Corbera de Dalt i fonts del Rourer, dels Herbatges i Les Febres.

Còmoda caminada pels volts de Corbera; ni hi ha cap problema per seguir-la i com gairebé sempre hi ha una mica de tot.
La ruta comença davant d´on es fa la representació anual del Pessebre Vivent; havent-nos acostat a Corbera amb cotxe, l´hem deixat prop del cementiri ( hi ha un accés mes directe des de la Plaça del Rabadà) entre el quilòmetre 6 i 7 de la carretera BV- 2421.
Just davant del cementiri un indicador ens senyala el camí, (Camí del Pessebre) que segueix per sota del impressionant penya-segat de pedra vermella i que anem alternant carrer urbanitzat amb bosc.
Després del últim carrer urbanitzat cal estar atent; a la dreta surt un petit sender que ens ha de baixar fins la riera. La ziga-zaga prèvia del GPS no cal fer-hi cas perquè buscàvem el sender de baixada on no era.
Situats a la riera, (baixa aigua) la Font del Rourer es allà mateix; diuen a uns pocs metres però ens va passar per alt; potser tindreu mes sort.
Davant mateix, un sender costerut ens deixa a pocs metres, a la dreta, de la baixada fins una petita bassa que s´omple de l´aigua de la riera.Tornats al camí anirem vorejant alguns horts fins trobar una parcel·la buida, que amb una bona pujada ens porta fins el carrer de dalt.
Al final del carrer Ginesta, ( carrer sense sortida), un camí ens durà de nou a baixar a la riera i just davant nostre la Font dels Herbatges, lloc d´aigua abundant.
Dos camins surten des de la font; per continuar hem de prendre el de la nostra dreta.
La següent parada es una gran cabana de pedra seca, pot ser la mes gran de les que he vist mai, i ven conservada. El camí ample als Fitons es allà mateix i després d´un revolt, la Font de Les Febres ( no hi rajava aigua) i a prop una antiga bassa i safareig.
Seguirem el camí ample per anar a trobar el Camí Ral i tot seguit entrem a Corbera. Abans d´acabar ens acostem a l’església i castell; unes escultures amb ferro posen el punt curios i final.