Congost de l'Entremón (Ligüerre de Cinca - Mediano)

Ruta pel congost de l’Entremón (divendres 6 de novembre de 2015)

L’aventura comença a les 5:40 h de la matinada, hora en què surto de la localitat gironina d’Anglès, i evidentment és ben fosc. Entro les coordenades al GPS, i em dirigeixo cap a l’eix transversal. A aquesta hora no hi ha gens de trànsit, i es condueix de meravella, excepte quan trobes la típica boira espessa que t’impedeix veure-hi a no més d’un parell de metres. A la plana de Vic, sempre, i dic sempre que hi he passat tan d’hora, n’hi he trobat, pel que extremo les precaucions i redueixo la velocitat. Una vegada que anava a fer el congost del Mont-rebei, sense el GPS, amb un eix transversal en obres de desdoblament i amb la mateixa boira, vaig saltar-me una sortida al no veure-la i vaig haver de fer uns quants kilòmetres de més... en fi, coses que passen. La boira per sort, només està present a la plana de Vic, la resta de trajecte el faig sense més complicacions. Només faig una petita parada en una benzinera, per a omplir el dipòsit i comprar una pasta per matar el cuc. Al poc d’agafar l’Autovia Lleida-Huesca, el sol ja brilla amb força i crea un bonic reflex al retrovisor del cotxe. Quan queden uns 20 km per arribar al punt d’inici de la ruta, la boira es torna a fer present a estones, no amb la mateixa densitat que la boira de Vic, però deixant caure molta humitat. A la vora de l’embassament de El Grado, veig un petit nucli a tocar de l’aigua, amb uns raigs de sol que l’il·luminen i amb la boira d’escenari de fons. L’ imatge és preciosa i m’apunto el nom, per a fer-hi una parada a la tornada: Mipanas. L’idea inicial era aparcar el cotxe en una zona habilitada passat el pont que creua el riu Cinca, just on comença el congost de l’Entremón, però degut a la boira, decideixo fer temps i començar la ruta a la localitat de Ligüerre de Cinca. L’ intenció és aprofitar per visitar el poble, fer un cafè i esperar a que la boira es trenqui. Ligüerre de Cinca actualment és un complex turístic, en el moment de la construcció de l’embassament del Grado, Ligüerre és va despoblar, i a partir de l’any 1986, el sindicat UGT Aragon juntament amb la fundació Ligüerre de Cinca, van començar a rehabilitar-lo. Deixant el passat històric enrere, el cert és que vaig trobar-ho tot tancat, vaig arribar-hi a les 8:55 h, desprès de recórrer 318km. Sortint de Ligüerre de Cinca, la ruta s’allargava 3km, 1,5 a l’anada i 1,5 a la tornada. En el moment de començar a caminar, i desprès de visitar mínimament el poble, la temperatura era de 9 graus i la boira ja s’havia començat a fondre lleugerament.

Començo a caminar a les 9:21 h, un indicador situat pròxim a la zona d’aparcament m’indica la direcció correcta. El camí coincideix amb el GR1 (sender històric), i retolat i apareixen els noms de Lumo Muro i Palo. Ressegueixo un corriol amb una primera part de baixada, que acaba aproximadament al creuar un portal metàl·lic. Llavors segueix una part planera on també s’haurà de creuar un segon portal metàl·lic i segueix amb un tram de pujada fins a arribar a trobar la carretera asfaltada. Hem recorregut un kilòmetre i hem tardat uns 17 minuts. Girem a la dreta i anem pel voral de la carretera, fins a creuar el Cinca a través d’un pont. Passat el pont trobem una petita zona d’aparcament i un cartell informatiu sobre el Congost de l’Entremón, que alhora és una ruta ornitològica de primer ordre. Aquest seria el punt on deixar el cotxe per a fer aquesta ruta, de no ser com jo que l’he començat a Ligüerre. Seguim la carretera poc més d’un centenar de metres, i a la nostra esquerra comença la ruta pel congost. Unes escales i un cartell ens serveixen d’indicador. Anem guanyant altura de forma progressiva però suau i en uns 12 minuts ens situem davant de la “cueva de las palomas”. Al llarg de la ruta trobem varis cartells sobre fauna i sobre els diferents punt singulars per on anem passant. Per a fer una bona foto de la cova, el millor és avançar-se uns metres fins un punt sobresortint que fa de balcó. Caminem encara no un quart d’hora i passem pel punt més espectacular i perillós: el pas de mitja canya. Un petit tram excavat a la roca per a poder seguir el sender. És suficientment ample per a passar-hi, però no deixa que hem d’estar alerta on trepitgem i no acostar-nos a la part exterior. La caiguda seria fatídica, ja que transitem per un tram a molta altura; no és recomanable a qui tingui vertigen. En un moment, arribem al pas de “les grapes”. En aquesta ocasió es tracta d’una zona on el camí és inexistent i per a creuar i seguir avançant s’ha de fer a través de cinc plataformes per a posar-hi la petja ajudant-nos d’uns agafadors. La veritat és que no te cap dificultat. A partir d’aquí el camí es torna agradable i transita per un bosc de clima mediterrani amb un cert grau d’humitat, creant un micro-habitat idoni per als petits ocells. Caminant poc més de 15 minuts arribem al final de la ruta ornitològica.

Es podria optar per a desfer la ruta o seguir fins a la presa de Mediano, cosa que recomano, o inclús allargar-la fins al nou “nucli” de Mediano com vaig fer jo. Una altra possibilitat és finalitzar la ruta a Lumo de Muro o a Palo, les dues localitats es troben a una hora i mitja de la presa.

Jo segueixo endavant, ja que el meu objectiu és visitar l’església submergida sota les aigües de l’embassament. Creuo una pedrera, fent un parell o tres de ziga-zagues i guanyant altura amb rapidesa. Passada la pedrera es passa per una esplanada i s’arriba a la carretera asfaltada que connecta la presa amb l’estació de transformació. Per arribar a la presa s’han de creuar tres túnels; dos de curts i el túnel final, més llarg i dotat d’il·luminació artificial. Han de procurar de que el sensor ens detecti en el moment d’entrar-hi per tal que els llums fluorescents s’obrin.

Arribem a la gran presa de Mediano, que ens ofereix unes privilegiades vistes sobre l’embassament del mateix nom, i de teló de fons, els Pirineus ben nevats. Creuem la presa i en uns tres kilòmetres arribem al punt final de la ruta: Nuevo Mediano. Abans però ens desviarem a la dreta per a baixar i acostar-nos al que va ser l’antic poble de Mediano, avui submergit per complert sota les aigües de l’embassament. Ens acostarem a l’església segons ens permeti el nivell de l’aigua, jo he tingut prou sort, i tot hi no arribar-hi, m'he pogut acostar el suficient per a veure-la amb prou detall. Desprès de fer quatre fotos i de recuperar forces menjant una mica, acabo d’arribar-me a l’encreuament amb la carretera. En aquest punt s’hi troben algunes cases que van construir-se per a substituir a les que van negar-se i un petit campanar de nova planta amb la campana que va poder salvar-se de les aigües. He caminat durant tres hores i he recorregut 8 kilòmetres i 770 metres. Desprès de descansar durant deu minuts, emprenc el camí de tornada fins al cotxe. La tornada la faig en dues hores, ja que durant l’anada havia parat a fer fotos, menjar i beure, i a gaudir de les bones vistes del camí.

Finalitzo la ruta desprès de cinc hores i deu minuts i d’haver recorregut 16,9 km. La temperatura al arribar al cotxe és de 26 graus, 17 graus més que l’hora de sortida. Una temperatura molt alta per a ser a principis de novembre, pel que vaig fer quasi més de mitja ruta amb màniga curta. Una ruta molt recomanable i apta per a totes les condicions físiques.

Salut, cames i a gaudir del paisatge!