CONGOST D'ANYISCLO

Avui és festiu a Lleida per tant aprofitem per fer una ruta per un paratge molt concorregut a l’estiu i els caps de setmana per poder gaudir-lo amb tranquil·litat i sense tanta afluència. Encara que arribar-hi a estat com un joc d’obstacles, la carretera HU- 631, que va pel congost de las Cambras fins al congost d’Anyisclo, de sentit únic, estava tallada. Hem passat per la de la Vall de Vió, on hem trobat que estaven fent treballs d’arranjament i millora de la carretera que ha alentit la nostra marxa.
Per fi hem arribat a l’aparcament d'accés a Sant Urbez, que estava tancat per les obres i hem aparcat al costat de la carretera.Comencem a caminar seguint el GR 15 l'espectacular pont romànic de Sant Urbez, que creua el riu Bellos a una alçada de vertigen, amb vistes al congost de las Cambras. Un cop creuat el pont Trobem una paret de roca, on hi ha l’ermita que es va construir aprofitant una cova natural, la cova de Sestral, un abric natural a la paret de la muntanya tancat per un mur de maçoneria. Posseeix dues cambres unides. Si puja per una escala de pedra.
Seguim la ruta el fons de la vall, direcció nord, pel camí que puja paral·lel al riu, aigües amunt, pel costat esquerre, entre verticals parets, trobem precioses gorgues blaves i salts d’aigua. La ruta no té pèrdua i el sender està ben condicionat. Arribem al pont Sangon, un altre racó fabulós del que gaudir. Canviem de costat de riu, ara pugem el costat dret. Trobem el desviament a Sercué, per on segueix el GR. Nosaltres seguim el camí d’Anyisclo, gaudint dels diferents racons, vegetació exuberant, gorgues d’un blau turquesa, salts d’aigua, …. espectacular. Arribem a la zona de Cumaz, una zona més àmplia. Iniciem un ascens més fort cap a la Selva Plana, al costat del camí trobem alguns arbres espectaculars, un colossal teix i després un gran faig. Pugem per l’estret corriol amb algun tram d’esglaons de pedra i altres amb arrels desgastades, creuem alguns pontets de ferro per salvar petits barrancs. Ens enfilem paral·lels al barranc d’Espluquetas i arribem a la Selva Plana on podem albirar el barranc del Mallo, les parets del Tozal i el profund congost.
Mengem uns ganyips i retornem el mateix camí fins al desviament al molí d’Aso, creuem el pont sobre el riu Bellos poc abans de la seva confluència amb el riu Aso, trobem un mirador i poc després creuem un pont de ferro davant de la cascada d’Aso, l'aigua flueix per varies entrades i les aboca per diferents punts. Ens arribem a veure el vell molí abandonat i en ruïnes, des que el poble de Sercué va quedar deshabitat. Retornem al punt d’inici