Comasema/Sa Rateta/l'Ofre/Pas de Na Maria/Comassema

PER FAVOR, LLEGIU PRIMER EL TEXT DEL MEU PERFIL ABANS DE SEGUIR AMB LA DESCRIPCIÓ DE LA RUTA. GRÀCIES!

Esta excursió la qualifique de difícil pels desnivells que té (sobretot a l'Ofre i per descomptat al Pas de Na Maria) i pel tipus de terreny: pedregós i dur (de vegades m'ha semblat pirenaic) Ara bé: és espectacular.

La volta es fa seguint rumb nord-est, després vira nord, oest i sud -oest. Jo he tardat prou en fer-la (8 hores i pico en total; sis en moviment) perquè no conec encara els voltants i estava seguint el track de Xafamons. Moltes gràcies pel track tan ben detallat. Al meu track veureu que sembla que el GPS es va tornar gilipó i marca una alçària màxima de 1728 metres. En realitat en són 1170 metres aproximadament.

Sortim des de el camí de Comassema. Hem de demanar permís prèviament al propietari del terreny, ja siga per telèfon (670 874 825) o bé mitjançant la web de Finca Comassema. Heu d'informar del nombre d'excurssionistes, si porteu gos, etc. És un senyor molt amable i no dubtarà a donar-vos la clau del teclat numèric de la porta que trobareu.

En canvi, més amunt, al vedat de caça de Comassema Alt, potser no sigueu ben rebuts. M'han fet tornar amb una actitud poc amigable. Després, no obstant, he tornat a preguntar a un altre senyor si podi seguir per anar a Sa Rateta, comentant-li l'incident anterior. Amb un somriure m'ha dit que tenia tot el dret per estar allí. En fi. He continuat, he seguit els punts blaus que em separaven a l'instant del vedat de caça i en una bona estona, m'he plantificat als peus de Sa Rateta. Ací hi comença el terreny pedregós i cada vegada va fent-se més costera amunt. Però és tant bonic que no te n'adones del cansament. Seguirem les fites i ja tindrem davant de nosaltres el Puig de Sa Rateta.

Una vegada allí, admirem les vistes del pantà de Cúber i al fons, Puig Major. Un refrigeri i a seguir. La ruta ací ja gira direcció Sud-Oest. Seguirem les fites i encararem una bona davallada que ens portarà al Coll del Gat. A partir d'ací, nova pujada per encarar l'important desnivell (cap amunt) que hem de salvar per aplegar al com de l'Ofre. Paciència, que costa.

En este moment —malgrat beure'm suero caser que solc portar i menjar dàtils com un bereber— han començat a agafar-me rampes a les cuixes. Potser per la calor que feia i per l'esforç acomulat huí ha sigut un d'eixos dies que els músculs m'han jugat una mala passada. Ens plantem al cim i veiem la panoràmica. Des del port de Sóller fins Palma, a l'altre costat. Es-pec-ta-cu-lar.

Ací m'he trobat a un grup de jovençols excursionistes valencians. Hem parlat animadament i hem promès tornar-nos a veure per estes contrades. Segur que sí!

Ara toca, la que és per a mi, la part més dura de l'excurssió. Anirem davallant des de l'Ofre fins aplegar a una pista que ens indica la direcció cap a Orient. L'ignorarem i buscarem la tanca oposada i sortirem a l'esquerra. Ens ensopegarem amb un prismàtic antic abandonat i travessarem el mur a la nostra dreta. Anem a buscar la Collada de Poma i el pas de Na Maria.

Caminarem ara alternant pujades i baixades sobre roca i pedres. Esta excursió no té camins, sols fites —com passa als Pirineus— i seguirem atents fins aplegar al Coll de Poma. Ací les cames se m'han ressentit de noui he hagut de fer una altra parada i aminorar prou el ritme. Seguim i enfilem el Pas de Na Maria.

Este pas no és tècnicament difícil, però té una pendent endimoniada i molta pedra solta. S'ha de fer a poc a poc, "llegint" el terreny i mirar on xafem. Quan menys te n'adones, ja estàs baix. L'experiència paga la pena! Un passotón.

Travessarem un enzinar molt bonic i costerut, seguint les fites fins aplegar a un camí que va travesant bancals d'alzinars i oliveres. Seguirem a la nostra dreta, davallarem i a poc a poc el camí va fent-se més clar i còmode. Aplegarem a una tanca que hem de botar amb molta cura (hi ha cartells indicat que és la sortida) i caminarem pel camí