Constantins - Font del Bac - Sant Grau - Can Casals

Una nova manera de pujar a Sant Grau per Constantins és aquesta d'aquí, que passa per la font del Bac a l'inici de la ruta. El punt de partida és als peus del trencall que porta a la capella de la Pietat, sobre la riera del Bac, molt a prop del nucli de Constantins. De fet, es comença a caminar per la pista que porta a aquesta capella, sense arribar-hi. De seguida es passa pel lateral de can Maçana, una masia que antigament devia ser de les importants a jutjar per la grandària. Malauradament, avui és un munt de runes i enderrocs. Fixeu-vos en el bonic rellotge de sol de la façana.

Es continua recte i després de passar per sota d'una altra masia, aquesta sí, habitada, el camí gira i entra en una vall. Aquest tram el camí és ben bonic, enmig del bosc. Es va remuntant i ben aviat s'arriba a la font del Bac, que té el nom de la vall i la riera. Normalment no raja. Més endavant hi ha una barraca.

El camí fa una gran corba i comença a remuntar, a la següent corba, es deixa i es pren un corriol a la dreta (foto 2), aquest, no tan transitat com la resta de camins que es prenen durant la jornada, va vorejant la muntanya fins que comença a agafar alçada en el moment que es fa més ample. Llavors, canvia de vessant i es remunta una vall paral·lela. Es va seguint aquest camí, de molt bon fer, fins que s'arriba a una pista més ampla que cal seguir cap al sud per tornar a girar, fortament, cap al nord. Aquí, es reprèn la pujada de la ruta de BTT.

Després d'un parell de llaçades, es deixa la pista principal cap a un corriol que surt a mà dreta (foto 5), és curt i costerut, però permet estalviar-se un bon tros. Aquest corriol acaba a la pista de la serra de Tudela i a l'esquerra ja es pot veure la piràmide que és Sant Grau (això sí, darrere dels cables de la MAT).

Es continua per aquesta pista, es passa pel costat d'una casa i s'arriba a un collet. Aquí cal girar a la dreta per un sender que puja directe i estalvia voltar fins a la pista d'accés final a Sant Grau. La pujada és intensa i no és massa llarga. Caldrà deixar aquest corriol per prendre'n un altre a l'esquerra i fer el tram final.

De tothom és sabut que Sant Grau té unes vistes espectaculars de 360º, amb un mirador molt ben deixat al capdamunt de l'ermita. Al costat, a més, hi ha les restes del castell de Tudela.

La baixada es fa per un corriol que surt a l'extrem oposat de l'ermita, on hi ha unes taules. La baixada té molt de desnivell i no és curta. S'arriba a la pista que puja de Sant Gregori, que cal seguir un tros molt curt cap a la dreta, llavors s'abandona i es pren un camí que baixa directe cap a una torre elèctrica. Aquí es gira la dreta i es voreja la muntanya per un camí molt agradable, que va desfent el desnivell.

Aquest camí acaba a les restes de can Casals, una antiga masia que el més singular que té ara són uns enormes cactus. El camí continua fent unes quantes corbes i passa per entremig d'uns camps abandonats on es té una bona vista de la vall del Ter.

Al final, el camí deixa a la pista que porta de Constantins a Sant Gregori, que cal prendre cap a la dreta un petit tros per arribar al punt de sortida, al qual sempre es té contacte visual.

La ruta no és que sigui molt llarga, de fet no arriba ni als deu quilòmetres ni a les tres hores, amb tot, la considero moderada perquè el primer tram és de pujada continuada, si bé no molt forta, sí constant i a més hi ha el tram final de Sant Grau que posa a prova forçes i cames. Pel que fa a l'orientació, millor portar un bon track per evitar sorpreses, ja que apareixen molts corriols i camins que poden fer despistar.