Comanegra i Puig de les Bruixes. Pirineu. 100 cims. Sostre Comarcal.

3 d'agost de 2022

Seguint l'estela de la proposta dels 100 cims de la FEEC i el repte personal d'assolir els sostres comarcals de Catalunya, pujo fins al Pirineu Garrotxí, per fer el Cim del Comanegra, i en ruta circular assolir també el preciós Puig de les Bruixes. Ens sorprén l'acusada sequera de la zona que mostra un estrés hídric molt marcat: els prats que haurien d'estar ben verds estan cremats de la insolació, i sobretot les rouredes ténen cara de tardor. Un estiu molt dur, i com diuen a casa meua: "i més no sigue...". Som-hi!

Aproximació: Des de la carretera GIV-5223 que enllaça els pobles de Rocabruna i Beget, en ple pirineu Gironí, al Ripollés. prenem una pista de terra aproximadamemnt al km 8,5. És el camí de Rocabruna a Can França. La seguirem uns 8km fins a la Bassa de Monars, on podem deixar el cotxe.

Itinerari: Des de la Bassa de Monars, que també mostra un estat lamentable de manca d'aigua, prenem un dels mil corriols dels ramats que pugen fent ziga-zagues cap al Comanegra, que ja tenim al davant amb un aspecte més d'hivern que d'estiu.
Anem guanyant alçada entre els corriols, creuant els Triadors, el de Baix i el de Dalt, passant per sobre d'un ressalt rocós que ens pot servir de referència. Als nostre peus s'obre el barranc del Clot de Monars i el panorama es desplega esplèndit en totes direccions, mentre les vaques pasturen plàcidament.
Retrobem algunes fites amb marques taronja i verdes que ens porten a superar les darreres rampes fins a un replà sota el cim, que resseguim en direcció oest per anar guanyant metres cap a la carena. Canviem radicalment de direcció per pujar al fil carener entre unes roques i un gran roure.
Ja som a l'aresta cimera que ara seguim en direcció est. A la nostra dreta prats encesos per la sequera i a l'esquerra una preciosa fageda. Un contrast trist i espectacular.
Aviat arribem al vértex que marca el Comanegra, el meu 35è cim comarcal, sostre de la Garrotxa i cim essencial del repte dels 100 cims. Toca a gaudir del vast panorama mentre enraonem amb uns nois de la zona que també ens comenten els estralls que ha fet la sequera en aquest zona. Cap al Pirineu més occidental destaquen el Costabona, Bastiments, Gra de Fajol... Cap a llevant, lluny, el Canigó, i més proper però amb un perfil espectacular tot i ser un cim més modest, el Bassegoda.
La carena ens regala un sender ample i net, entre el mateix fil carener i una frondosa fageda a l'esquerra, que convida a caminar. Podem veure amb claredat el proper objectiu: el Puig de les Bruixes, cap al final del gran arc de la carena.
Algun gran faig ens surt al pas mentre combinem carena i bosc. Cap endarrera també tenim una espectacular panoràmica del Comanegra.
Després d'un tram emboscats per la fageda tornem a sortir a la carena a l'alçada d'un marcat coll: el Portell de Donantic, que ens dóna pas al ressalt rocós del Puig de l'Antic i des d'on s’obre una gran zona de prat abans de la carena cimera final.
Baixant uns metres cap a la dreta anem a trobar un freixe solitari que ens amaga la boca de l'avenc del Puig de les Bruixes. Cavitat de 39 metres de desnivell i un recorregut de 87m. Només aguaitem la boca d'entrada perquè hi ha un fort desnivell que desaconsella anar més enllà sense l'equip d'espeleo.
Seguim la marcada carena i afrontem la darrera pala que en situa al cim del Puig de les Bruixes. Un petit altiplà allargat de la pròpia cresta on hi trobem una petita creu de ferro. Tot i no ser essencial, és un altre dels cent cims molt recomanable per les vistes que ens regala, tant del proper Comanegra com de la resta del territori.
Un empinat pendent en direcció sud-est ens portarà a les Collades, ajudats per un petit pas equipat. A l'indicador cal trencar a la dreta, i tornar a resseguir la carena però uns 100 metres per sota, a la solana de la serra.
En una raconada de barranquet trobem la Font i els abeuradors del Puig de les Bruixes, completament secs. Més endavant i en creuar el Ras de Malpàs, uns altres abeuradors secs a l'ombra d'un petit bosc de carrasques.
El sender sempre més o menys planer ens porta als rasos de Monars i a trobar la Font de l'Avellanosa, també completament seca.
Sortim a una pista al Collet de l'Orri, important encreuament de senders i rutes de la zona. Només cal seguir la pista per la dreta, sota un sol inclement, fins i tot les vaques s'arreceren sota les poques ombres dels arbres. Ens surten al pas dos magnífics exemplars de trencalòs solcant les tèrmiques. Petits grans regals de la natura!
Aviat a l'esquerra retrobem la Bassa de Monars.
Una excel·lent circular que ens permet conèixer aquesta raconada de Pirineu preciosa i poc visitada.
Salut i muntanya!