Congost d'Ovarra des de Laspaúles
near Laspaúles, Aragón (España)
Viewed 303 times, downloaded 7 times
Trail photos
Itinerary description
Magnifica ruta lineal per la Ribagorça, seguint la Vall de l’Isàvena fins al monestir d'Ovarra. Sortim des del poble de Laspaúles, situada damunt la riba dreta del riu Isàvena i als peus del màgic i mític Turbó. Passem per l'església i agafem el carrer del cementiri, per anar a buscar el sender GR 18.1 que recorre de Sud a Nord part de l'antic Comtat de Ribagorça. Ens hem trobat amb una bona capa de neu, però és neu pols amb la qual no costa caminar, i embelleix i guarneix molt l’entorn. Passem pel llogaret de Vilaplana, on trobem un vilatà que ens indica el camí.
Un cop arribem al riu Blanc, tributari del riu Isàvena, l’hem de travessar a gual, porta bastant cabal, i hem de buscar el millor lloc per creuar-lo, per les pedres, sense mullar-nos els peus. En aquest temps tampoc és gens aconsellable descalçar-se. Finalment trobem un lloc adequat i creuem amb algun incident. Som a la borda Roca. Al cap d’una estona l’hem de tornar a creuar. Després de l’aiguabarreig amb el barranc d’Espés l’hem de tornar a creuar per últim cop, però aquest cop hi ha unes grans pedres que ens faciliten la labor. El paisatge és espectacular, tot blanc i amb algunes parts del riu gelat.
Pugem a la carretera d'Espés, HF29, la remuntem un petit tram fins arribar al desviament del GR, en aquest tram s’anomena camí de la Croqueta, batejat amb aquest nom per la Penya que hi ha prop de Ballabriga. Un bonic sender amb alguns trams empedrats molt ben conservats i algun tram picat a la roca. Entrem a l’espectacular Congost d'Ovarra, una estreta barrancada de parets de roca calcària. Creuem el barranc de Garanta i anem ascendint tot fent llaçades per la serra de Ballabriga fins al Pas de la Croqueta, on hi ha la via ferrada.
Iniciem un fort descens fins al llogaret de Ballabriga, passant per la Roca del Castell. Dinem a la plaça del poble. Amb el fred no ens recreem gaire estona amb el dinar. Sortim cap a l'església de Sant Esteve per agafar el sender que baixa cap al monestir d'Ovarra. Pel camí tenim unes bones vistes del monestir. Visitem el monestir.
Ovarra, en basc vol dir forat entre roques. Per anar-hi creuem un pont d’estil gòtic, semblant al que es va endur la riuada el 1963. Del monestir només queden restes adossades a l'església de Santa Maria, d’estil llombard, restaurada. Hi ha una casa de colònies que era l’antic molí fariner, i prop hi ha la petita església de Sant Pau d'Ovarra. Ha estat una molt bona ruta.
Un cop arribem al riu Blanc, tributari del riu Isàvena, l’hem de travessar a gual, porta bastant cabal, i hem de buscar el millor lloc per creuar-lo, per les pedres, sense mullar-nos els peus. En aquest temps tampoc és gens aconsellable descalçar-se. Finalment trobem un lloc adequat i creuem amb algun incident. Som a la borda Roca. Al cap d’una estona l’hem de tornar a creuar. Després de l’aiguabarreig amb el barranc d’Espés l’hem de tornar a creuar per últim cop, però aquest cop hi ha unes grans pedres que ens faciliten la labor. El paisatge és espectacular, tot blanc i amb algunes parts del riu gelat.
Pugem a la carretera d'Espés, HF29, la remuntem un petit tram fins arribar al desviament del GR, en aquest tram s’anomena camí de la Croqueta, batejat amb aquest nom per la Penya que hi ha prop de Ballabriga. Un bonic sender amb alguns trams empedrats molt ben conservats i algun tram picat a la roca. Entrem a l’espectacular Congost d'Ovarra, una estreta barrancada de parets de roca calcària. Creuem el barranc de Garanta i anem ascendint tot fent llaçades per la serra de Ballabriga fins al Pas de la Croqueta, on hi ha la via ferrada.
Iniciem un fort descens fins al llogaret de Ballabriga, passant per la Roca del Castell. Dinem a la plaça del poble. Amb el fred no ens recreem gaire estona amb el dinar. Sortim cap a l'església de Sant Esteve per agafar el sender que baixa cap al monestir d'Ovarra. Pel camí tenim unes bones vistes del monestir. Visitem el monestir.
Ovarra, en basc vol dir forat entre roques. Per anar-hi creuem un pont d’estil gòtic, semblant al que es va endur la riuada el 1963. Del monestir només queden restes adossades a l'església de Santa Maria, d’estil llombard, restaurada. Hi ha una casa de colònies que era l’antic molí fariner, i prop hi ha la petita església de Sant Pau d'Ovarra. Ha estat una molt bona ruta.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments