Congost de Mont-Rebei

Sortida de senderisme pel Congost de Mont-rebei.

Per problemes amb el GPS, el track només marca l'anada, però la ruta l'hem feta d'anada i tornada.

El congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.

Sortim des de Corçà on fem l'aproximació amb cotxe fins l'ermita de la Pertusa. Aquí deixem el cotxe i comencem a caminar.

Primer visitem l'ermita, on hi veiem les primeres vistes espectacular del pantà i el Congost. També hi trobarem una via ferrat, que està indicada, nosaltres no la fem.
Seguim el sender GR-1 per anar cap al congost. Després de fer pujades i baixades arribem al encreuament del camí que porta al pont penjat de baix el riu (nosaltres el deixem per la tornada.

El camí segueix fins a l'entrada del congost on ens trobem amb la curiositat que el camiíestà escarpat a la roca i es un punt molt espectacular. No hi ha perill, però s'ha d'anar amb cura per no tenir cap ensurt. Fem el camí fins al final (la Masieta) i tornem. Passarem per un altre pont penjat abans d'arribar a la zona d'informació de la Masieta.

Desfem el camí fins al encreuament del pont penjat de baix el riu (camí que va a Motfalcó, Aragó). Baixem fina a baix i travessem el pont i pugem fins a les primeres escales. Aquí si que s'ha d'anar amb cura , ja que les escales tenen un fort pendent. El lloc és impressionant i val molt la pena arribar-hi.

Tornem a desfer el camí per anar cap a la Pertusa. La tornada es llarga i cal estar fort per arribar-hi en condicions, ja que la calor i la manca d'aigua fan que el tram final sigui el més difícil de la ruta.

Cal recordar portar molta aigua i tenir clar els trams de les rutes que es vulguin fer.

Ruta molt recomanada, amb vistes espectacular i llocs realment bonics.