Conjunt Monumental d’Olèrdola, Coves de Segarulls, Muntanyeta i de la Font de l’Amatlló i Balmes de Can Ximet i Can Castellví
near La Plana Rodona, Catalunya (España)
Viewed 411 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
Consta d´un grup de vestigis i construccions que permeten seguir la història del Penedès des de l´Edat del Bronze fins a l´alta Edat Mitjana. Destaca l'espectacular església de Sant Miquel i la necròpolis del Pla dels Albats (ambdues de l'edat mitjana).
Dins l'entorn natural protegit del Parc Comarcal d'Olèrdola, i amb una vista privilegiada sobre l'entorn de Vilafranca i del Garraf, hi ha una sèrie de vestigis i construccions que permeten seguir la història del Penedès des de l'Edat del Bronze (fa uns 4.000 anys) fins a l'alta edat mitjana.
Es troba a una instal·lació del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), que inclou un centre d'interpretació, i la visita al conjunt està organitzada en un itinerari que comença al centre d'interpretació i enllaça els diversos punts d'interès.
Els vestigis de l'època dels romans són alguns dels més interessants, com la muralla (segles II-I aC), que defensava l'únic punt de la muntanya que no està envoltat de cingleres i consta d'una única porta central i quatre torres, i la cisterna (també dels segles II-I aC), excavada a la roca i utilitzada per emmagatzemar l'aigua de la pluja, única al país per la seva capacitat de 350.000 litres.
De l'Edat Mitjana destaquen l'espectacular església de Sant Miquel, que és a dalt del turó que porta el mateix nom. Va ser destruïda i es va tornar a construir diverses vegades des de principis del segle X. Consta de dues parts, una preromànica (construïda l'any 929), que encara conserva l'absis i destaca per l'arc de ferradura, i una altra de posterior (segles X- XII), que van estar en ús fins al 1885. També cal esmentar la necròpolis del Pla dels Albats (segles X-XI), amb un centenar de tombes antropomorfes excavades a la roca al costat de les ruïnes de la capella de Santa Maria, les variades estructures de carrers, cases i sitges ibèriques i medievals, el castell també medieval i la talaia romana.
La història del lloc parla de l'assentament de diverses tribus durant l'Edat del Bronze (2000-1800 aC), de la construcció d'una primitiva muralla durant l'Edat del Ferro (segles VIII-VII aC), i de l'arribada dels cosetans (segles V-IV aC), una tribu ibèrica que va construir tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. A l'època de la conquesta cristiana (929), el comte Sunyer va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van fer malbé considerablement el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola.
Waypoints
Cova dels Segarullls
La Cova dels Segarulls, Cova de les Pintures o Cova del Fondal de la Seguera, és una cova natural amb representació de pintura rupestre i enterrament col·lectiu d'incineració i inhumació. Està protegida com Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Està situada en els relleus meridionals del massís de Garraf, en el torrent del Fondo de la Seguera, a 3 km al sud de Vilafranca del Penedès, en el terme municipal d'Olèrdola (Alt Penedès). La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. La boca té unes dimensions d'1,90 m d'ample i 1,10 m d'altura. La galeria, lleugerament esbiaixada a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreny a la meitat acabant en forma de petita sala. Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles, entrant a l'esquerra, és on hi ha les representacions dels arquers esquemàtics, punctiformes, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està estès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius. En total són 22 figures pintades. L'arquer de la part superior esquerra, identificat com el número 1, mesura 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és traç simple, color castany-vermellós, amb una estructura de traços simples rectes dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant l'arc. El segon arquer, identificat com el número 3, mesura 5,5 cm la figura humana, 8,5 l'arc i 5 la fletxa i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'anterior. De les altres figures, aparentment totes punctiformes, se'n distingeixen 7 tipus diferents: punts i traços (número 2), grups de punts (números 4 a 13), grups de punts i digitacions (número 14), grups de taques i punts fets amb esquitxada i probablement amb els dits (números 15 i 16), grups de taques i digitacions (números 17 i 18), grup de taques i regalims, alguns fets per impacte (número 19), grup de taques, de traç allargat i esquitxada (números 21 i 22). La conservació del conjunt pictòric és en alguns casos bona i en altres regular. Els arquers tenen una conservació regular amb problemes agreujats per una mena de líquens i al sostre de la galeria pel fumat de quan s'hi refugiaven pastors. La datació és difícil, ja que no es pot associar la cronologia del jaciment a la de les pintures. El caire sagrat, mític o llegendari de les representacions podria ser el que va atraure els enterraments del Bronze Final, o pel contrari les pintures podrien servir per senyalitzar el lloc com una marca de clan, formant part del ritual d'enterrament. Per l'estil de les representacions esquemàtiques hi ha un acord comú en datar-les dins del món Eneolític i del Bronze, però no és una datació del tot segura. L'excavació de la cavitat està registrada el 1958. S'hi van trobar 23 peces de sílex, una destral polida de basalt de 12 cm de llarg, una fulla de ganivet, fragments de ceràmica brunyida del Bronze Final i fragments de cranis calcinats.
Conjunt Monumental d'Olerdola
El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó. Actualment és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Les excavacions arqueològiques realitzades al Conjunt Monumental d'Olèrdola han permès establir la cronologia d'ocupacions d'aquest indret des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó. De l'antiga ciutat d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època neolítica i a l'edat del bronze i, més tard, pels ibers. La seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau. Construït a la part alta del recinte (vers l'extrem sud) de l'antiga civitas ibero-romana. Per la construcció es va aprofitar una torre talaia d'època romana republicana, entorn la qual es va construir el castell, i la muralla romana, que tancava només l'istme nord i fou perllongada fins a aconseguir el tancament total del recinte. De l’edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui molt enrunada, va estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX.
Esglesia i Necropolis Sant Miquel d'Olerdola
L'església de Sant Miquel està situada al cim de la muntanya d'Olèrdola. L'edifici actual és el resultat de construccions successives empreses entre els segles IX i XII. L'església té una sola nau i absis de planta quadrada, corresponents a l'obra del segle X. Durant el segle XII s'elevaren els murs de la nau que, reforçats amb arcs formers, van fer possible substituir la coberta de fusta per una volta de canó. Al mateix temps es devia construir el cimbori, damunt el qual hi ha una espadanya molt malmesa, així com la porta de la façana de ponent, dovellada i d'arc de mig punt amb imposta. Damunt d'aquesta porta hi ha una finestra geminada que segurament procedeix d'una construcció anterior. Al NE del temple es troba el capçal d'una capella preromànica, rectangular per fora i semicircular per dins. La construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou obra dels primers repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué nova vida com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera del comtat de Barcelona. El segle X, el comte Sunyer féu bastir una segona església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou consagrada el 935 pel bisbe Teodoric. La darrera etapa constructiva, produïda el segle XII, va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades pels atacs musulmans. Parcialment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins a l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, després que entorn del 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita. Al llarg del temps, el temple va experimentar noves modificacions que, tanmateix, han estat eliminades en el curs de diverses restauracions realitzades en el segle XX (1926-28, per Jeroni Martorell i a partir del 1953, per Camil Pallàs). La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.[5] Durant una de les restauracions es va trobar l'escultura anomenada Cap d'un dimoni. Necròpolis de Sant Miquel Entorn de l’església es troba la necròpolis medieval i el cementiri modern. Els primers enterraments són anteriors a l’església preromànica. Dels segles X i XI es conserven nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia de sepultures va variant al llarg dels segles, fins a arribar als nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una tanca que avui encara es conserva, però de menor altura. Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. La tomba era excavada a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades
Conjunt Monumental d'Olerdola
Ibers Tot i que a l'interior del recinte fortificat s'han recuperat materials i estructures del Bronze Antic (un vas campaniforme de complex Salomó i una cubeta amb materials ceràmics fets a mà del Bronze Antic-Bronze Mitjà, restes de fauna i sílex), és a partir del Bronze Final que es presenta un hàbitat estable i organitzat urbanísticament. La primera fortificació coneguda és d'aquesta època (s. IX-VIII aC). Aquest mur defensiu és paral·lel a la muralla romano-republicana coneguda i conserva un mur transversal intern, la part superior del qual fou aprofitat en època ibèrica. Durant el segle IV i fins a finals del II aC es documenta una ocupació per part d'un poblat ibèric. En aquesta fase ibèrica es reutilitza la muralla del Bronze-Final i es produeix una adequació d'habitatges i d'un carrer, estructurats respecte al mur defensiu de la muralla i que es trobaria englobada en la torre posterior d'època romano-republicana. Època Romana A finals del segle II aC els romans aixecaren una altra muralla davant de l'anterior, una talaia i probablement una gran cisterna tallada a la roca amb una capacitat de més de 350 m2. La cisterna amida 16,40 m de llargària x 6,50 m d'amplada x 3,5-4 m de profunditat. Aquesta cisterna es considera d'època ibèrica o romano-republicana i va ser reaprofitada en època medieval. Es localitzaren 2 pedreres també d'aquesta època (finals segle II - principis segle I a.C.), una dins del recinte emmurallat i l'altra davant de la muralla. Cap a mitjans del segle I a.C., Olèrdola va ser abandonada però es produí una ocupació medieval a partir del segle IX. Sembla que un camp de sitges tallades en el sediment pertanyen a un primer moment de l'ocupació medieval. Època medieval A l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou "fundada" l'any 929 per Sunyer I de Barcelona (912-954), que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. Va patir moltes ràtzies musulmanes com la de l'any 985 d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la mateixa capital i va vèncer a la Batalla de Rovirans. L’estructura urbana del vilatge alt-medieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d’activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada. La civitas s'estenia fora de les muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o "olerdolanes". A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al segle XIII. Tot el material ceràmic recuperat són vasos de ceràmica grisa, sense que hi hagi materials vidrats, fet que suposa un abandonament del lloc vers el segle XIII. Sobre el penya-segat oest es localitzà part de la muralla medieval que envoltava la plataforma, d'uns 60 cm d'amplada.
You can add a comment or review this trail
Comments