Colomers-Ermita de Sant Mateu--Gaüses-Ermita de Sant Roc-Calçada romana de Colomers

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Com he comentat en altres ocasions que hem caminant per aquestes terres...en Josep Pla va descriure els paisatges dels nostres voltants com a existencials, les tres zones que ell va delimitar en funció del paisatge eren: l’Alt Empordà, el Terraprim de l’Empordà i l’Empordanet.
Aquesta ruta està dins del que ell anomenava “Terraprim de l’Empordà... Es tracta d'un paisatge ondulat, amable, amb abundants camps de conreu, boscos de pi i alzina, i petits poblets.
La ruta comença a Colomers, concretament a peu de la carretera GI-634 (Verges-Colomers) i la cruïlla de la carretera GI-631 que ens portaria a Vilopriu...aquí i a tocar l’embassament del Ter, es troba el restaurant El Xalet, on després de caminar, esmorzarem.
Comencem a caminar pel corriol habilitat entre la carretera i el Ter fins arribar a una corba. Aquí girem a la dreta, travessant la carretera i agafant un camí de terra , que suaument ens va fen guanyar alçada fins arribar a una cruïlla amb un pal informatiu amb la llegenda “ calçada romana”...aquest és el destí final de la ruta de tornada, nosaltres en aquest punt seguim pista per l’esquerra fins la carretera asfaltada d’accés a Gaüses, girem a la dreta i la seguim una estona, per tornar a deixar-la, prenent una pista per l’esquerra, travessant la riera de Llampaies primer (el rierol portava força aigua) i les vies del tren de la Línia Barcelona-Portbou a gual.
Al altre costat de la línia ferroviària es troba el llogarret de Sant Mateu pertanyent al municipi de Sant Jordi Desvalls, format per un seguit de masies escampades i centrat per la capella de Sant Mateu, al capdamunt d’un petit turó emboscat.
L’ermita de Sant Mateu és una petita capella de planta rectangular acabada en un absis semicircular, a nivell més baix, a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula. Els murs no presenten cap obertura i tenen tres contraforts a cada banda, col·locats amb posterioritat, segurament degut als terratrèmols del segle XV. Façana d'estructura simple amb una porta de mig punt dovellada a sobre de la qual hi ha una finestra rectangular. Està rematada per una petita creu de ferro. A l'absis hi ha una finestreta rectangular. Documentada al segle XIV. Es conserva l'ara màxima romànica. També s'ha trobat una lipsanoteca de fusta del segle XI-XII i una imatge de la Mare de Déu en alabastre del segle XVI procedent d'aquesta capella i que ara es conserva a la casa Thomas.
Seguim la petita carretera asfaltada per deixar-la a la primera corba, (esquerra), entrant al bosc per caminar per un corriol força amable i que fineix a la carretera que ve de Sant Jordi Desvalls i passa per Diana, (un altre llogarret del mateix municipi). Seguint carretera avall (esquerra) arribaríem en un tres i no res a Diana, nosaltres la ruta, la seguim per la dreta, caminant per aquesta carretera amunt direcció, altra vegada a Sant Mateu.
Arribats al llogarret, just ha on es troba el rètol indicador del lloc, deixem la carretera, girant a l’esquerra, per caminar per un estret corriol dins el bosc de la Vall Llovera, un bosc de pins i alzines i ha on el sotabosc està ple de romaní florit.
El llarg corriol fineix a una pista encaixonada per alts talussos que davalla per la dreta fins travessar altra vegada la riera de Llampaies i tot seguit les vies del tren (ara per un pas soterrat ), arribant així al poble de Gaüses.
El poble de Gaüses es troba a 2,3 km a ponent del cap de municipi, Vilopriu, i està format per un escampall de masies a la vall de la riera de Ramema (o Llampaies), afluent del Ter. Hi ha dos nuclis principals, separats per uns 300 metres: Gaüses de Baix, on està situada la plaça Francesc Macià i Gaüses de Dalt, on es troba l'església de Santa Maria. L'església es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana.
Passem pels carrerons de Gaüses de Baix fins sortir del poble, just ha on es troba el rètol indicatiu de poble, trobem un camí cimentat privat que porta al barri de ponent i que ens acosta, també a la ermita de Sant Roc.
La ermita de Sant Roc és una capella que va ser restaurada per la gent del poble durant els anys vuitanta, ja que es trobava en ruïnes, alçada dalt d'un turó prop del mas Baró, dels segles XVIII-XIX. D'una nau amb volta de canó, absis semicircular i façana en la qual destaca la gran porta adovellada, a més d'una finestra rectangular i unes obertures laterals. Estructura de paredat i carreus tallats a les cantonades, i una espadanya moderna afegida en una de les restauracions.
Visitat l’indret, seguim trescant per un camí rere l’ermita i que ens va fent guanyar alçada progressivament envoltats de pins joves, degut a la reforestació després d’algun dels nombrosos incendis que a sofert aquesta zona.
Poc a poc ens anem acostant al encreuament que vàrem passar al començament d’aquesta ruta amb el indicador de “calçada romana”. Aquí deixem la pista i agafem el corriol que ens fa passar per aquesta calçada. Duran una bona estona caminem per aquesta calçada que en algun punt està ben visible, amb llargues parets de pedra seca a modus de contraforts. El camí va davallant suaument, fins arribar al costat del Mas Costa i del cementiri de Colomers i a la carretera de Vilopriu.
D’aquesta calçada s’han conservat restes del segle I. Sembla que es tractava d’una via secundària que arrencava de la Via Augusta (potser a la mansion Cinniana o Cilniana, "Cinyana", al costat de la riera de Cinyana, entre Orriols i Fellines, a Viladasens, o a la mansion Ceruiana, "Cerviana", a Raset, municipi de Cervià de Ter), travessava el Ter al Xalet de Colomers i, passant per Foixà, Rupià i Corçà, es dirigia cap a la Bisbal i Palamós.
La descoberta, ja fa anys, d'un mil·liari (avui en el pati de la Rectoria) en el tram de darrera del Cementiri corrobora que ens trobem davant d'una via romana, encara que secundària, i no pas d'un camí empedrat medieval. El fragment est, que deuria enllaçar amb aquesta, podria provenir d’Empúries.
A la carretera de Vilopriu girem a la dreta per arribar en poca estona al Xalet, restaurant de Colomers vora el Ter on esmorzem donant així per finalitzada aquesta plàcida e interesant sortida.
Salut i bones caminades!!