Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral de Vic a Manresa-Pla de Querol-Roc de la Guàrdia-L’Abeurada-Bauma del Garet (Moianès)

Collsuspina: Volta circular pel Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol- Pla de Querol-L'Espina-Coll d'Heures-La Collada-Roc de la Guàrdia-Font de l’Abeurada-Bauma i Mas del Garet-Pla del Garet-Collsuspina (Moianès)

Itinerari seguit: Collsuspina-Camí Ral de Vic a Manresa-Bosc de Casanoves-Els Tres Roures-Obaga del Pla de Querol- Pla de Querol-Bosc de l’Espina-l’Espina-Les Fontanilles-Coll d’Heures-La Collada-Collet del Roc de la Guàrdia-Miradors del Roc Gros-Sot de l’Home Mort-Font de l’Abeurada-Bauma del Garet-Pla i Mas del Garet-Torrent del Camp-Les Casetes-Collsuspina.

Passeig per les rodalies de Collsuspina en un dia fred, però asolellat, que convida a caminar.

Arribem a Collsuspina per la carretera N-141 C, entre Manresa, Moià i Tona. Tot just entrar al poble baixem pel primer carrer a l’esquerra, passem pel Camp de Futbol i deixem el cotxe a tocar de la Zona Esportiva Municipal, tot just on comenca un tram del Camí Ral de Vic a Manresa. Hi ha un plafó informatiu i un pal indicador.

Nosaltres comencem el tram, amb la gespa encara humida per la pluja recent, en direcció al Bosc de Casanoves i els Tres Roures, pel Camí de la Collada.

Aquest primer tram està espectacular, molt verd i amb alguns bancs de fusta que conviden a relaxar-se i gaudir de l’entorn. Per la dreta tenim el Torrent de Fosc, avui amb molt poca aigua. Si girem el cap, veurem el poble de Collsuspina amb la torre de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, que destaca sobre la resta.

A l’alçada del cementiri de Collsuspina el camí puja suaument i s’endinsa a la magnífica roureda del Bosc de Casanoves. Passarem un parell de cruïlles amb pal indicador que nosaltres seguirem sempre en direcció als Tres Roures i el Pla de Querol.

Una mica més enllà, amb el mas de Can Jordà a la vista, trobem els Tres Roures, tres exemplars d’arbres monumentals senyalitzats amb una placa.

A cent metres trobem un nou pal indicador que seguirem a l’esquerra, en direcció al Pla de Querol.

Poc més enllà, al final d’un suau tram d’ascens, arribem a una cruïlla amb la pista de terra i amb un pal indicador de l'Obaga del Pla de Querol. Per l’esquerra aniríem primer a Can Jordà i, per la Collada, al Roc de la Guàrdia, on anirem després. Ara seguirem per la pista de la dreta en direcció al Pla de Querol.

En pocs minuts arribem al Pla de Querol que creuem de nord a sud pel corriol que travessa el bosc en direcció a l'Espina, gran casa pairal visible a molta distància. Avui no es acostarem i passarem pels corriols situats a llevant del mas, en direcció a Les Fontanilles.

Aquí iniciem una lleugera pujada per camí empedrat que, en poca estona, ens deixa al Coll d'Heures. Trobem un pal indicador.

Abandonem el coll i seguim al nord pel Camí de Santa Coloma Sasserra a la Pollosa, una ampla pista de terra, en molt bon estat, que ens deixarà a la cruïlla de camins coneguda com la Collada, amb un parell de pals indicadors. Des d’aquesta pista, per la nostra dreta, gaudirem de les vistes a la Creu de Castellar i al Repetidor de TV de Castellar, visibles des de molts llocs de la comarca del Moianès i de la veïna Osona.

A la Collada seguim al nord, en direcció a la carretera N-141 C, que veiem al fons, i al Roc de la Guardia, un dels objectius del dia.

Per la pista del Roc de la Guàrdia arribarem, primer, al Collet de la Guardia on, si el dia acompanya, tindrem vistes espectaculars a la Plana de Vic i al Montseny.

Al coll surt el corriol que, en molt poca estona i sense esforç, ens deixarà al cim del Roc de la Guardia o Roc Gros (a 891 metres). Al cim trobem un parell de miradors espectaculars: el Mirador del Roc Gros, pròpiament dit, situat a ponent del cim i amb grans vistes sobre la Plana de Vic i el Massís del Montseny, i el Mirador del Pirineu, més a llevant i amb vistes als cims nevats del Pirineu.

Descansem una estona al banc de fusta del Mirador del Roc Gros i aprofitem per menjar alguna cosa abans d'iniciar la baixada.

Desfem el camí de descens fins el Collet de la Guàrdia i seguim per la pista de la dreta per baixar al Sot de l'Home Mort. Aquí seguim per la pista de l'esquerra que, poc després, ens deixa a la Font de l'Abeurada. És un entorn molt humit i verdós, amb una taula de pedra i una petita bassa que acumula l'aigua de la font. El Tuc aprofita per donar-se un bon bany i deixar anar la major part del fang que ha anat acumulant durant la ruta.

Deixem enrere la Font de l'Abeurada i seguim en direcció a la Bauma del Garet. És una part de corriols molt perdedora que encara es pot complicar una mica més si estem en època de vegetació exuberant. És el punt on cal estar més atents al trac i millor dedicar alguna estona a explorar les alternatives abans de ficar-nos en embolics desconeguts. Malgrat tot, no cal espantar-se, amb una mica de paciència acabes trobant el desllorigador.

Trobat el camí, la Bauma del Garet és realment espectacular i justifica l'estona "perduda" en buscar la bona ruta.

Passada la bauma pugem a una zona més planera i travessada per un rierol sota la carretera N-141 C.

Arribats a la carretera caldrà fer uns 50 metres per l'asfalt i agafar, després, un corriol que puja per la dreta. Aquí comença una gran volta per la pista herbada, amb estones de grans vistes sobre la Plana de Vic i les muntanyes del voltant, per arribar finalment al Pla del Garet, a tocar del mas homònim (amb finestrals vermells) que ja havíem vist temps enrere, quan estàvem a La Collada.

A tenir present que l’últim tram de pujada del corriol entre la carretera i el mas Garet pot estar molt embardissat en algunes èpoques de l’any i es fa difícil avançar. A la part superior del camí caldrà buscar una sortida al Pla del Garet salvant el petit desnivell des del corriol. Dediqueu també una estona a buscar el millor pas, perquè pot ser diferent depenent de l’època de l’any i del volum de vegetació.

Assolit finalment el pla, seguirem pel camí herbat de la dreta, deixant a la nostra esquena el mas del Garet.

Aquest camí, avui amb molta herba recent on s’enfonsen els peus, envolta el Pla del Garet, en direcció a Collsuspina, que ja tindrem sempre al davant. També comencem a tenir bones vistes de Montserrat.

Passarem a tocar de Can Torres i del Mas Casanoves i, sempre per la mateixa pista, creuarem el Torrent del Camp, tot just sota el mas homònim que veiem més amunt. Per un tram asfaltat arribarem a Les Casetes, un conjunt d’edificacions adossades al peu de la carretera que, per la dreta, ens portaria a l'Església de Sant Cugat de Gavadons, on ja hem estat en altres ocasions i que avui no visitarem.

Des de les Casetes ja anem directes a Collsuspina per un tram asfaltat. Travessem la N-141 C, i entrem al poble pel carrer Major.

Només ens resta baixar a la zona esportiva del poble i retrobar el cotxe aparcat. Recollim trastos i cap a casa a dinar, que ja hem fet gana.

Si voleu voltar pel poble, us recomano una visita a l'església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, també coneguda com Santa Maria de Collsuspina, una edificació neoclàssica d'una sola nau que destaca pel seu gran campanar.

Gran volta circular, d'uns 11 quilòmetres i amb un desnivell inferior a 250 metres, que la fan molt atractiva i assequible per a tots els públics i condicions físiques.

Només caldrà estar amatents als dos passos més perdedors i embardissats que he comentat a la ressenya. Per aquests dos trams valoro la ruta com a moderada. La resta són corriols ben fressats o pistes de bon caminar.

Salut i bona caminada !