Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Pla de Querol-Collsuspina (Moianès)

Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol-Pla de Querol-Barraca del Pla de Querol-Collsuspina (Moianès)

Itinerari: Collsuspina-Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol-Pla de Querol-Barraca del Pla de Querol-Camí de l’Espina-nucli antic de Collsuspina (Moianès)

Passeig per les rodalies de Collsuspina en un dia que amenaçava pluja i que definitivament, a mitja excursió, ha descarregat una bona tempesta que ens ha fet retallar la ruta i tornar al poble per la via més ràpida.

Deixem el cotxe a tocar de la zona poliesportiva municipal, molt a prop del camp de futbol i on tot just comença el tram senyalitzat del Camí Ral de Vic a Manresa.

Hi ha un plafó informatiu i un pal indicador. Nosaltres comencem el tram, en direcció al Bosc de Casanoves i els Tres Roures pel Camí de la Collada.

Aquest primer tram és força bonic, amb la vegetació que ja verdeja i amb alguns bancs de fusta que conviden a relaxar-se i gaudir de l’entorn. Per la dreta tenim el Torrent de Fosc, avui amb molt poca aigua. Si girem el cap, veurem el poble de Collsuspina amb la torre de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, que destaca sobre la resta.

A l’alçada del cementiri de Collsuspina el camí puja suaument i s’endinsa al Bosc de Casanoves. És una magnífica roureda que també està espectacular. Passarem un parell de cruïlles amb pal indicador que nosaltres seguirem sempre en direcció als Tres Roures i el Pla de Querol.

Una mica més enllà, amb el mas de Can Jordà a la vista, trobem els Tres Roures, tres exemplars d’arbres monumentals senyalitzats amb una placa.

A cent metres trobem una cruïlla amb pal indicador que seguirem en direcció al Pla de Querol.

Poc més enllà, al final d’un suau tram d’ascens, arribem a una cruïlla amb la pista de terra i amb un nou pal indicador de l’Obaga del Pla de Querol. Per l’esquerra aniríem primer a Can Jordà i, per la Collada, al Roc de la Guàrdia, on ja hem estat en varies ocasions. Avui, com comencen a caure les primeres gotes, farem una volta més curta i girarem a la dreta, en direcció al Pla de Querol.

En pocs minuts arribem al Pla de Querol i, com la pluja ja és intensa i cau una mica de pedra, ens aixopluguem a la Barraca del Pla de Querol, una barraca de pedra seca en molt bon estat de conservació.

Hem d’esperar més de mitja hora a que escampi per poder seguir camí cap a Collsuspina pel camí més ràpid que trobem.

Tornem a la pista i seguim en direcció oest i, en progressiu descens, arribem al poble pel Camí de l’Espina i el carrer Major.

Fem una petita volta pel poble, visitant el nucli antic, la Plaça Major amb l’Ajuntament i, especialment, l’Església Parroquial de Santa Maria dels Socors, patrona del poble.

També destaca l’edifici del restaurant Can Xarina, que en origen va ser un solitari hostal de camí ral aixecat el 1550. Tot just a tocar del restaurant hi ha una curiosa Creu de Terme amb una font i envoltada per un banc circular de pedra.

Després baixem a la zona on hem aparcat i ens acostem al primer banc del Camí Ral per descansar i fer un mos. Finalment tornem al cotxe i donem per acabada la ruta d’avui.

La volta és magnífica i l’entorn espectacular. Llàstima que el temps ens ha fet retallar la ruta i tornar a correcuita. Afortunadament, després el temps ha millorat i hem aprofitat per acostar-nos en cotxe a l’església romànica de Sant Cugat de Gavadons, on feia molts anys que no hi anàvem, però això serà en una ressenya posterior.

Per últim, per completar la informació, us deixo còpia del que diu la pàgina web de l’Ajuntament de Collsuspina: “El terme de Collsuspina, de 14,86 km2 ubicat a la comarca del Moianès, s'estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic; limita al nord amb el municipi de Muntanyola, al nord-est i l'est amb Tona, a l'est i el sud-est amb el municipi de Balenyà, al sud amb Castellcir i a l'oest amb el municipi de Moià.

Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari. El port o coll de la Pollosa (920 metres) és l'únic pas entre el Moianès i Osona que sobrepassa els mil metres en la petita serralada de la part nord i que va de la Caseta de Vilafort a Sant Cugat de Gavadons (1043 metres a Sant Cugat de Gavadons, 1061 metres al puig de l'Oller); té una cota mínima de 800 metres en el torrent de Santa Coloma, sota el Puig-antic.

Per la seva altitud i la pluviositat més alta que a la resta del Moianès, és un terme força ric en aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d'Armadans o d'en Picanyol, de la Griolera o de les Umbertes, i de Santa Coloma o de Fontscalents, que vessen les aigües a la riera de Marfà o Golarda.

A les terres de Collsuspina hi predomina un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. El terme comprèn el nucli antic i els barris del Picanyol i les Casetes així com una vintena de Masos.


Salut i bona caminada !