Congost de Mu, Mirador de la Penalta, Lo Palomar, Castellàs

Ruta de senderisme des d'Alòs de Balaguer on començarem seguint el riu Segre pel Congost de Mu, per després enfilar-nos en forta pujada fins al Mirador de la Penalta, i finalment retornar a Alòs per dalt de la serra de Penalta i Lo Palomar.

La zona del Congost de Mu presenta dos trams "penjats" de pasarel·les. El primer és a l'alçada de l'Estret de Mu, amb pasarel·les de formigó i baranes altes. El segon és passat el pont penjant i fins la central hidroelèctrica, amb pasarel·les de reixa metàl·lica que fa que impressioni bastant, ja que veus la caiguda sota els peus.


IMPORTANT:
La ruta en si mateixa no presenta cap problema d'orientació, tot el tram del Congost de Mu és per sender ample i sense pèrdua, i els trencants cap al Pont Penjant i l'Aiguabarreig o el que s'enfila al Mirador de Penalta estan ben senyalitzats. I des del mirador de la Penalta fins a Alós de Balaguer també trobarem pistes i senders ben senyalitzats si volem fer el retorn per la serra.
Nosaltres, però, un cop dalt de la serra vam voler investigar els cingles de Lo Palomar per veure si era possible recórrer-los íntegrament fins al seu cim. La conclusió com es veu al track és que sí que es pot, però caldrà fer una mica de grimpades i buscar els millors passos entre vegetació (descripció a continuació). He posat un waypoint ("Seguim pista dreta") on vam abandonar el "camí normal", al collet just després de baixar del mirador de la Penalta.
Retornarem al camí normal marcat (pista) passat el cim de Lo Palomar i el seguirem fins a la Cabana de la Coma del Poll, on tornarem a abandonar els senders senyalitzats per anar fins al cim de lo Castellàs i retornarem a Alòs per la carena que en baixa, però aquesta vegada per corriols fitats.


DESCRIPCIÓ CINGLERA DE LO PALOMAR
Descric aquí el camí que nosaltres vam "obrir-nos" fins al cim de Lo Palomar, tot i que com comentaré és possible que hi hagi (o hi hagués hagut) alguna variant millor...

Baixant del mirador de la Penalta arribarem a un collet a 570m on creua una antiga pista. Si seguim el camí normal cap a Alòs, tirarem a la esquerra. Nosaltres, però, vam tirar cap a la dreta per anar a buscar els cingles que baixen de lo Palomar fins al barranc del mateix nom, sense saber si podríem agafar-los fàcilment. Per a sorpresa nostra, on acaba la pista segueix un corriolet amb esporàdiques marques verdes (i alguna cinta blanca-vermella als arbres) que seguirem. Prop de la part superior del salt que fa el barranc de lo Palomar, decidim deixar les marques verdes aquestes, ja que veiem que el corriolet que seguim té tendència a anar en direcció contrària on volem i amunt, com si anés direcció al mirador de la Penalta o fins al sender dels revolts que hi pugen. Per tant, desgrimpem un petit muret de 2m, creuem el torrent (sec) just per sobre d'on fa el salt, i ja agafem els cingles de Lo Palomar per on ens sembla més net de vegetació.

A partir d'aquí, comença el tram més salvatge de tots. Intentem anar sempre com més per "cresta" millor, doncs sol tenir menys vegetació. En algun moment, avancem il·lusionats uns pocs metres ràpidament pel que semblen indicis de corriol d'animal, però solen desaparéixer poc després i de cop... Amb paciència (i l'instint de les nostres gosses, tot sigui dit), anem trobant passos nets (o menys bruts, segons com es miri) i avançant metres. De tant en tant farem alguna grimpadeta per evitar arbustos. Per sorpresa nostra, ens trobem de cop unes ruïnes d'una petita construcció (waypoint "Ruïnes"). Ens imaginem que a partir d'ara avançarem millor encara que sigui per algun antic camí d'accés... però no és així - de moment. Tornem a la mateixa dinàmica de roques i arbusts. Poc després, des del cingle que anem seguint, diviso sota nostre el que són més ruïnes de construccions (waypoint "Construccions sota la paret"), surten a la foto satèl·lit també. Aquestes són bastant més grans, així que imaginem que d'una manera o altra havien de tenir accés... I uns pocs metres més endavant d'on hem vist les ruïnes, sorpresa! De la banda de sota el cingle (sud, dreta nostra) puja una petita canaleta amb marca verda! El mateix to de verd que havíem seguit fins a creuar el barranc fa una estona. És possible que si haguéssim seguit tota l'estona les marques ens haguessin conduït aquí sense haver de fer (tant) els senglars? Si algú té informació d'aquest corriol perdut, agrairem els comentaris!

Sigui com sigui, ara la nova dinàmica serà intentar no perdre aquest corriol marcat. Si bé en algun moment els arbustos el tapen i hem de fer un petit rodeig, és prou senzill i evident de seguir (si més no, recordeu que venim d'obrir-nos pas entre el no res...). Finalment, arribarem al punt més alt de la cinglera de Lo Palomar, on també per sorpresa nostra trobem una marca verda sobre un tros de fusta a un arbre d'aquest "cim". La baixada la fem seguint encara els cingles i les marques verdes, ara el corriol està bastant més net (sense arribar a veure's aire transitat, però). Imaginem que les poques persones que vinguin a Lo Palomar ho deuen fer per aquest costat?