Coma de Burg

El dissabte 7 d’agost vàrem decidir fer una sortida fora de programa per la zona de la Coma de Burg, lloc ubicat a les portes del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Un indret d’alta muntanya amb paisatges espectaculars i exempt de les habituals concentracions humanes que es produeixen en molts llocs en aquesta època de l’any. Una vall solitària i envoltada d’alts cims, on sembla que el temps s’hagi aturat.
Iniciem la ruta al poble de Tírvia, bonic nucli, el qual es troba enlairat sobre un turó amb boniques vistes per tots els vessants i que encara conserva l’encant típic dels pobles de muntanya.
Agafem el sender que segueix el curs del riu Glorieta, el qual cal travessar-lo en varies ocasions per passarel•les de fusta, tot gaudint d’un frondós bosc de ribera fins a trobar el llogarret de Glorieta de Montesclado. Seguim caminat amb suau pendent fins trobar l’ermita romànica de la Mare de Déu de la Serra, la qual es troba situada en un contrafort entre els barrancs de Burg i Farrera. La part del darrera de l’ermita disposa d’una obertura en forma de petita balconada per permet gaudir d’unes espectaculars vistes panoràmiques de la vall. Tal como està construït, sembla que aquesta havia de ser la seva finalitat, com si d’alguna forma és busques la connexió entre la bellesa terrenal i el misticisme religiós.
A contracor, deixem el delit que transmet aquest indret i enfilem cap el bonic poble de Burg, format per cases esglaonades d’on sobresurt l’esvelt campanar de l’església. Després de donar un tomb pel poble continuem pel camí de les bordes de Burg passant pel davant de les restes de l’ermita de Sant Francesc.
Arribem a un punt on, girar la vista enrere, ens deixa bocabadats i meravellats de la bellesa del paisatge, tot fent conjectures de si el lloc és ideal per trobar la estabilitat emocional que ens rondineja internament de tant en quan. Decidim deixar de banda aquest problema de complicada resposta i seguim pujant suament fins creuar el torrent de Burg, on agafem el camí que ens portarà a Farrera. A Farrera ens trobem l’església de Sant Roc amb el seu original campanar, doncs, la torre es troba sustentada sobre una gran arcada travessada pel carrer principal del poble.

Des d’aquí ens dirigim a Alendo, on visitem l’ermita de Santa Eulalia, església romànica situada en un escaló rocós amb espectaculars vistes de la vall. Aquesta conserva un petit campanar d’espadanya de dos ulls situat sobre l’arc presbiteral tot formant un conjunt de caràcter molt rústic i auster. A pesar de tot, l’estada a l’interior transmet la serenor espiritual pròpia de les construccions romàniques. És aquesta l’essència del romànic?
A tocar de l’ermita passa el sender que ens portarà de nou a Glorieta i, desfent el primer tram de camí, arribem de nou i a l’hora prevista a Tírvia, on hem quedat amb uns companys del CIM que estan passant les vacances per la zona, per dinar a l’històric hostal Nadalet.
Bé, ha estat un bon dia, tot resseguint camins amb molta història i de gran bellesa.
Important:
Caminar per camins i senders de muntanya pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta. És aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquests itineraris es proporcionen només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.