Congost de Mont-rebei (El Pallars Jussà, La Noguera, Baixa Ribagorça)

Si ja heu visitat el Congost de Mont-rebei, no cal dir res més.

Si encara no ho he fet, res del que puguem dir serà comparable a l'experiència personal de trepitjar-lo. És un d'aquells llocs del nostre país que cal visitar.

Hi podeu arribar des del nord, que és el que hem fet nosaltres i és més curt, o des del sud, per Àger. Des del nord, a menys d'un quilòmetre del Pont de Montanyana, cal agafar un trencall ben indicat i, en cotxe, s'arriba fins a un pàrquing a l'indret conegut com La Masieta. Allà, en una caseta de l'Obra Social de CatalunyaCaixa (que va adquirir el Congost al 1999) us informaran dels possibles itineraris i us donaran un mapa que us serà d'utilitat.

El Congost de Mont-rebei és el pas natural i sorprenent (en alguns punts de més de 500 metres de caiguda vertical i amplada de menys de 20 metres) que el riu Noguera Ribagorçana ha creat al llarg de milions d'anys foradant la muralla pètria del Montsec. Té com a germà el Congost de Terradets, originat aquest per la Noguera Pallaresa, però es diferencien en el fet que el de Mont-rebei no hi ha cap mena d'Infraestructura viaria construïda. O si passa a peu, o en mountainbike (com hem tingut oportunitat de comprovar, pensem que molt arriscat), ... o en canoa quan és possible.

Encara que l'itinerari que nosaltres hem fet és d'uns 13 quilòmetres, el Congost estrictament no representa més que 1 quilòmetre d'anada i 1 de tornada, per tant, en funció de temps i objectius, cadascú hi pot trobar el que busca. És Refugi de Fauna Salvatge des del 2005, hi ha arbres monumentals i vegetació singular, hi ha coves interessants espeleològica, paleontològica i arqueològicament, hi ha una geologia molt interessant, hi ha unes parets per gaudi dels escaladors, hi ha vistes, hi ha restes monumentals, hi ha ...

És perillós el camí? ... Cal anar en compte (sobre tot amb nens i animals) i no fer bestieses doncs el camí no té baranes i és prou aeri. Per sort, també hi ha cables a les parets que ens ajudaran en algun moment. I els que tenen vertigen? Doncs depèn ..., un cop allà no hem trobat cap moment especialment difícil malgrat l'espectacularitat de l'indret.

I, això sí, cal anar equipat mínimament (calçat de muntanya, aigua, protector solar a l'estiu, ..).

En aquesta web de la Fundació Espai Natura hi podeu trobar prou informació.

De manera molt sintètica el recorregut que hem fet ha estat:

- Sortida des de la Masieta. Veiem molt a prop dalt d'un cim l'església de la mare de Déu del Congost Nova i les restes de la torre del castell de Girbeta o dels moros (aquesta torre l'anirem veient al llag del recorregut, com una mena de punt de mira, el que ens permet imaginar el perquè del seu emplaçament).

- Camí de les tarteres. Donem inicialment una mica de volta. És el camí que cal seguir quan les aigües (que pertanyen al pantà de Canelles) estan a un nivell alt.

- Pont penjant al barranc de Sant Jaume o de la Maçana.

- Entrem al Congost. Anem pel camí de ferradura obert l'any 1982 (el que va obrir la Mancomunitat als anys 20, va uns 30 metres per sota).

- Pujada a la Cova Colomera. Cal anar una mica en compte, però hi ha cadenes que ajuden a la pujada (i a la baixada), però no és trivial arribar-hi. És una llàstima que degut a excavacions no es pugui visitar gran part del seu interior i també és trist veure com el lloc està força degradat i brut per les visites dels excursionistes ...Una llàstima i que fa reflexionar. Per altre banda, el lloc és impressionant i de molt de valor paleontològic i arqueològic.

- Sortim del Congost i seguim fins el bonic Mas de Carlets i una mica més enllà gaudim d'unes espectaculars vistes. A l'esquerra, l'anomenada paret d'Aragó (de fet, tota l'altre banda del Congost pertany a aquesta Comunitat, a la Baixa Ribagorça). És el Montsec de l'Estall. Paradís d'aus i escaladors. A l'esquerra, la paret de Catalunya, el Montsec d'Ares. El riu al mig a baix. El vent, els núvols, ... Veiem a la paret aragonesa els sorprenents baixadors de fusta que s'han obert no fa massa per a recuperar l'antic "Camí Natural de Montfalcó al Congost de Mont-rebei" i que han generat polèmica pel seu cost i la suposada dificultat de trànsit (diuen que molt aeris, com que no ens hi vàrem arribar, no podem donar la nostra opinió).

- Anem de tornada i baixem al Pont penjant de Mont-rebei entre Aragó i Catalunya. Hi vàrem poder comprovar que entenem i parlem també LAPAO, qui ens ho havia de dir! La conya més gran la van fer els aragonesos que venien per l'altre banda ... I quines vistes!

- Pujada i retorn al Congost. A cada pas, nous racons, noves perspectives.

- Ens aturem al mirador que hi ha al bell mig, a costat d'un petit túnel. Com diem sovint, hem de tornar ... Sortim del Congost gaudint de les orelles d'ós i altres especies vegetals.

- Finalment, en lloc del camí de les tarteres, agafem ara el camí més pla de l'embassament que ens permet veure a l'altre banda del riu les restes de l'església de la mare de Déu del Congost Vella.

Un plaer tot plegat.

I això és tot. Si la feu, esperem que us agradi com a nosaltres.

I si es vol anar més enllà, podeu anar fins a l'espectacular església de la Pertusa, fins ...
Blog amb rutes i indrets a www.ambotes.com