CORÇA-PEDRINYÀ-RIURAS-LA PERA-PUBOL-13-SEP-14

Avui dissabte, son les 6 i ja estic aixecat, ha de passar a buscar-me en miquel.
Una bona dutxa, preparo els estris i les càmeres i apa cap al carrer a esperar en Miquel.
Cada cop apareix per un carrer diferent, Miquel que això d’arribar a casa no estan difícil !!
Bé, pujo al cotxe i cap a Corçà, allí està en Toni esperant la nostra arribada, aparquem i trèiem la motxilla i les càmeres, avui ens guia en Toni, diu: farem una volteta pels voltants, jhajha.
Sortim direcció cap als forns de Calç de Lilou, forn de rajols de Can Llobet, mas Xiqueter, el dia esta despuntant i la sortida de sol agafa un to molt vermellós, però estem ficats dins d’un bosc i no puc fer cap fotografia Clic clic fiasco.
Passem per el Forn de Calç del Bosc de Plenils, Can Roig de Craup, i Predrinyà, on parem una estoneta a fer un mos i unes fotos Clic clic, mossèn que maco tens el jardí.
Sortim direcció a Riuràs, però abans passarem per una barraca de vinya i Can Mansac de Vilosa.
Entrem a Riuràs, jo no hi havia estat mai, em sembla un poble preciós i Clic clic ja ets meu.
Anem direcció la Pera i pel camí passem per la Creu de Terme, clic clic .
Entrem a la Pera, i en Toni ens indica que per aquella zona hi ha un pont Romà, agafem un camí a l’esquerra i efectivament al pont està allí, intentem fotografiar-lo però la vegetació és massa abundant i fem Clic clic com podem.
Agafem carretera cap a Pubol, hi passem de llarc , ja que el coneixem molt i anem per feina. Això es fa llarg i la set comença a fer-me recordar un bon trago de cervesa.
Passem per Can Carbó tot tocant a Cassà de Pelràs , agafem direcció a la Pedrera per trobar una font que en Toni diu que coneix, preguntem a un pagès per la font i ens diu que no en te ni idea, però en Toni està segur de trobar-la, i cap allà anem, la font està amagada però ja la tenim!!
Passem a l’altre costat de carretera per anar a veure la Pedrera, i tot seguit tornem a casa, comento amb en Miquel : Ara si que tinc que treure’t el “Sant Benito” de preparar les rutes llargues, avui he pogut constatar que en Toni també es un Crac a l’hora d’allargar les rutes, que si una font per qui , que si una font per allà, i així apa que no ha sigut res, Jajajaj quina colla.
Arribem a casa d’en Toni i la Mari i apa, a fer el vermut.
Be, cansat però feliç com sempre, Adeuuuu.