Conill, Pujalt, Viure de l’Aire, Conill. Ruta 2ª pel pla de Pujalt. Anoia. Alta Segarra

Segona ruta pel pla de Pujalt. Un pla que aplega 5 pobles.

El pla de Pujalt conforma un indret singular.

Degut a la seva alçada -ja que es tracta d'un altiplà- els vents hi arriben sense que res els aturi. No cal patir si no és un dia ventós. L'efecte vent és de bon aprofitar vuitanta metres per damunt dels nostres caps. Per això hi ha diversos parcs eòlics.
És un indret singular degut a la presència dels aerogeneradors, si, però també per altres factors:
-el relleu és força suau; tampoc no espereu un pla com un camp de futbol. (Aviso que és molt fàcil extraviar-se degut a l'absència de punts de referència elevats. Tanmateix també és fàcil retrobar-se). La brúixola i un mapa són molt útils.
-alternança de conreus i bosc. Malgrat l'omnipresència dels molins el territori és eminentment agrícola.
-alternança de pistes de terra i asfaltades
-pocs corriols
-la presència de fonts de clot. En un indret de clima sec l'aigua és un be necessari que cal mantenir. Per això trobem totes les fonts soterrades.
-cinc pobles que val la pena visitar
-l'única remor que sentireu és produïda per la fressa de l'aire empenyent les pales
-els dies assolellats conformen paisatges lluminosos

La ruta és circular i uneix dos pobles: Conill i Pujalt. Val la pena passejar-hi i admirar els seus elements arquitectònics i històrics. Pujalt a més conté dos elements extres. Hi ha un observatori astronòmic, i hi ha l'espai museïtzat d'un camp d'instrucció de l'exèrcit popular republicà.

El tercer element d'interès al qual ens acostarem, i que no trobarem enlloc més de Catalunya, és un aerogenerador. En podem dir Viure de l'Aire, que és el projecte cooperatiu de producció d'energia neta que va instal•lar un gran molí (el més gran dels que hi ha al pla).

Gaudiu de la caminada per camins amples, amb molta llum i paisatges diàfans.

Si hi aneu a l'estiu poseu-s'hi d'hora. I en tot temps necessitareu com a mínim una visera. Tingueu també en compte que sempre us moureu entre set-cents i vuit-cents metres d'alçada.

Descripció de l’itinerari

-Sortim de Conill, on hi ha la creu gòtica de terme. Al costat mateix hi ha espai per deixar el/s vehicle/s. Davant mateix hi ha Cal Tomàs i unes naus de granges.
-Agafem el camí que surt darrera mateix, al costat nord.
-A vuit-cents metres passem de llarg una cruïlla de camins. És el pla del Jep
-Aviat travessarem el bosc del Llobet. Tot seguit el camí marca el sec que parteix la serra de la Nuja i molt aviat travessem el fondo de Les Escomes, que amunt s’anomena Fondo del camí de Sant Martí. Els Fondos són una característica geològica del pla de Pujalt.
-Entrem ara en un camí boscà que es desmarca de la pista que seguíem. Passem pel costat de Cal Andorrà i ja lluquem el campanar de Sant Andreu de Pujalt, i la vila al seu darrera. Passem pel davant del centre de recepció de l’observatori, de la bàscula i de l’església. Arribem a l’entrada de la vila. El camí que baixa a la dreta va al centre de recepció dels Espais de Memòria (Memorial de l’exèrcit Popular)
-Agafem el vial nord de la vila i arribem al puig on s’aixecava el castell de la Mota. Només en podem llucar un pany de paret. Al damunt hi ha un dipòsit, una caseta de servei i unes antenes, i també una bona panoràmica.
-Fem la volta al turonet i ens trobem amb la capella de Sant Ponç, desensostrada.
Travessem la vila pels seus pintorescs carrers, passem per sota del portal de Baix i anem a petar davant de la bella capella de La Concepció. La revoltem per l’esquerra i seguim el vial en direcció esquerra cap a l’entrada de la vila.
-Amb l’església al davant tombem a la dreta i la deixem a l’esquerra. Seguim un vial asfaltat. Atansem unes naus de granges. Tombem a la dreta entre elles i tot seguit a l’esquerra. Seguim com si anéssim a les granges de Cal Baiona .
-Travessem el Clot del Ros (un altre petit fondo), fem una giragonsa pel bosc i a la propera cruïlla canviem l’asfalt per terra tot agafant el vial que va a l’esquerra de biaix tancat. El seguim quatre-cents metres, fa corba a la dreta i fem un altre llarg, ara de sis-cents metres.
-Arribem al pla de la Font. Veiem un gran molí amb la base de la torre pintada de color verd; és el molí de Viure de l’Aire. Si volem ens hi acostem per admira’l (*)
-Tornem enrere fins la pista que hem deixat.
-Ara hem d’abandonar els camins i guiar-nos per la memòria dels que hi havia hagut. Hem de seguir pel marge del camp de l’esquerra fins atansar el bosc de sota. Allí seguim el lleuger rastre de corriol boscà, que ens conduirà fins l’altre extrem de la lleixa boscosa. Si ho preferiu podeu seguir pel voral del camp de sota. Arribarem a una pista i la seguim cap a l’esquerra. Som als plans de La Sabatera. Atansem un vial asfaltat i el seguim cap a l’esquerra.
-Caminem prop de tres-cents metres per aquest vial i el deixem per agafar la pista que es bifurca a la dreta. Entra en el bosc i en surt per anar a travessar el fondo del camí de Sant Martí. Tornem a travessar la serra de la Nuja per un altre sec i anem seguint per la pista. Passem per sota del mas Casanova i a l’alçada d’un eixerit roure atansem un vial asfaltat. Aquí tombem a l’esquerra.
-A uns cinc-cents metres arribem a una nova cruïlla. A la nostra dreta hi tenim la fresca àrea de lleure de la font de Conill, espai habitualment tancat, si més no en temps fred. Seguim. En el darrer tram passem pel costat de la granja del Solà i la pallissa del Rafael, entre els diàfans plans de Conill.
-Arribem al punt de partida pel costat solell de cal Tomàs.

(*) Viure de l'Aire. Sapigueu més sobre aquest projecte tan interessant a: https://www.viuredelaire.cat/ca/el-projecte/evolucio-en-imatges.html