Corçà-L'Esperança-Sant Miquel-Forn de Calç-Pedra Dreta-Monells 2013-01-19 7:36

Corçà-Pou de Glaç-Ermita Mare de Déu de L'Esperança-Monestir de Sant Miquel de Cruïlles-Forn de Calç-Pedra Dreta de Sant Sadurní-Monells 2013-01-19 7:36
Una nova ruta amb l’equip de Corçà, avui amenaçava amb pluja -ben poc ens ha plogut-, hi havia calçotada familiar i calia anar per feina. En Toni ens havia preparat una alternativa sense gaires pendents ni embardissades, i hem recorregut uns camins per la plana que en moltes ocasions, amb caminades més llargues, son imprescindibles.
Hem anat a veure el Pou de Glaç del Bosc del Puntuí, l’Ermita de la Mare de Déu de l’Esperança (un indret molt agradable, impressionant columna a l’entrada i amb una escultura de marbre un xic fora de lloc), el Monestir de Sant Miquel de Cruïlles (realment imponent, auster, dur, sòlid, ... quin romànic més bonic ... tot i que de l’antic claustre en queda ben poc), les restes de l’alzina grossa (fa anys que es va morir, però encara podem veure el seu imponent tronc), el Forn de Calç d’en Puigmiquel, una inscultura amb clara forma de ma a una pedra del camí (n’hem vistes a diferents llocs de la contrada, sembla ser que volia dir “Hola i Adéu”), després hem anat a veure les restes d’un mas (creiem que era Can Savalls de Pagès, poques pedres queden a les parets, però tot ens fa suposar que era una magnífica edificació), xino-xano ens hem arribat al menhir dit La Pedra Dreta de Sant Sadurní de l’Heura, i ja de tornada ens hem aturat un moment davant una sínia de tracció animal a l’entrada de Monells. Com que teníem pressa no ens hem aturat a contemplar l’ermita de Santa Cristina, però sempre és un plaer passar-hi a prop. I dit i fet pel camí vell d’anar a Corçà, i amb molt poca pluja sobre el cap però interessants masos assenyalats, hem arribat al poble per Can Llumí.
Com sempre a Ca la Mari ens esperava amb croquetes, patates, vi, cerveses ... i inesperadament (al saber que fèiem aquell matí una calçotada) ens havia preparat uns potets de salsa increïble acabada de fer pels calçots!!! Tota la meva família s'hi ha llepat els dits: Moltes gràcies per tot Mari!!!