Corbera de Llobregat – La Creu de l’Aragall – Puig d’Agulles – Sant Ponç de Corbera

Caminada des de Corbera de Llobregat a quatre dels cims que envolten aquesta població, com són, la Creu d’Aragall, la Roca Foradada, el Roc de Forellac i el puig d’Agulles (cim inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC). Des d’aquest cim hem baixat al monestir de Sant Ponç de Corbera pel clot dels Carsos i tot seguit hem retornat al punt d’inici.

S’ha d’anar amb molt de compte per travessar la riera de Corbera, ja que el pont està molt malmès i esfondrat. A ressaltar que tot el recorregut està molt ben marcat, amb senyals vermells i cercles blancs.


Església de l'Antic Priorat de Sant Ponç de Corbera.-
L'Antic Priorat de Sant Ponç va ser construït al segle XI, en estil romànic llombard. L'església es troba en excel·lent estat de conservació i és una de les mostres romàniques més importants de Catalunya. Arquitectònicament està molt ben proporcionada, de planta basilical amb transsepte, un absis central i dues absidioles, culminada amb un campanar de dues plantes.
Conserva petits fragments de pintura mural, presumptament originaris. S'hi poden veure les restes del forn utilitzat en el procés de fossa de les primeres campanes. Tanmateix, les dependències monàstiques i el claustre presumiblement han quedat sepultats per les construccions i modificacions del conjunt que s'han realitzat en èpoques modernes. Es declarà Monument Històric - Artístic l'any 1931.
Es creu que el monestir fou fundat pels senyors de Cervelló a mitjan s. XI, i al final d’aquesta mateixa centúria estava vinculat com a priorat a Cluny per mitjà de Sant Pere de Casserres. El 1235, segons consta, regia la casa de Sant Ponç el prior Riambau, que també era procurador de Casserres. Molts altres priors consten com a membres integrants de la comunitat de Casserres. Al començament del s. XIV, un conflicte enfrontà el monestir amb el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba. L’any 1303 se li va negar l’entrada al monestir per a fer la visita canònica al·legant que Sant Ponç depenia de Truyetho, una abadia francesa desconeguda que devia ser filial de Cluny. El prelat va excomunicar el prior i va prohibir tota celebració a l’església de Sant Ponç. Finalment, el 1314, el prior va haver d’admetre que el bisbe podia visitar l’església perquè aquesta tenia parròquia. Al s. XV regien el monestir priors comendataris. Al s. XVI, les rendes del priorat anaven unides al Reial Col·legi de Monjos Joves i Estudiants de la Congregació Claustral Tarraconense. Al cap de poc, Sant Ponç es va convertir en parròquia sufragània de Santa Maria de Corbera, i amb el temps va perdre vitalitat fins a quedar abandonada.