Congost de Mont-rebei, pel Camí de la Pertusa a la Masieta (GR-1)

Ruta circular que transcorre pel GR-1 i passa pel Congost de Mont-rebei.

És d'anada i tornada pel mateix camí. Punt de sortida pàrquing de la Pertusa i punt d'arribada al punt d'informació de la Masieta, on hi ha un bar on prendre alguna cosa. De mitjans de juliol a mitjans de setembre obren cada dia, de febrer a novembre de dj a dg (caldria confirmar horaris i mesos). En temps de post-covid el vam trobar tancat.

Cal portar provisions de menjar i sobretot aigua, perquè no se'n troba, i en un dia de calor pot justejar.

Al pàrquing de la Pertusa s'arriba des de Corçà (a 30 min caminant i uns 5-8 min en cotxe des del poble), la pista està asfaltada però té algun forat i cal anar amb compte. El P té capacitat per uns 50 cotxes, però no triga a omplir-se si no s'aparca correctament en bateria.

Nosaltres vam seguir la ruta de punta a punta, sense anar al pont i les escales penjants. El desviament per anar es troba al punt d'interès de la fotografia 36. Agafant per allà es va a parar a Montfalcó.

Fins que arribes al Congost, gaudeixes d'un paisatge amb pocs arbres i molta arbustiva baixa de plantes aromàtiques i boix. Els 1000 metres de desnivell es fan en pujades i baixades relativament suaus i per bons camins. No ofereixen cap dificultat, però la calor és un handicap important.

A la part final, després de creuar el pont penjant, vam pujar a la Masieta per les Tarteres, ja que el camí de l'esquerra estava annegat d'aigua.

Divisar el Pantà de Canyelles és una delícia de principi a fi. Només de veure'l ja et refresca. A més, després de les pluges que han hagut entre el mes de març i juny de 2020, estava al límit de la seva capacitat.

Passar pel camí excavat a la paret al congost també és una experiència única. Atenció amb el vertígen, ja que hi ha un cable a la paret al que et pots agafar, però no hi ha tanques protectores.

Si hi ha interès per fer kayak, aquest és un bon lloc. Al costat del pont penjant es lloguen, i pots fer una volteta d'anar i tornar pel congost. Pel nostre gust, tot i que li dona un toc pintoresc, hi havia persones que cridaven massa i l'eco multiplicava el soroll per mil.

Soetida del tot recomanable i apta per tots els públics.