Colomers-Gaüses-Els Pins-Vilopriu-Colomers

Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
En Josep Pla va descriure els paisatges dels nostres voltants com a existencials, les tres zones que ell va delimitar en funció del paisatge eren: l’Alt Empordà, el Terraprim de l’Empordà i l’Empordanet.
Aquesta ruta està dins del que ell anomenava “Terraprim de l’Empordà... Es tracta d'un paisatge ondulat, amable, amb abundants camps de conreu, boscos de pi i alzina, i petits poblets.
La ruta comença a Colomers, concretament a peu de la carretera GI-634 (Verges-Colomers) i la cruïlla de la carretera GI-631 que ens portaria a Vilopriu...aquí i a tocar l’embassament del Ter, es troba el restaurant El Xalet, on després de caminar, esmorzarem.
Caminem per la carretera de Vilopriu, uns 200 metres fins que trobem un camí a l’esquerra que agafem. De seguida ens topem (un xic tapat), amb un pal informatiu de “Calçada Romana” i amb el començament d’un corriol, (dreta) que de seguida es transforma amb aquesta calçada romana. Duran una bona estona caminem per aquesta calçada que en algun punt està ben visible, amb llargues parets de pedra seca a modus de contraforts. El camí va guanyant alçada, suaument, fins arribar al cim del turonet, des del qual tenim unes magnífiques vistes, envoltats de pins joves, degut a la reforestació després d’algun dels nombrosos incendis que a petit aquesta zona.
El camí comença a baixar fins arribar a Gaüses. El primer que se’ns presenta es la ermita de Sant Roc. Aquesta capella va ser restaurada per la gent del poble durant els anys vuitanta, ja que es trobava en ruïnes, alçada dalt d'un turó prop del mas Baró, dels segles XVIII-XIX. D'una nau amb volta de canó, absis semicircular i façana en la qual destaca la gran porta adovellada, a més d'una finestra rectangular i unes obertures laterals. Estructura de paredat i carreus tallats a les cantonades, i una espadanya moderna afegida en una de les restauracions.
A tocar de la ermita es troba Gaüses... El poble de Gaüses es troba a 2,3 km a ponent del cap de municipi, Vilopriu, i està format per un escampall de masies a la vall de la riera de Ramema, afluent del Ter. Hi ha dos nuclis principals, separats per uns 300 metres: Gaüses de Baix, on està situada la plaça Francesc Macià i Gaüses de Dalt, on es troba l'església de Santa Maria. L'església es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana.
El barri de l'Església, al qual s'accedeix per sota d'un passadís cobert pertanyent al Mas Solà, forma un conjunt arquitectònic d'interès que sembla presidir una magnífica alzina, de proporcions excepcionals. Can Mundet, a l'extrem oriental del veïnat, posseeix una façana amb un gran portal adovellat i una finestra gòtica.
Sortim del barri de l’església per una carretera molt estreta i molt poc transitada que ens fa superar el Serrat de Santa Maria i a la baixada se’ns presenta un altre llogarret per el que hem de passar...Els Pins.
El poble de Pins es compon d’un reduït agrupament de masies amb elements dels segles XV-XVIII. La capella de Sant Bartomeu, sufragània de la parròquia de Gaüses, és d’una sola nau amb capçalera poligonal, està situada en un extrem del petit nucli de Pins. És un edifici senzill d'una sola nau, amb absis poligonal i coberta de teula a dues vessants. La façana mostra la porta d'accés, rectangular, i més amunt, centrada, una obertura circular. El coronament és constituït per un petit campanar de paret d'un sol arc de mig punt i per un acabadament sinuós amb cornisa i dues boles de pedra ornamentals, una a cada angle. Els mur lateral són lleugerament atalussades, i l'absis no presenta cap obertura. el material constructiu és la pedra: filades treballades de forma regular a la façana, carreu grans i ben escairats a la porta i als angles, i paredat da la resta. La construcció de l'església de sant Bartomeu se situa en el segle XVIII, com es dedueix de l'estructura de l'edifici. Al campanar hi ha una data que, tot i no ser completament llegible (179?), confirma l'existència d'un procés constructiu en aquell segle.
Sortim d’Els Pins per sota d'un passadís cobert pertanyent a una casa pairal, seguint una estreta carretera, que de seguida deixem, per agafar un camí a ma dreta que ens conduirà per dins el bosc i entre camps de conreu fins a Vilopriu.
Vilopriu és el cap d’un municipi que inclou els pobles de Gaüses, Pins i Valldevià. La tossa, edificada a l’entorn del castell i de l’església amb carrerons curts i estrets i cases dels segles XVI a XVIII, forma un conjunt d’indubtable interès arquitectònic. L’església parroquial de Sant Pere es troba situada dins el recinte del castell palau; aquest castell té els seus orígens al segle XII, tot i que fou modificat a la baixa edat mitjana, al segle XV, i domina encara ara el conjunt del poble.
Sortim de Vilopriu travessant la carretera GI-631...(la que comença a Colomers), i caminem per una pista ampla i ben compactada, a uns 60 metres i a ma dreta trobem una zona de esbarjo anomenat; L’Hort del Sastre. Seguim la pista que ens duu fins a Colomers, entrem al poble per la part alta i que travessem fins arribar al restaurant El Xalet on tenim els cotxes i a on degustem les seves saboroses carns a la brasa, donant per acabada aquesta interesant ruta.
Salut i bones caminades!!