Congost de las Xanas

EL DESNIVELL NO ÉS CORRECTE, EN REALITAT SÓN MENYS DE 600 METRES
Ruta circular per l’espectacular congost de las Xanas i retorn pel PR AS 187 o “Senda de Valdolayes” . Las Xanas és el nom d’un ésser mitològic d’Asturies, nimfa de les aigües, guarda de les fonts, rius i llacs. El sender del congost que discorre per la marge dreta del riu, excavat a la roca vertical a mig vessant a la muntanya,va ser construït els anys cinquanta amb la intenció de comunicar els pobles de Sant Adrià, Quirós i Proaza, però les obres no van arribar a finalitzar-se mai.
La ruta va per la marge dreta de la riera de Viescas o de las Xanas, excavat a la roca vertical a mig vessant de la muntanya, vorejant espectaculars tallats, encanonat. Un indret ple de bellesa i encant natural, de gran interès natural. Declarat com Monument Natural l'any 2002.
Iniciem l'itinerari a l’aparcament de l'àrea recreativa del Molin de las Xanas, prop de Villanueva. Passem el 1er túnel, “De la Cerezal” i ens endinsem al congost, amb les altes parets de roca calcària. Mirant enrere veiem Villanueva, capital de conseyu. Creuem el,segon túnel "De la Virgen". Al fons sentim la remor de la riera, amagada entre l’espesa vegetació del bosc de ribera, bedolls, avellaners, freixes, til·lers, aurons. La riera cada cop més sorollosa, forma de cascades i gorgs d’aigües cristal·lines. Trobem la boca d'una antiga mina de ferro abandonada. Creuem una pasarel.la de fusta i entre la vegetació veiem les restes d’un antic moli, encara es pot veure la mola. Canvia les parets de roca per una espesa vegetació amb molsa, falguera, líquens, avellaners, freixes, castanyers. El sender s’enfila, algun tram amb escales de fusta que ens porten al camí de Pedroveya i La Rebollá. Arribem a l'església de Sant Antoni de Pedroveya, a les afores del poble, al costat hi ha un teix centenari, sota el qual hi ha una taula i bancs de pedra. Encara que no te res a veure amb el teix que vam veure ahir al bonic poble de Bermejo, un arbre mil.lenari declarat Monument Natural. El teix és un arbre sagrat pels asturs, es troba al costat d’algunes ermites i cementiris asturians. Amb el verí de teix se suïcidaven els guerrers abans de ser derrotats i caure en l'esclavitud.
Anem al poble amb les típiques cases asturianes i els horreos on pengen pinyes de panís i manats d’alls. Hi ha un bon lloc per dinar, casa Generosa, on fan un menú cassola amb racions molt generoses, que ratifiquen el seu nom. És pot dinar sota un horreo.
Per fer la circular sortim del poble i agafem el camí a Dosangos, seguint el PR AS 187. A mesura que anem pujant tenim unes sensacionals vistes panoràmiques la vall. Des de Dosangos iniciem el descens a través de camps plens de falgueres. Ruta molt aconsellable.