COLUNGO, ABRIC DE REGACENS

Passejada pel Parc Natural de la Serra i els canyons de Guara, al Somontano. Sortim de Colungo, bonic poble declarat Bé d'Interès Cultural, els casc urbà format per carrers estrets i tortuosos amb cases pairals històriques i l'església d’estil gòtic aragonès del segle XVI. També hi ha el Centre d'Interpretació de l’art Rupestre. Creuem el poble per anar a buscar el camí d’Asque, que coincideix amb la primera etapa del camí natural del Somontano i amb el GR 1, el camí descendeix cap al barranc de Pilones que travessem a gual i després cap al barranc de Fornocal que travessem pel magnific Pont del Diable, rep el seu nom per la dificultat i el risc que suposa la seva construcció i per això la tradició popular ho atribueix al Diable.
Iniciem un lleuger ascens i arribem al llogaret d’Asque on hi ha l’església neogòtica dedicada a Santa Columba i el museu d’art Guadamacil contemporani, ubicat en una haima anomenada Haima de l’Art, condicionada segons la tradició i l'estètica hispà-àrab de al segle XV. El Guadamacil és una tècnica pictòrica inèdita i sorprenent de la cultura hispana-àrab, que combina pintura i relleu sobre pell, va desaparèixer al segle XII però es va recuperar al 1989.
Al sortir del poble deixem el GR 1 i agafem el camí de la dreta, camí del Pont Villacantal que va entre conreus d’oliveres centenàries i camps d'ametllers, aquest camí ens porta en suau pujada fins el punt més elevat de la ruta, on trobem una caseta pastor i davant mateix el pal indicatiu del sender cap a l’Abric de Regacens que descendeix amb fort desnivell al barranc del Castell, arribem a l’abric de Regacens, amb pintures rupestres que pertanyen a principis del neolític i són agrupades en l'estil llevantí i altres al tipus esquemàtic, esta protegit amb reixa de ferro.
Pugem una mica fins a la vora de la cresta calcaria per gaudir de les espectaculars vistes sobre Alquezar i els sorprenents barrancs, amb la bretxa que forma el barranc de Castibian per on es baixa a les passarel·les del Vero i al fons s’albira el poble d’Alquezar, retornem pel mateix camí per on hem vingut fins a Colungo. En aquest poble s’elaboren licors i aiguardents, com l’Anis de Colungo, molt reconeguts a l’alt Aragó.