Colomers-Presa de Colomers-Sant Romanç de Sidillà-Sant Llorenç de les Arenes

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aquesta sortida la tenia preparada per realitza-la just quant la borrasca “Gloria” ens va visitar deixant al seu pas innumerables destrosses, així quant les aigües han tornat a la seva llera, hem decidit anar a caminar per aquest entorn.
Deixem els cotxes al aparcament del restaurant El Xalet de Colomers, on després de caminar esmorzarem i comencem a caminar al costat de la carretera GI-634, passant al costat del Kayak del Ter (una empresa de turisme actiu especialitzada en el descens en kayak i canoa canadenca pel riu Ter).
Tot seguit passem pel ampli parc del Ter i al final d’aquest, a la vora del mateix riu, en un lloc ombrívol, hi ha El Pou o Font de l’Escaleta de Colomers, ubicat en un lateral, dels terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera GI-634. Te una estructura cònica amb teulada, tot de pedra i restaurada, disposa d’una taula rectangular amb un seien, també de pedra.
Seguim al costat de la carretera fins abandonar les últimes cases de Colomers i on trobem una cruïlla (dreta) que agafem, és una estreta i solitària carretera que ens fa passar per sobre el rec del molí i les cases de la Resclosa, abans de deixar-la (indicadors) per un camí a la dreta que ens porta directament a la resclosa amb la seva presa.
La resclosa de Colomers és un embassament del Ter, creat per una presa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Construïda entre els anys 1963 i 1970, per regar la plana de la dreta del Ter i per regular el cabal de l'aigua del Rec del Molí. La presa té 103 m d'amplada, 18 m d'alçada i 1 Hm³ de capacitat, amb cinc comportes centrals grans i dues de laterals més petites, i un canal d'enllaç amb el Rec del Molí. Fins a l'actualitat no ha embassat mai i, per tant, no ha entrat mai en servei. La resclosa de Colomers i els elements que l'acompanyen formen part d'una importat xarxa hidràulica que aprofita l'aigua de Ter per alimentar el rec del molí també conegut com el rec de Sentmenat o dels Ciutadilla, com també ho fan els recs de Gualta o de l'Estany. El rec del molí transcorre per la planura del baix Ter fins a arribar a desembocar a la platja del Rec de l'Escala.
Al altra banda del Ter, caminem per una pista (esquerra) fins arribar a un planell informatiu de Sidillà i una cadena que impedeix el pas als vehicles. Seguim per aquest viarany i en poca estona arribem al petit turó on es troba el conjunt arqueològic i monumental de Sidillà.
Situat al punt més estret del turó, trobem les restes de Sant Sebastià. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb dos espais rectangulars en sentit nord-sud, que devien estar coberts amb volta de canó. Posteriorment cadascun dels espais va ser dividit en dos. L'aparició de tombes lligades amb la banqueta de la construcció al voltant de tot l'edifici, indica que l'edifici probablement havia tingut (en algun moment) una funció d'edifici funerari.
Seguim una curta estona pel bosc i de seguida arribem al poblat de Sidillà i l’església de Sant Romanç
El nom de Sidillà sembla ser una corrupció local de "Sicilia" o "Ciziliano", grafia que apareix en els documents més antics relacionats amb el lloc. Algun italià (¿mariner en terra, potser?) Va haver d'instal·lar-se en una època no del tot precisada, anterior al segle X en tot cas. Pel que fa al nom de Sant Romanç, sembla provenir del plural Sants Romans (Sants Romanes o Romans), sense que se sàpiga amb certesa a quina circumstància del santoral respon l'advocació. L'església va ser el centre d'un petit nucli rural des dels primers segles de l'edat mitjana; s'han trobat en el seu entorn ceràmiques baix-romanes i alt-medievals, i ossos indicatius que va poder haver-hi una necròpolis. L'edifici tal com subsisteix correspon al segle XI, encara que algunes parts del mateix podrien remuntar-se fins i tot al VI.
A la fi del XIII, els comtes d'Empúries, farts que els carreus del Ter enceguessin el port de Torroella, van desviar el curs baix del riu de manera que desemboqués més al sud. El desviament va canviar tota la morfologia de la zona. Per contrarietat dels comtes el nou delta va deixar el port de Torroella sense mar, mentre que a la riba dreta del riu, per la banda de la adequadament anomenada Sant Llorenç de les Arenes, es van acumular dunes mòbils cada vegada més grans de sorres i graves dipositades en aquest punt pel riu.
Els embats de la tramuntana van fer la resta: les dunes es van desplaçar inexorables cap al sud, van arruïnar els cultius de Sidillà i van obligar als seus habitants a abandonar terres i llars. Les sorres el van enterrar tot.
Molts segles després, els embassaments i les preses del Ter van tornar a canviar el paisatge. Les aportacions fluvials es van reduir i les dunes es van fixar amb pins i matoll. Encara avui, el tacte en trepitjar la terra és tou i porós.
El 1973, la màquina d'una companyia extractora de graves va xocar amb alguna cosa dura, que de sobte va cedir i es va enfonsar. S'havia obert un esvoranc en la volta soterrada de Sant Romanç. El lloc va ser, diversos anys després, desenterrat i netejat per voluntaris, sense acord amb cap programa arquitectònic ni arqueològic; i també es va apuntalar de forma precària la volta defallent. Ara, després de l'incendi del 2013 l'edifici resulta bastant més visible: s'ha talat la zona més pròxima i creat un espai d'uns 15 metres al seu voltant per prevenir riscos futurs.
El poblat de Sidillà, situat a la banda nord de l'església està format per una trama de quinze espais amb una superfície de 612m2. Però de fet es desconeix l'extensió total, ja que de ben segur ocupava tot el Puig Margodell. Les habitacions són quasi sempre de planta rectangular (entre 10 i 20 m2) i estan construïdes directament sobre la roca natural amb murs que es conserven de fins a 2m d'alçada. Les estructures tenien una coberta vegetal.
De la església de Sant Romanç, podem dir que és d’època preromànica, construïda probablement a començament del segle X, tot i que no està documentada fins al segle XIII. Es troba esfondrada en part però amb les restes consolidades en una restauració moderna i protegida amb un coberta metàl·lica. Consta d'una nau, dividida en dos trams, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis de planta trapezial, comunicat amb la nau amb un arc triomfal. La porta estava situada a la façana de migjorn i era de ferradura. Hi havia també una porta secundària a un extrem del mur de tramuntana, molt estreta i baixa, amb arc lleugerament ultrapassat
Visitat l’indret toca seguint caminant, atansant un corriol que surt al voltant de l’església i que fineix al camí que tot planejant ens deixa a la carretera GIV-6424 que uneix Flaçà i Foixà. Seguim (dreta) per la carretera fins a Sant Llorenç de les Arenes, nucli de població pertanyent a Foixà on visitem la església de Sant Llorenç.
Aquesta església és la primitiva parròquia de Sant Romanç de Sidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català, és d'origen romànic del segle XII.
Ens acostem ala Masos, un grup de cases separades del nucli principal de Sant Llorenç de les Arenes i tot seguit tornem a caminar per la riba del Ter, passant per el dit Els Planters abans de tornar a la presa de Colomers.
Un cop al altra banda i superat un tram de carretera i abans de arribar altra vegada al Rec del Molí, girem a l’esquerra per un camí que ens porta a la Resclosa Vella de Colomers.
La resclosa de Colomers i el rec del Molí es van construir a mitjans del segle XVII. El senyor de la Baronia de Verges, autor de resclosa i rec i propietari dels drets del rec, pretenia alimentar els molins que tenia en propietat (a Jafre el molí de Palol, avui desaparegut, Verges i Bellcaire).
La Resclosa que té un mur de contenció d’uns 300 m de llargada, feta de pedra i morter de calç. El cadiral està situat uns 150 m a l’est de la resclosa. Des de la resclosa arriba un rec amb un cabal constant i que porta l’aigua del Ter fins a aquest punt del cadiral, que distribueix l’aigua cap a un rec que arriba fins a l’actual presa de Colomers (1 km riu avall), cap al rec del Molí, que passa per Jafre, Verges i Bellcaire, on es divideix cap a l’Escala i cap a Ullà i la part restant retorna al curs normal del Ter. En el Rec podem observar en un dels seus murs i lateral, l’antic Safareig, on les dones del poble fa molts anys en rere hi anaven a rentar la roba.
La resclosa es troba en un extrem del Par del Ter, un ampli espai de terreny on trobem taules i bancs de fusta per fer un àpat, també trobem una caseta d’observació d’aus a la riba del Ter i un Poalanca. Es tracta d'una palanca, conformada per un pal recolzat en un suport, de manera que un dels seus extrems sigui molt més llarg que l'altre, a l'extrem llarg s'hi col·loca una corda amb algun tipus de cubell, i a l'altre extrem un contrapès. Quan està correctament equilibrat, La poalanca es manté en posició horitzontal quan el recipient està mig ple. Per treure l'aigua s'empeny cap al riu l'extrem amb el recipient, subjectant-lo dins de l'aigua fins que està ple, en aquest moment es deixa anar i el contrapès el fa pujar amb una petita empenta.
Tornats al punt d’inici de la ruta, només ens queda fer un bon esmorzar al Xalet, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!