Concabella - Gra - Ratera - Peixeres riu Sió - Concabella

Sortida per terres de la Segarra, concretament pels pobles i termes de Concabella i Ratera (municipi de Plans de Sió) i, també, pel poble i terme de Gra (municipi de Torrefeta i Florejacs). Durant el recorregut i degut a l’època de l’any en què ens trobàvem , a més a més d’anar descobrint retalls de la història d’aquestes contrades, vàrem poder gaudir d’un paisatge del tot primaveral marcat per la verdor dels camps sembrats, pel rosa dels ametllers florits ...
El punt de partida del nostre itinerari serà Concabella, poble al que s’arriba seguint la L-310, o carretera de Tàrrega a Guissona.
Una vegada a Concabella i tot just acabat d’aparcar el cotxe a la plaça Major, que ja trobem plafons informatius relacionats amb la història del poble: a) el castell (documentat des de l’any 1040); b) l’església romànica de Sant Salvador (s. XIII); c) la ruta de la guerra civil, bàsicament relacionada amb un dels camps de treball republicans, el número 4, depenent del temible SIM, que s’instal•là a Concabella del maig a setembre de 1938; d) la Font de la Puda, que es on està ubicada una de les peixeres del riu Sió.
Iniciem doncs l’excursió, fent un recorregut pels carrers de Concabella i anant descobrint els que foren els diferents espais de reclusió i pernoctació dels presos del Camp de Treball.
Tot seguit, sortíem del poble pel carrer del Raval per dirigir-nos cap a Gra. Una curta parada davant del Cementiri, on una placa ens recorda l’existència d’una fossa comuna on hi foren enterrats alguns dels presos del Camp de Treball i continuàvem pel camí de Concabella a Torrefeta.
Poc després, ens desviàvem a la dreta per apropar-nos al Torrent de l’Oró (el seu cabdal va permetre l’establiment d’una xarxa de molins, la majoria dels quals en estat ruïnós), per retornar al camí just abans d’arribar a la “Casa Nova”, avui enderrocada i de la que encara es pot observar el seu molí fariner situat a tocar del Torrent de l’Oró.
Més endavant, continuàvem recte deixant: a) a la dreta el Camí de Torrefeta; b) a l’esquerra un camí que anava a buscar la L-310; c) a la dreta un altre camí que ens tornava al camí de Torrefeta; d) a la dreta dos camins que morien en uns bancals i, finalment, gairebé a les portes de Gra, e) deixàvem a la dreta el camí de Guissona.
Arribem doncs, a l’entrada del poble de Gra, seguint l’anomenada “ruta de la Creu” que ve de l’ermita de la Mare de Déu de les Flors.
Diferents plafons informatius destaquen alguns indrets del poble com les “Creus del Calvari”, l’església d’origen romànic de Sant Salvador, el nucli antic amb carrers i cases antigues i, també ens expliquen un fet d’armes conegut com “La Batalla de Gra”, que va tenir lloc pels voltants del poble el 12 de juny de 1837 en el curs de l’anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840). A més a més, la seva situació dalt d’un turó, converteix el poble en un magnífic mirador de la contrada.
Sortim vers ponent de Gra, seguint la “ruta de la Creu” que, en poc menys d’un quilòmetre i mig, ens permet arribar a les ruïnes del que fou l’antic priorat de Tauladells, del que solament queda dempeus, malmesa i abandonada, l’església romànica de Santa Maria.
Uns 100 metres més endavant i, poc abans de desviar-nos a l’esquerra direcció a Ratera, trobem una petita necròpoli de tombes excavades a la roca, la majoria desaparegudes per diferents moviments de terres.
Continuem endavant per un camí que, primer direcció sud-oest i després decididament sud, va travessant un fondo envoltat de camps de cereals amb marges de pedra i que, en poc més de 2 quilòmetres en deixa davant del poblet de Ratera.
A la petita vila closa s’hi entra per un portal, que dóna a una placeta que permet l’accés a les quatre cases de Ratera.
Fora del tancament del poble hi ha l’esglesiola de Sant Llorenç. Precisament en una de les parets de l’església, una placa ens recorda la història d’en Pere Sorribes, militar i guerriller carlí, conegut com el “Guerxo de Ratera”.
Abans d’abandonar Ratera, agafem un camí que surt a tocar de l’església i ens atansem fins la llera del riu Sió per visitar la “Peixera de Ratera”, una de les diferents construccions en pedra que servien per emmagatzemar aigua per a reg o per a fer funcionar molins.
Tornem a Ratera per dirigir-nos al Castell Molí de Ratera, un antic castell que, a partir del segle XVI i aprofitant el curs del riu Sió, fou reconvertit en un palau senyorial que també feia les funcions de molí fariner.
Deixem enrere el castell de Ratera tot seguint el camí que, direcció sud, baixa cap al riu i segueix fins arribar a la banqueta esquerra del canal Segarra-Garrigues.
Uns 300 metres més endavant, a l’arribar a un dels ponts del Canal, deixem la banqueta i ens dirigim cap a la Pleta del Queralt o Pleta de Concabella, tot agafant a l’esquerra un camí que puja cap a L-310.
La Pleta de Concabella fou un dels llocs de La Segarra escollits pel comandament Republicà, on a partir del maig de 1938 van començar les obres de fortificació de la L-2, una segona línia de defensa dissenyada per intentar protegir alguns dels principals eixos de penetració de l’enemic per carretera i nuclis importants com Guissona i, sobretot, Cervera.
Bé doncs, just haver creuat la carretera, al peu de la Pleta i al marge d’un camp de conreu, trobem l’entrada a una d’aquestes construccions. Es tracta d’una galeria excavada a la roca amb obertures encarades a la carretera (nius de metralladores) i que, a més a més, podria haver fet de polvorí (aconsellable portar llanterna).
Seguint cap a la part més elevada de la Pleta, anirem trobant diferents obres de fortificació (trinxeres, nius de metralladores...) que, sota unes condicions de vida i de treball duríssimes, foren realitzades pels presos del Camp de Treball número 4 de Concabella.
Continuem endavant dirigint-nos a un petit turó situat uns 100 metres de la Pleta. Tot i la vegetació, descobrim una altra petita necròpoli amb un parell de tombes excavades a la roca. Possiblement ni devia haver hagut més, però les restes d’una línia de trinxeres al peu del jaciment, ens fa pensar en la possibilitat que la seva construcció col•laborés a malmetre’l.
A uns 500 metres davant nostre veiem la llera del riu Sió, així doncs, seguint pels marges dels camps de conreu, tirem al dret fins arribar al camí que, en sentit contrari al corrent i paral•lel al riu, condueix a la Font de la Puda.
En aquest espai, el riu Sió salva un desnivell d’uns 4 metres, fruit d’una peixera construïda amb un esglaonat de grans carreus de pedra tallada, que dóna lloc a un salt d’aigua d’una gran vistositat.
Per tal d’atansar-nos cap a Concabella, desfem el camí que havíem fet per arribar a la Peixera i seguim pel mateix fins arribar a la rotonda de la L-310 amb la L-324 i la L-304 que hi ha l’entrada del poble.
Arribats a aquest punt, ens dirigim a l’ermita de Sant Vicenç de Concabella, tot continuant cap a l’esquerra pel voral de la carretera L-304.
Abans d’arribar a l’ermita, a l’altre costat de la carretera, s’aixequen tres creus de pedra en record (segons hem llegit) d’uns presos del Camp de Treball núm. 4 que foren afusellats per no haver denunciat la fuga d’un company.
Uns metres després arribem a l’ermita, un edifici de planta rectangular, amb contraforts laterals a banda i banda, construïda l'any 1687. Un plafó informatiu i una placa a la façana, ens recorda que durant l’any 1938 l'ermita es va fer servir com a dormitori dels presos obligats a treballar al camp de treball de Concabella.
A tocar de l’ermita de Sant Vicenç s’hi troba una original font que commemora la inauguració de la planta potabilitzadora de Ratera (4 de juliol de 2008).
Per acabar el nostre recorregut, creuem la carretera per atansar-nos a les instal•lacions de la Planta Potabilitzadora. A continuació, i seguint un camí paral•lel a la L-304 que passa entre mig d’algunes cabanes de pedra, fem drecera i ens plantem a l’entrada de Concabella.
...................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...