Colomers - Jafre - Basses d'aigües termals de Jafre-Vilopriu

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
La finalitat d’aquesta ruta era descobrir, fer fi, les famoses basses d’aigües termals de Jafre...(Potser sigui uns dels pocs gironins que escara no coneixen aquestes basses!!.
Par d’aquesta descripció de la ruta caldria que la dediqués a explicar com aparegueren aquestes basses, fent una mica d’història:
Cap a mitjan anys seixanta una empresa italiana va realitzar unes prospeccions en aquell indret perquè les anàlisis prèvies indicaven que al subsòl hi havia una immensa massa líquida que, segons els va semblar, podia ser petroli. Després de perforar aproximadament fins als mil metres, els enginyers van obtenir la resposta: allò era aigua, aigua sulfurosa que sortia a uns 50 graus de temperatura. Decebuts, van desmuntar la torre de perforació i se 'n van anar per on havien vingut. Tot i que la sortida d'aigua va ser segellada en diverses ocasions, finalment el doll va quedar permanentment obert, i vet aquí que la gent de la contrada ho va saber aprofitar: aigües termals gratuïtes i a dojo, obert les vint-i-quatre hores. La mateixa base de la torre de perforació va quedar així convertida en una petita piscineta de cinc o sis metres quadrats, plena d'aigua calenta que fins i tot un decret de la Generalitat reconeix com a minero-medicinal i que, segons sembla, és molt apropiada per a pal·liar algunes patologies òssies, reumàtiques i artrítiques.
Gent de tot el món acudia a Jafre a la recerca de les aigües sulfuroses, fascinats per la possibilitat de mitigar les seves xacres en un marc natural, remot i gairebé furtiu.
A finals del 90 l’empresari Josep Moyano, un self-made man que havia aixecat un petit imperi hoteler, Prestige Hotels, amb seu a Roses, adquireix els terrenys, comprats a diversos propietaris, al costat de les basses de Jafre per fer-hi un balneari d’aigües termals. Els 15.700 m del complex hoteler i els 4.000 m del centre termal van quedar el 2008 al 60% del procés de construcció en un terreny de 122.000 m, ara envoltat de tanques. Tot i una vigilància de 24 hores, els edificis s’han anat degradant i no s’han escapat del pillatge. Acabar-los i equipar-los val molts diners, però enderrocar-los també. El març del 2011, el complex entra en concurs de creditors i el 2013 passa a mans de les entitats que li havien atorgat un crèdit sindicat.
La bassa brolla de nou
Una fuita recent a la captació que canalitza l’aigua fins al complex termal, ningú sap si accidental o premeditada, ha propiciat un renaixement de la bassa de Jafre en un nou indret. Un veí de la zona ha aprofitat l’aigua calenta que discorre pel marge d’un camí per reproduir l’antiga bassa en un curiós i meritori exercici d’arquitectura pobra. Des de l’Ajuntament ja han avisat que aquesta nova bassa té els dies comptats, perquè suposa un problema de salubritat i no té cap autorització. El departament de Mines, que és qui té jurisdicció en les aigües subterrànies, té previst arreglar la fuita aviat.
De la ruta...sortim des del restaurant el Xalet de Colomers ha on després de caminar esmorzarem, en direcció Jafre fins la sortida del poble on es troba l’ermita de Sant Llenç, agafem els quatre camins per pujar al bosc del Ferrer i passar per can Satlla, des de on tenim unes primeres vistes del centre Termal de Jafre (en construcció i abandonat). Passem la riera de Les Planes, (amb certa dificultat, degut al aigua que baixava a causa de les pluges d’anit). El cementiri ens deixa al capdamunt del poble de Jafre, just la carretera que comunica aquesta població i Les Olives. Caminem per la ampla vorera d’aquest vial des de on tenim unes molt bones vistes del centre Termal de Jafre...ara a tocar.
Seguim per la carretera fins l’alçada d’una petita edificació amb arbres gegantins, taules i banc de formigó per fer pícnic...és el Pou de Les Goges.
El Pou de Goiges o Goges fou regalat a l'Ajuntament l'any 1932 pel seu propietari Carles M. Esteve de Rich, en prova d'agraïment per haver donat el seu nom a un dels carrers del poble. Aquesta finca de 120 m², està formada per una font i un cobert i l'any 1975 fou restaurada per la Societat de Caçadors de Jafre. La font era emprada sovint per la gent per a fer-hi berenades i per anar-hi a fer un tomb els captards dels mesos d'estiu... actualment i degut al poc civisme de alguna gent, l’indret es troba en un estat deplorable (malmès i molt brut de deixalles).
Seguim camí i passat una corba, girem a l’esquerra caminant per una pista de terra. Ara ens crida l’atenció una columna de fum de color blanc que surt al costat de una edificació provisional d’obres. Arribem a l’alçada d’aquest punt i l’anem voltant a la nostra esquerra fins que de sobte apareix un petit bullidor d’aigua sulfurosa.
Aquest bullidor és el punt on es troba la fuita recent d’aigua que alimenta les noves basses que avants he comentat. Anem seguint el rierol exhalar vapor tot al costat esquerra del camí i de seguida arribem a les noves basses. Fetes les fotografies de rigor seguim, per acostar-nos a un petit pont de pedra a la riera de Las Planes.
Arribem al bosc de la Serra del Mig i girem a la dreta per seguir dins el bosc fins l’alçada d’un tub d’extracció enclavat al terra...aquí i fora del camí (dreta) es troba l’antic pou del petroli o com tothom coneixia, les basses de Jafre ( una petita piscina que fou la base de la torre de prospecció, ara totalment seca).
Reprenem camí dins el bosc, camí de Vilopriu, canviant el sentit de la marxa a la alçada de unes torres de línia elèctriques, girant a l’esquerra i atansant un nou camí que ens duu fins a Colomers, entrant per el Pedró, la part alta del poble i un cop arribats als cotxes, esmorzem al Xalet, donant per acabada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!