Congost de Mont-rebei des de la Pertusa

Ruta espectacular i excepcional que vam fer el primer de maig de 2015.

Per fer aquesta ruta no cal el GPS perquè està molt ben indicada d'una banda i perquè els GPS es desorienten contínuament en caminar pel congost màgic.

És aconsellable no fer-la a l'estiu per la calor infernal ni en dies festius per la multitud de curiosos i caminants que s'hi apropen. Aquest primer de maig semblava l'Aplec de Mont-rebei, gairebé hi havia tanta gent com a la Rambla de Girona per Sant Jordi.

La caminada comença a l'aparcament de la Mare de Déu de la Pertusa i segueix els senyals blanc-i-vermells del GR1 que baixen pel Pas de la Pardina fins al Barranc de la Pardina.

Es travessa el Barranc i es comença a pujar, una pujada llarga i feixuga només salvada per les vistes inoblidables que van apareixent a mesura que es guanya velocitat tot passant, de bon antuvi, per la casa abandonada de la Pardina fins al refugi del Mas de Carlets pujant per lo Feixà i el Pas de Mill. (Des de lo Feixà es pot gaudir de les ermites de la catalana Pertusa i l'aragonesa Sant Bonifaci i Santa Quitèria, separades per la frontera natural de l'aigua verdíssima i immòbil del Noguera Ribagorçana. Des del Pas del Mill, a més d'observar les mateixes ermites, es poden ullar, riu enllà, les escales artificials de Montfalcó i es pot començar a intuir el congost de Mont-rebei).

Després de deixar enrere el Mas de Carlets, el camí s'endinsa en una pineda, ara ja baixant. Cada vegada es veuen més a prop les parets gegantines, groguenques i verticals del congost que tants senderistes atreuen.

En sortir de la pineda, es baixa per una zona desprotegida de natura que permet bocabadar-se amb les parets del congost als costats i amb el pont i les escales de Montfalcó al darrere. És la Iereta. Poc després es troba, molt ben indicat, el trencant de Montfalcó. La nostra ruta, però, no trenca; segueix endavant, cap al Camí nou del congost de Mont-rebei.

Endinsats i embadalits pel congost la caminada resegueix des d'una altura considerable el Noguera Ribagorçana. Cal parar atenció quan en un revolt d'esquerres, el camí transforma el marge dret de pedra a terra. Val la pena d'entrar-hi perquè s'hi troben unes cadenes i unes grapes per facilitar la minigrimpada fins a la Cova de les Gralles o de la Colomera, ara tancada; però, que des de la seva altura es pot continuar magnificant la bellesa del congost des d'una altra perspectiva.

Es desfà la grimpadeta i es continua transitant pel Camí nou del congost fins al Pont penjat de Mont-rebei. Després de travessar-lo, es desfà el camí, es torna a fer el congost (és curiós perquè de tornada sembla un altre itinerari) i poc abans d'arribar a la Iereta es troba el rètol i el caminoi que baixa cap al Pont Penjat del Barranc de Sant Jaume.

Cal travessar-lo i s'arriba a Aragó. Ara cal seguir l'únic corriol que s'hi veu i que puja decidit fins a trobar les famoses escales de Montfalcó. Es baixen les escales (compte qui tingui vertigen) i se segueix per la drecera que va a Montfalcó fins a les segones escales, més baixes, però més aèries. Es baixen aquestes segones escales i es torna a desfer el camí fins a la Iereta i d'aquí a la Pertusa hi ha més de quatre quilòmetres que retornen, una altra vegada, pel mas de Carlets, el Pas de Mill, lo Feixà, la Pardina i l'aparcament de la Pertusa.

Abans de cloure la caminada calen fer els tres-cents que separen l'aparcament del castell i l'ermita de la Pertusa, un lloc extraordinari, amb unes vistes vastes i inoblidables. Es desfan aquests tres-cents metres i s'acaba aquesta ruta edènica a l'aparcament de la Pertusa.

Els Senyderistes ilusos molt ben acompanyats per en DACAMA i fill i per l'Adorca i germà us engresquem a fer-la perquè és una de les rutes més espectaculars que es poden fer a Catalunya!!! No us en penedireu!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!