Comestremer des de Granollers de Rocacorba

Al segle XV, a Granollers de Rocacorba es va iniciar (alçament de Mieres) la segona guerra dels remences quan els pagesos catalans es van revoltar per aconseguir l'abolició del tracte abusiu dels senyors feudals sobre ells (els mals usos). Avui dia, però, Granollers de Rocacorba és un tranquil poblet, amagat entre boscos al terme de Sant Martí de Llémena on no sentireu sorolls propis de l'activitat humana tot i que caminant pels seus boscos en trobareu nombrosos rastres de l'activitat que han viscut aquestes muntanyes en el passat: cases, esglésies, castells, places carboneres, fonts, camins que fan evident un passat d'aquestes muntanyes molt diferent a l'actual, suport d'antenes de telecomunicacions i lloc de trobada d'excursionistes.
Un proposem una caminada per gaudir de la bellesa dels boscos de Rocacorba amb pujada al cim de Comestremer (sostre comarcal del Pla de l'Estany) un cim sense vèrtex geodèsic ni vistes. En aquest cas, el premi és el camí.

Arribarem al punt d'inici de l'excursió per la carretera GI-531 de Girona a les Planes d'Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena. Al quilòmetre 20 prenem la carretera GIV-5315 a Granollers de Rocacorba (no us oblideu de fer-li una visita). Al punt quilomètric 2,5; 500 metres abans d'arribar a Granollers, prenem una pista quitranada a mà dreta (E) amb senyalització de les muntanyes de Rocacorba. Seguim per aquesta estreta carretereta prop d'un quilòmetre més fins a prop de Can Plana on trobarem diferents bifurcacions de pistes i petits espais d'aparcament o deixar un o dos cotxes sense molestar.

Can Plana [415 m]. En aquest mateix punt arrenca una pista asfaltada, cap al NE, senyalitzada, que duu cap al mas de Gelats i Rocacorba (més tard en parlarem) nosaltres, però, anirem a buscar l'inici de la nostra excursió uns centenars de metres més amunt continuant per la pista per on hem arribat. [2 min; 430 m] Camí a la dreta (SE) a Rocacorba (pal indicador i marques blaves). Pugem decidits pel camí de terra fins trobar un sender a mà dreta que prenem [7 min; 475 m]. El sender ens deixa en un parell de minuts als peus d'una casa de pagès bellament restaurada, el Portaló [9 min; 489 m]. Rodegem la casa per l'esquerra i ens enfilem directes cap al bosc que hi ha al darrera. El sender, per moments una rassa, passa entre filats electrificats. Si els gossos han donat l'avís és probable que les cabres, tafaneres, s'acostin a saludar. No les molesteu.
Seguint les marques blaves arribareu a un petit replà [12 min; 530 m] on recentment s'han muntat uns dipòsits, gireu a mà esquerra, creueu un camí de servei de la granja i torneu a entrar al bosc, sempre cap al NE. A partir d'aquí les marques de pintura blava aniran acompanyades de marques blanc/groc de PR i blanc/vermell de GR. No els busqueu als catàlegs de senders, no hi surten.
El sender, ben evident, puja de forma sostinguda dins d'un alzinar de muntanya interromput per algunes codines on paga la pena aturar-se i gaudir del panorama que deixem enrere, amb la vall de Llémena, els cingles de Sant Roc, i les muntanyes de les Guilleries i el Montseny.
Corba tancada a la dreta [45 min; 798 m], a l'esquerra (N) surt un sender, força tapat per la vegetació, que duu a Collsaposa 2, nosaltres seguim a la dreta, cap al S i E i en pocs minuts arribem a Collsaposa [50 min; 817 m].

Existeix una discrepància en la nomenclatura. El punt on som és marcat com Collsaposa sobre el terreny (pal indicador) i als plànols basats en la base cartogràfica de l'ING. Als plànols de l'ICC i derivats li diuen Collsaposa a una cruïlla de camins que és 150 metres enllà d'aquest punt. Nosaltres, aquí, diem Collsaposa a aquest coll, i ens referim a l'altre com a Collsaposa 2.

Prenem el camí de l'esquerra (N) cap a Banyoles, passem per Collsaposa 2 [54 min; 822 m] i, 300 m més endavant, a la següent intersecció, prenem la branca de la dreta [58 min; 854 m]. El camí decriu una àmplia S. Primer planeja i després baixa suaument, creua la riera de Rocacorba [1h 4 min; 839 m] i, en una baixada més decidida, ens duu fins a la Pedra dels Tres Senyors [1h 10 min; 815 m] una cruïlla de 5 camins marcada amb una gran fita amb tres cares corresponents als termes de Falgons, Biert i Granollers de Rocacorba (actualment als municipis de Sant Miquel de Campmajor, Canet d'Adri i Sant Martí de Llémena, respectivament). La pedra, datada al 1858, està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Deixem l'ampla cruïlla en direcció E (dreta) per un sender entapissat de fullaraca. L'alzinar de muntanya ha deixat pas a una roureda. Aviat trobarem el primer d'un seguit de cartells indicadors de fusta. El primer diu: Comestremer, camí a peu [sic].
Pel camí, poc més que un senderó, flanquegem la vessant nord del Puigsesarques fins trobar un corriol a mà dreta [1h 18 min; 851 m] que en duu a un collet d'on, entre fullaraca i blocs de roca guanyarem el sostre del Pla de l'Estany [1h 22 min; 892 m]. Ja ho haviem avisat, Comestremer és un cim al mig del bosc, sense vistes, només un rètol de fusta, un petit pessebre i un plànol plastificat.
Sortim del cim tornant al collet, profusament senyalitzat. Nosaltres hem arribat aquí pel senderó que hi arriba des de la banda de ponent i sortim pel senderó que va cap a llevant i que ens torna a deixar al camí principal [1h 28 min; 849 m] per on seguim cap al Pla del Faig [1h 30 min; ] un bell racó on, més que els faigs, que ja en trobarem més endavant, el que hi destaca són uns grans grèvols i les vidalbes que, si hi passeu a l'hivern, podreu trobar florides amb els seus bells plomalls blancs.
El camí, ara amb clara tendència a S, s'eixample. Sempre acompanyats pels cartellets de fusta passarem pel collet de Martí, enllaçarem amb el PR C-120 i arribarem a carretera de Rocacorba al Pla de Martí [1h 43 min; 828 m] on hi ha una gran antena de telecomunicacions.
Deixem l'asfalt per seguir per pista a la dreta (SO), deixem el sender que piuja a Rocacorba i seguim per l'ample camí en suau baixada.
Entrem en una bella fageda. Com abans a la roureda, recòrrer-la a l'hivern tindrà l'atractiu de la fullaraca que ho cobreix tot. Als pocs metres d'entrar al bosc uns senyals blanc i groc de PR ens conviden a abandonar la pista a la dreta [1h 45 min; 819 m] i endinsar-nos, encara més, al bosc. Acceptem l'oferiment.
Baixem pel sender, no sempre evident, ajudats per les fites. El sender es manté entre la pista i el torrent i fa ziga-zagues fins que retornem a l'alzinar. Un pal indicador [1h 54 min] ens suggereix pujar a per l'obaga a Rocacorba, cosa que no tenim previst fer avui i, tot seguit, desemboquem en una cruïlla de pistes [1h 55 min; 759 m].
Una pista baixa d'esquerra a dreta (S-N) i una altra arrenca de la principal davallant en una forta corba cap a l'esquerra (S) per anar a buscar el llogarret despoblat de Rocacorba. Just enfront nostre, a la corba, arrenca la continuació del nostre sender que ens durà, ara si, a creuar la riera de Rocacorba i, de nou, a la pista que abans hem creuat. Si no trobeu el sender, no patiu, preneu la pista de la dreta (N) que us durà al següent punt.
Pista de Rocacorba [2h; 724 m]. Per si no esteu orientats, hem creuat dos cops la mateixa pista que no és altra que la que baixava des del Pla Martí. Ara, per tornar al punt d'inici de la nostra caminada, podem optar entre dos senders senyalitzats. A l'esquerra (SO) un sender amb fites blaves ens duria al collet del Turó Rodó, al mas de Gelats i a Can Plana (us hem dit que en parlariem d'aquest camí). Nosaltres prendrem l'opció de la dreta (NO) amb marques blanc/vermell de GR que ens durà a Collsaposa [2h 15 min; 817 m] i, resseguint les nostres passes de l'inici de la jornada, a Can Plana, inici i final de la nostra caminada [2h 55 min; 415 m]