el poble de Collsuspina amb la torre de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, que destaca sobre la resta.

A l’alçada del cementiri de Collsuspina el camí puja suaument i s’endinsa al Bosc de Casanoves. És una magnífica roureda que també està espectacular. Passarem un parell de cruïlles amb pal indicador que nosaltres seguirem sempre en direcció als Tres Roures i el Pla de Querol.

Al bell mig del bosc, pel costat esquerre de la marxa, trobem un bon lloc per dinar a l’ombra.

Després de dinar alguns fem una petita volta per gaudir de la roureda i ens trobem amb una estrany artefacte penjat d’un arbre; és una bicicleta de la que pengen un parell d’agulles de rellotge. Desconec el significat, si és que n’ha de tenir, però algú s’ho ha treballat a consciencia per la forma en que el giny està lligat a l’arbre.

Fem un parell de fotos i seguim per la pista herbada que acaba a una tanca de ferro que barra el pas als camps de conreu de Can Jordà, que veiem al fons. Per l’esquerra seguim un corriol desdibuixat que baixa a la pista principal, a l’alçada dels Tres Roures, tres exemplars d’arbres monumentals senyalitzats amb una placa.

A cent metres trobem una cruïlla amb un nou pal indicador que seguirem pel corriol fressat de l’esquerra, en direcció al Pla de Querol.

Poc més enllà, al final d’un petit tram d’ascens, arribem a una cruïlla amb la pista de terra i amb un pal indicador de l'Obaga del Pla de Querol. Per l’esquerra aniríem primer a Can Jordà i, per la Collada, al Roc de la Guàrdia, on ja hem estat en varies ocasions. Avui, seguim per la dreta, en direcció al Pla de Querol.

En pocs minuts arribem al Pla de Querol, que travessem en direcció a la barraca que veiem al bell mig del prat herbat. És la coneguda com Barraca del Pla de Querol, una barraca de pedra seca en molt bon estat de conservació.

Tot i que el dia s’ha ennuvolat una mica, pel sud tenim molt bones vistes de Montserrat i de la Mola.

Tornem a la pista i seguim en direcció oest pel Camí que baixa a l’Espina. Deixem per la dreta el camí que baixa directe al poble i que hem seguit al matí, per continuar en descens tranquil i progressiu per la pista principal de terra. Poc després trobarem un pal indicador per la dreta que ens confirma que estem al Camí de l’Espina.

En uns minuts som davant la casa pairal de l’Espina, amb un rètol de fusta que ens diu “Camí Particular”. Fent cas al rètol i girem per la pista de l’esquerra que ens deixa a la part baixa del mas.

Aquí podem comprovar la grandària i l’espectacularitat del mas, recentment reconstruït. Per ampliar informació, us ajunto el que diu la web poblesdecatalunya.cat:

"Masia Segle XVI-XVII. Situació: A 1'5 Km del poble direcció sud.

És la masia més important del terme des del punt de vista històric. El nom del lloc on està situada, el Coll de l'Espina, és l'origen del nom del terme. Està documentat de l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona.

El mas està format per un gran edifici que conforma l'habitatge i diverses construccions annexes, d'èpoques diverses. La façana principal compta amb dos portals adovellats, un d'ells ornat amb un interessant escut, dels segles XVI-XVII. Cal destacar el finestral d'arc conopial, de tradició gòtica, habitual al segle XVI, amb traceria calada i les impostes esculpides."

I a la Viquipèdia podem llegir:

"L'Espina és una masia del terme municipal de Collsuspina, a la comarca catalana del Moianès.

Està situada al sud-est del nucli de població de Collsuspina, a l'esquerra del torrent de l'Espina, dalt d'un turonet. És a migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l'Espina i a llevant de la masia de l'Espinoi.

És la masia tradicionalment més forta del terme. Parla de la seva importància el fet que el poble deu el seu nom al fet que es formà en el Coll de l'Espina (Coll s'Espina, en català antic).

Passa a ponent de la masia el Camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra."

Deixem enrere el mas i seguim camí fins la cruïlla amb la pista de l’Espina, un tram del GR-177 que, per la dreta, en cinc minuts ens deixa a l’entrada sud de Collsuspina.

Aquí descansem una estona als bancs de la font i, tot seguit, fem una petita volta pel poble, visitant el nucli antic, la Plaça Major amb l’Ajuntament i, especialment, l’Església Parroquial de Santa Maria dels Socors, patrona del poble.

També destaca l’edifici del restaurant Can Xarina, que en origen va ser un solitari hostal de camí ral aixecat el 1550. Tot just a tocar del restaurant hi ha una curiosa Creu de Terme amb una font i envoltada per un banc circular de pedra.

Després baixem a la zona on hem aparcat i on donem per finalitzada aquesta segona part de la ruta d’avui.

Per últim, per completar la informació, us deixo còpia del que diu la pàgina web de l’Ajuntament de Collsuspina: “El terme de Collsuspina, de 14,86 km2 ubicat a la comarca del Moianès, s'estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic; limita al nord amb el municipi de Muntanyola, al nord-est i l'est amb Tona, a l'est i el sud-est amb el municipi de Balenyà, al sud amb Castellcir i a l'oest amb el municipi de Moià.

Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari. El port o coll de la Pollosa (920 metres) és l'únic pas entre el Moianès i Osona que sobrepassa els mil metres en la petita serralada de la part nord i que va de la Caseta de Vilafort a Sant Cugat de Gavadons (1043 metres a Sant Cugat de Gavadons, 1061 metres al puig de l'Oller); té una cota mínima de 800 metres en el torrent de Santa Coloma, sota el Puig-antic.

Per la seva altitud i la pluviositat més alta que a la resta del Moianès, és un terme força ric en aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d'Armadans o d'en Picanyol, de la Griolera o de les Umbertes, i de Santa Coloma o de Fontscalents, que vessen les aigües a la riera de Marfà o Golarda.

A les terres de Collsuspina hi predomina un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. El terme comprèn el nucli antic i els barris del Picanyol i les Casetes així com una vintena de Masos.”

Curta, planera i fàcil passejada aper les rodalies de Collsuspina. Recomanable i apta per a totes les edats.

Salut i bona caminada !