Congost de Mont-rebei (de la Masieta a la Passarel·la de Mont-rebei) [08/08/2018]

Ruta pel Congost de Mont-rebei des de l'aparcament de la Masieta fins a la Passarel·la de Mont-rebei, passant pel Pantà de Canelles, el Pont penjat de Mont-rebei, el Portell del Congost, el Portell del Montsec, i el Congost del Seguer a l'anada, i desfent el mateix camí a la tornada.

La ruta comença a l'aparcament de la Masieta, un dels punts d'inici més habituals d'aquesta ruta, i al qual s'accedeix des del Pont de Montanyana. Com a conseqüència de la massificació d'aquest paratge en general, i de l'aparcament en particular, cal reservar plaça d'aparcament per internet per assegurar-se un lloc pagant la tarifa corresponent. En tot cas, just després d'agafar la pista al Pont de la Montanyana en direcció a la Masieta, un cartell lluminós indica si l'aparcament està complet o no. El tram de pista és estret, però en bones condicions. Prop de l'aparcament, de seguida es troba la Masieta, un edifici convertit en punt d'informació i botiga, i on també es poden adquirir begudes fresques. Fora, uns rucs catalans passegen tranquil·lament, i uns cartells informatius mostren les diverses rutes que es poden seguir des d'aquest indret. En aquest cas s'ha decidit seguir el Camí del Congost. A més a més, des d'aquest punt la vista del Pantà de Canelles i del Castell de Girbeta damunt la paret de l'altre costat ja és espectacular. A menys d'un quilòmetre d'haver començat la ruta, es presenta una primera bifurcació on caldrà escollir si es passa pel Camí de les Tarteres, o pel Camí del Riu (per l'embassament), només si el nivell de l'aigua és prou baix com per permetre-ho. Com que en aquest cas, afortunadament, el nivell de l'aigua és alt i el Camí del Riu queda tallat, només queda l'opció de desviar-se a l'esquerra pel Camí de les Tarteres, seguint el GR 1. Durant aquest tram del camí, les vistes del Pantà de Canelles reflectint com un mirall el Castell de Girbeta i la Mare de Déu del Congost són absolutament de postal. En arribar a les ruïnes del Corral de Sant Jaume, cal prendre el camí de la dreta tot seguint els cartells indicatius (direcció GR 1 cap a Corçà) i admirant les formes curioses de les roques del congost que cauen a la part d'Aragó. Molt poc després, i fent una petita baixada, es troben més cartells que indiquen la unió altre cop del Camí de les Tarteres (el que s'està seguint) amb el Camí del Riu (més planer però tallat pel nivell alt de l'aigua). Justament en aquest punt també es troba el Pont penjat de Mont-rebei, que ajuda a creuar el Barranc Fondo, un dels braços del Pantà de Canelles.

Un cop superat el pont, el recorregut es dirigeix al Congost de Mont-rebei pròpiament dit, amb vistes màgiques d'aquest indret idíl·lic, i amb la benvinguda del Portell del Congost. El camí no triga a enfilar-se una mica i a tornar-se més aeri, sense baranes per la part del precipici, tot i que és prou ample com per sentir-se segur. De totes maneres, per la part de la paret de les zones aèries hi ha disposades unes cordes metàl·liques per augmentar la seguretat. El camí, excavat a la roca, també és en si mateix espectacular. A mesura que s'avança pel camí es van trobant diferents punts de descans habilitats amb bancs on poder gaudir de les magnífiques vistes del congost, amb la Noguera Ribagorçana foradant les imponents parets de roca que s'alcen al seu voltant. Un d'aquests punts és, precisament, enmig d'un túnel que es troba a mig camí i que cal travessar. En arribar al Portell del Montsec, al sud del congost, ja es comença a observar més tros de cel i, més endavant, com la Noguera Ribagorçana s'eixampla de nou, amb vistes esbalaïdores. Segons el mapa, més o menys per aquí acabaria el Camí del Congost, però en aquest cas s'ha decidit continuar una mica més fins el Congost del Seguer. Per tant, la ruta continua pel GR 1 fins que es troben més cartells indicatius i informatius, amb un mapa de la situació actual. En aquest punt, des d'on es pot observar la Passarel·la de Mont-rebei (el pont que connecta Catalunya amb Aragó) i les passarel·les de Montfalcó (enganxades a la roca), cal abandonar el GR 1 i dirigir-se cap al Congost del Seguer. Des de baix, un cop al pont, la vista del Congost de Mont-rebei pren una altra perspectiva igualment espectacular. Finalment, es decideix creuar la Passarel·la de Mont-rebei per arribar a l'altre costat i, fet això, recular de nou pel mateix camí. De tornada, les vistes en direcció inversa continuen sent meravelloses i, fins i tot, es pot copsar millor la llargada i espectacularitat del camí excavat a la roca.

Es tracta d'una ruta senzilla, molt ben indicada, amb poc desnivell i amb llargada adaptable, ja que es pot decidir fins on arribar tenint en compte que igualment caldrà recular pel mateix camí. Malgrat que el desnivell que s'indica aquí és molt elevat, això només és la conseqüència de passar per zones (interior del congost) on la cobertura de GPS és molt baixa o nul·la, de manera que la ruta que es reflecteix al mapa, amb tantes giragonses, no és ben bé l'original (en realitat el camí va seguint paral·lel a la Noguera Ribagorçana). Segons els mapes originals, el desnivell positiu acumulat no és més de 300 metres, mentre que la distància no supera els 10 quilòmetres (arribant fins al Congost del Seguer). Una altra opció que pot ser interessant per no repetir el camí a la tornada (i per estalviar temps i esforç) és tornar al punt d'inici amb caiac o algun altre tipus d'embarcació; per fer-ho, hi ha alguns serveis que ho ofereixen i que es poden trobar a la xarxa. Pel que fa a la seguretat, a part de trobar cartells indicatius a cada possible desviament, hi ha cordes metàl·liques de seguretat en els trams més aeris, de manera que això no ha de suposar cap problema. En general, tot i la massificació que pateix aquest indret sobretot els mesos d'estiu, és una ruta imprescindible que ofereix unes vistes precioses d'un paratge increïble, amb roques imponents i un riu que li dóna vida.