Copons-St. Pere-Pi del Quildo-Copons

Caminada pel terme de Copons, sortint de la zona esportiva seguint la carretera vella fins la cruïlla amb el camí que mena a Sant Pere de Copons, amb la seva esglesiola romànica de primeries del segle XI.
Sempre per bona pista, i passant pel costat de la font del jonqueret, que no rajava pas, es puja fins el camí carener, també molt bo, que a l'esquerra ens duria a l'Hostal Vell, a les Maioles, però que seguim a la dreta carenejant la serrra Morena.
El camí careneja de veritat i ofereix unes panoràmiques excel.lents.
Un cop arribats a una barraca a la vora dreta del camí, seguim el camí que la voreja i que ens deixarà a l'entrada d'un camp de sembradura de cereal, segons l'època caldrà vorejar-lo o el podrem travessar per agafar un corriol que ens queda a l'altra banda del camp, davant mateix del lloc on hi arribem. Aquest corriol ens porta per antigues feixes abandonades fins el pi del Quildo, un gran arbre que tot i haver perdut un parell de branques formidables, encara fa la mar de goig per alçada, per perímetre del tronc i per la notable capçada.
Des del pi, continuem per un corriol que en forta baixada ens du fins un altre de més ample, planer i perpendicular al que hem baixat. Seguint-lo a la dreta passem per la font del freixe i posteriorment, després de planejar i baixar suaument una estona, en una altra forta baixada ens plantem sobre el riu Anoia per alguns o de Sant Pere per uns altres i arribem de nou a Copons.
Les baixades que trobem des del Pi del Quildo fins el poble ens fan considerar el recorregut com a moderat.