Conill Font de Conill La Guàrdia Pilosa Castelltort. Ruta 1ª pel Pla de Pujalt. Anoia (Alta Segarra)

Ruta circular que uneix dos dels cinc pobles que s’apleguen al pla de Pujalt, tots ells dignes de visitar. No debades existeix una ruta turística anomenada "ruta dels cinc pobles"
Ens mourem sempre entre les cotes 700 i 800.
Al pla de Pujalt hi ha dos parcs eòlics, per be que veiem molins per tot ell:
-PE Alta Anoia (Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge de Segarra ) 15 aerogeneradors 28 MW
-PE Pujalt (Pujalt, Calonge de Segarra ) 21 aerogeneradors 42 MW
Si fa vent suficient sentireu el brogit de les aspes, no pas el del trànsit de les carreteres. És aconsellable fer la ruta un dia assolellat o si més no que sigui clar. La boira ens negaria l’encís de les vistes i l’estètica dels molins.

Malgrat la presència dels aerogeneradors la ruta no perd interès sinó que en guanya. No espereu trescar per corriols boscans i pistes forestals tothora com ens tenen acostumats la majoria de rutes.

De les centrals productores d’energia, la dels aerogeneradors és la més neta i la més estètica visualment. Val la pena la caminada per la zona, ja que compagina passat i present. Val a dir que la instal•lació dels aerogeneradors ha modificat la xarxa de camins. Però la pagesia també hi ha contribuït. Els camps de conreu són l’altre gran element que ens imposa el pla. Per tant no tenim més remei que seguir pels vials que els dos elements esmentats ens han deixat. Tanmateix La part del trajecte més afectada és de Conill a la Guàrdia i un poc més enllà. Després seguirem uns pocs metres per sota el pla i ens semblarà que haurem canviat radicalment de paratge.

Descripció del recorregut

Partim de Conill, concretament en el planell on hi ha la singular creu de terme gòtica octogonal i cal Tomàs amb les granges. Agafem el camí asfaltat de Sant Martí Sesgueioles.

Deixem a l’esquerra la pallissa del Rafael. Cinc-cents metres més endavant la carretera tomba a l’esquerra i trobem la font i àrea de lleure de Conill. Seguim i veiem l’explotació d’àrids.

Arribem a la cruïlla de Casanova i camí de Conill a Pujalt (no veiem Pujalt, que queda rere la serra de la Nuja), on hi ha una xamós roure. Tot seguit passem molt a prop de la torre de l’aerogenerador AA04.
Voregem cal Sèneca i seguim la carretera. Sobrepassem una nova cruïlla. Arribem a una altra cruïlla, ara amb indicadors. Seguim en direcció a La Guàrdia Pilosa i Sant Martí.
A dos-cents metres trobem nova cruïlla. Hi ha una banderola de camins de l’Anoia, que d'entrada no seguirem, ja que ens faria passar pel mig del camp o pel lateral. Nosaltres anem a buscar un dels antics camins.

Seguim cap a l’esquerra pel vial asfaltat A poc més de cent metres, havent ja deixat el camp enrere, una pista herbosa s’endinsa a la zona boscosa; l’agafem. Aquí s’acaba el trajecte carretera (només en farem uns metres més després de La Guàrdia Pilosa)

Seguim el rastre de la pista i després lleuger corriol en direcció est lleugerament nord. Baixem sense problema pel bosc. Anem a petar a la vora d’un camp, a l’extrem de la dreta hi ha una bonica alzina i un pas per sota que s’obre cap el sud. El seguim trenta metres fins trobar un escarràs pedregós que baixa. El seguim avall. Aquest tram ja coincideix amb l’itinerari dels camins de l’Anoia. Seguim i arribem a La Guàrdia Pilosa al seu extrem sud.

Entrem al poblet pel carrer de sota l’església. Podem admirar els aparells agrícoles, les esteles funeràries i l’església de Sant Jaume. Seguim pel carrer Major tot admirant els ben posats carreus i sortim del poble per l’altre extrem. (Al costat del vial de sobre el poble, per on va la carretera, hi ha l’antic emplaçament de la torre i el castell; avui costen de veure)

Recuperem el vial asfaltat. A l’alçada del darrer aerogenerador que avui veurem de dalt a baix, ens desviem per la bifurcació de la dreta i baixem a trobar el camí de Girifràs i Sant Martí. Quan el tenim tombem a l’esquerra.

La pista avança pel bosc obagós cap el Fondo del Sala. A la primera pista que ve de biaix per la dreta ens n’hi anem. Ignorem les desviacions que trobem a la dreta i arribem a Castelltort, mas abandonat.

Fem una giragonsa amunt per pista, passem pel costat de la bassa, ara buida, i la pista es converteix en camí ample que s’obre pas pel bosc ombrívol.
Molt aviat comencem a albirar Conill. Però encara hem de fer una revoltada per esquivar els camps. El camí ens condueix finalment a la carretera a l’entrada del poble.
No ens podem perdre una tranqui-la passejada pels seus ben arranjats topants i encisadors racons: especialment la petita església de Sant Vicenç i la capella de la Mare de Déu del Roser. El poc de l’antic castell ha quedat inserit entre altres edificis que fa bo de passar-hi.

Sortim com si anéssim a Pujalt, trenquem a l’esquerra i guanyem el pla de la creu on tenim el vehicle.