CONGOST DEL PURÓN

Ruta circular per la Vall de Tobalina, al Parc Natural del Monte obarenes-San Zadornil, a Las Merindades, Burgos.
Anem al veïnat de Herrán, situat a la marge dreta del riu Purón al peu de lara d’Aracena, és un dels pobles més destacats i més ben conservats d’aquesta vall, on hi trobem un paratge natural espectacular, el congost del Purón. El riu travessa la Serra d’Aracena per una profunda esquerda, que connecta la vall de Tobalina, a Burgos amb la vall de Valdegovía, a Álava.
Aquest congost va ser una important via natural, utilitzada pels romans, encara es conserva un pont de l'època, i pels repobladors alt-medievals, era un dels passos més importants cap als ports de el Nord, començant la seva decadència amb l'obertura de les modernes vies de comunicació. Avui forma un de les rutes senderistes amb més encant de las Merindades.
Aparquem al espai habilitat abans d’arribar al poble, i anem a visitar el complex eremític rupestre i necròpolis alt-medieval del Pópilo, situat en un aflorament rocós als peus del turó del Castillo. Retornem a la cruïlla per agafar el sender del congost, que remunta el curs del riu. Custodiats per les parets de roca, arribem al punt més estret on hi ha el pont romà, molt a prop, enfilada a una paret de roca, hi ha l’ermita de Sant Roc i Sant Felices. Davant mateix hi ha un area de lleure amb taules i bancs de fusta, poc després entrem a Álava, un panell de fusta que ens avisa que entrem al Parc Natural Valderejo. Anem veien bonics salts d’aigua, arribem a una cruïlla, nosaltres seguim per l’esquerra, l’altre sender es el que farem de tornada. Entrem a la segona gola, un cop passada el terreny s’obre a amplis prats, al fons s'albiren les restes del poble abandonat de Ribera, amb la seva magnífica església situada dalt d’un turó. Dins les parets de l'església de Sant esteve, hi ha pintures romàniques, que podem contemplar a través d’una reixa que hi ha per evitar els espolis.
Continuem la ruta pel camí que va a Villafria de San Zadornil, a mig quilòmetre ens desviem a la dreta per un corriol mal marcat que creua la riera d’Ampo, el corriol és perdedor però anem seguint unes marques grogues que ens porten per les vessants boscoses de la muntanya de Santa Ana fins a arribar a una cruïlla on hi ha un pal indicatiu, ens desviem a la dreta on senyala el cim de Santa Ana, l'últim tram és bastant empinat. Arribem al cim, des d’on tenim una basta panoràmica, als nostres peus el poble abandonat de Ribera. Baixem per la pista perden altitud ràpidament pel camí que fa varies llaçades per suavitzar la forta baixada, fins arribar a la vall per on hem vingut i retorn a Herrán, passem pels carrers del poble.