Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Pla de Querol-Collsuspina (Moianès)

Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol-Pla de Querol-Barraca del Pla de Querol-Collsuspina (Moianès)

Itinerari: Collsuspina-Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol- Pla de Querol-Barraca del Pla de Querol-Camí de l’Espina-Carrer Major-nucli antic de Collsuspina (Moianès)

Com al Pla de Bages la boira amenaça de no marxar en tot el dia, decidim acostar-nos a Collsuspina, on trobem un sol espatarrant i una temperatura prou agradable. Coses de l’anticicló i de la inversió tèrmica que fa dies que ens dura.

Deixem el cotxe a tocar de la Zona Esportiva Municipal, tot just on comença un tram senyalitzat del Camí Ral de Vic a Manresa. Hi ha un plafó informatiu i un pal indicador. Nosaltres comencem el tram en direcció al Bosc de Casanoves i els Tres Roures pel Camí de la Collada.

Aquest primer tram, amb els colors de la tardor, és molt bonic. Hi ha un parell de bancs de fusta que conviden a relaxar-se i gaudir de l’entorn. Per la dreta tenim el Torrent de Fosc, amb molt poca aigua. Si girem el cap, veurem el poble de Collsuspina amb la torre de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, que destaca sobre la resta.

A l’alçada del cementiri de Collsuspina el camí puja suaument i s’endinsa al Bosc de Casanoves. És una magnífica roureda que està espectacular. Passarem un parell de cruïlles amb pal indicador que seguirem sempre en direcció als Tres Roures i el Pla de Querol.

Una mica més enllà, amb el mas de Can Jordà a la vista, trobem els Tres Roures, tres exemplars d’arbres monumentals senyalitzats amb una placa.

Seguim camí i, a uns cent metres, trobem un nou pal indicador que seguirem en direcció al Pla de Querol.

Poc més enllà, al final d’un suau tram d’ascens amb algunes zones encara gebrades, arribem a una cruïlla amb una pista de terra i amb un pal indicador de l'Obaga del Pla de Querol. Per l’esquerra aniríem primer a Can Jordà i, per la Collada, al Roc de la Guàrdia, on ja hem estat algunes vegades. Avui, en canvi, seguirem per la dreta, cap el Pla de Querol.

En pocs minuts arribem al Pla de Querol i visitem la Barraca del Pla de Querol, una barraca de pedra seca en bon estat de conservació. Des d’aquí tenim bones vistes de Montserrat i de la Mola.

Tornem al camí i seguim a llevant. Uns metres enllà trobem una cruïlla no senyalitzada que seguirem a la dreta. És un camí herbat que, poc després es transforma en un corriol fressat i molt pedregós que, en un no res, ens deixa al tram asfaltat del Camí de l’Espina a Collsuspina.

Entrem a Collsuspina pel Camí de l’Espina, descansem una estona als bancs de la font i, tot seguit, fem una petita volta pel poble, visitant el nucli antic, la Plaça Major amb l’Ajuntament i, especialment, l’Església Parroquial de Santa Maria dels Socors, patrona del poble.

També destaca l’edifici del restaurant Can Xarina, que en origen va ser un solitari hostal del camí ral aixecat el 1550. Tot just a tocar del restaurant hi ha una curiosa Creu de Terme amb una font i envoltada per un banc circular de pedra.

Després baixem a la zona on hem aparcat i ens acostem al primer banc del Camí Ral per descansar i fer un mos. Finalment tornem al cotxe i donem per acabada la ruta d’avui.

Per últim, per completar la informació, us deixo còpia del que diu la pàgina web de l’Ajuntament de Collsuspina: “El terme de Collsuspina, de 14,86 km2 ubicat a la comarca del Moianès, s'estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic; limita al nord amb el municipi de Muntanyola, al nord-est i l'est amb Tona, a l'est i el sud-est amb el municipi de Balenyà, al sud amb Castellcir i a l'oest amb el municipi de Moià.

Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari. El port o coll de la Pollosa (920 metres) és l'únic pas entre el Moianès i Osona que sobrepassa els mil metres en la petita serralada de la part nord i que va de la Caseta de Vilafort a Sant Cugat de Gavadons (1043 metres a Sant Cugat de Gavadons, 1061 metres al puig de l'Oller); té una cota mínima de 800 metres en el torrent de Santa Coloma, sota el Puig-antic.

Per la seva altitud i la pluviositat més alta que a la resta del Moianès, és un terme força ric en aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d'Armadans o d'en Picanyol, de la Griolera o de les Umbertes, i de Santa Coloma o de Fontscalents, que vessen les aigües a la riera de Marfà o Golarda.

A les terres de Collsuspina hi predomina un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. El terme comprèn el nucli antic i els barris del Picanyol i les Casetes així com una vintena de Masos”.

Si teniu temps val la pena acostar-s’hi al mas de l’Espina, recentment reconstruït, i del que, per ampliar la informació, us adjunto el que diu la web poblesdecatalunya.cat:

"Masia Segle XVI-XVII. Situació: A 1'5 Km del poble direcció sud.

És la masia més important del terme des del punt de vista històric. El nom del lloc on està situada, el Coll de l'Espina, és l'origen del nom del terme. Està documentat de l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona.

El mas està format per un gran edifici que conforma l'habitatge i diverses construccions annexes, d'èpoques diverses. La façana principal compta amb dos portals adovellats, un d'ells ornat amb un interessant escut, dels segles XVI-XVII. Cal destacar el finestral d'arc conopial, de tradició gòtica, habitual al segle XVI, amb traceria calada i les impostes esculpides."

I a la Viquipèdia podem llegir:

"L'Espina és una masia del terme municipal de Collsuspina, a la comarca catalana del Moianès.

Està situada al sud-est del nucli de població de Collsuspina, a l'esquerra del torrent de l'Espina, dalt d'un turonet. És a migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l'Espina i a llevant de la masia de l'Espinoi.

És la masia tradicionalment més forta del terme. Parla de la seva importància el fet que el poble deu el seu nom al fet que es formà en el Coll de l'Espina (Coll s'Espina, en català antic).

Passa a ponent de la masia el Camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra."

Sigui com sigui i feu el tram que feu, la volta és magnífica i l’entorn espectacular.

Salut i bona caminada !