Costa Brava: Begur-Aiguablava-Aigua Xelida-Tamariu-Far St Sebastià-Palafrugell

COSTA BRAVA: BEGUR-AIGUABLAVA-AIGUA XELIDA-TAMARIU-FAR ST. SEBASTIÀ-PALAFRUGELL
Qualifiquem l'itinerari de moderat per la seva longitud (aprox. 20 km) i el seu desnivell acumulat (uns 800 m de pujada i 950 m de baixada).
L'itinerari ens permet conèixer indrets de gran bellesa que destaquem en el títol.
Hi ha trams en què seguim el GR-92 (marques vermelles i blanques) però hi ha algun tram llarg on el GR es desvia de la línia de la costa i nosaltres la seguim i no hi ha senyalització per la qual cosa ens serà útil seguir el track, a l'igual que a l'inici per anar a trobar el GR. Intentem fer-ne l’explicació però hi ha llocs on és molt difícil explicar cadascun dels trencalls.
Tanquem l'itinerari amb autobús.
Deixem el cotxe aparcat a l'estació d'autobusos de Palafrugell i allà agafem el bus que ens porta fins a Begur (veure horaris al següent enllaç: http://www.sarfa.com/paginas/interurbano_buscador.php?PHPSESSID=3738e56ddd1acfcfa67c7881010cf8e9 ). El bus ens deixa just davant d'un bonic mirador del castell de Begur (01) i del monument a Carmen Amaya. Des d'allà seguim a la dreta (est) i després a l'esquerra per voltar una mica per Begur. Girem al segon trencall a la dreta i finalment a la dreta passant per un gran aparcament. Pugem cap a la dreta, travessem la carretera i continuem pujant a l'altra banda girant cap a l'esquerra (est) seguint per la carretera fins arribar a una cruïlla on anem a l'esquerra seguint per la carretera fins que arribarem a una cruïlla on veurem un pal indicador del GR-92 on enllacem amb el GR i l'anem seguint agafant un corriol a mitja muntanya amb molt bones vistes sobre el mar. Aprofitem per enfilar-nos dalt d'un turó (02) per veure Begur (que ara ja no vèiem), les Illes Medes i la Badia de Roses i per, més endavant, desviar-nos un xic per anar a un punt de vista (03). El GR passa per sobre d’algunes cases d’urbanització, travessa algun dels seus carrers i continua per corriol de baixada per zona de bosc i vegetació, passa a tocar altra vegada de zona urbanitzada i finalment entra per un carrer de la urbanització (a la dreta), el segueix un trosset i gira a l’esquerra per agafar un corriol que continua baixant. Tornem a arribar a zona urbanitzada i continuem fins arribar a un pal indicador on girem a l’esquerra per anar a veure la magnífica Cala Fonda (04), una cala situada sota un gran penya-segat (ens alerten del risc d’esllavissades), una autèntica meravella! Tornem enrere fins arribar al pal indicador però ara continuem en direcció a Aiguablava on de camí trobem una piscina natural (05) d’aigua de mar feta amb l’excavació de la roca i una petita presa a la sortida, tota una curiositat! Continuem resseguint la costa pel corriol que va per sota els límits de les propietats de grans cases i arribem a una petita cala, la cala de l’Anastàsia (06). Continuem fins arribar al petit Port de Fornells, també anomenat Port d’Aiguablava. Ens trobem tot seguit amb una mena de port natural anomenat Port des Orats (07) amb algunes petites cales on cal destacar la Cala Malaret (08), una autèntica i típica zona de pescadors des d’antic. El GR puja cap a la zona urbanitzada passant per un corriol enmig de la vegetació i després baixa cap al Port d’Esclanyà o Cala dels Tries (09) (també anomenada Platja d’en Malaret). Continuem per sobre de la Llosa des Pi i finalment arribem a la paradisíaca Cala d’Aiguablava (10), molt turística però amb encant, envoltada de petits edificis (antigues cases de pescadors) que s’han convertit en restaurants amb terrasses dels quals en surt olor a marisc i a paella. Just a continuació trobaríem el Parador d’Aiguablava, situat enmig d’aquest preciós paratge natural. Això obliga a que el corriol revolti la propietat del Parador i, per tant, entra cap a l’interior i puja per la carretera fins arribar a un punt on hi ha un gran rètol que ens informa que allà comença el espai d’interès natural de Ses Falugues (11). El GR allà gira a la dreta entrant dins d’aquest espai i allunyant-se de la costa i és on nosaltres deixem el GR per resseguir la costa al màxim (ens haurem d’acontentar amb veure la zona de es Tramadiu de lluny). Seguirem per la carretera de més amunt (veiem un rètol que diu “A Tamariu”). Anem seguint aquest carrer d’urbanització, carrer Cova del Bisbe, fins que (alerta perquè està força amagat i pot passar molt desapercebut) girem a mà esquerra per un corriol estret i amb fort pendent (al principi, si ens fixem, està senyalitzat amb una fletxa blanca) que ens baixarà fins a un carrer inferior on girarem a la dreta i aviat arribarem al Mirador d’Aigua Xelida (12), un bon lloc on parar a dinar, amb molt bones vistes, dalt d’un penya-segat just per sobre de Cala Marquesa. Just acabar el mirador girarem a mà esquerra de baixada per un corriol molt pendent enmig de la vegetació que ens permet anar veient vistes de la Cala Marquesa i les seves illetes. Passem per un bufador (13) propers a sa Roncadora. Continuem pel corriol que passa per sobre de Cala Ventosa i de la Punta des Banc. Continuem fins arribar a la petita meravella de la Cala d’Aigua Xelida (14). El corriol continua resseguint la costa fins que arribem a un punt on actualment han posat un senyal perquè continuem escales amunt enllaçant amb el carrer Illa Blanca fent un “by-pass” de l’antic camí de ronda. Nosaltres posem en el track les dues alternatives (les del camí de ronda i la del by-pass per si algun dia acaben arreglant el camí de ronda). Han tallat el camí de ronda degut a que just allà on ens el trobem tallat passa per un corriol estret sobre el penya-segat, aeri, on hi havia unes tanques protectores que han caigut i que no han arreglat. Pot ser perillós passar-hi per la qual cosa és recomanable fer el by-pass. Un cop passat aquest petit tros el corriol torna a estar bé i va a parar al Carrer Àvia Catalana on el camí de ronda, també tallat, passa per un ample camí amb protecció de paret de pedra a banda i banda molt ben feta però resulta que hi ha hagut una petita esllavissada (sembla força senzilla d’arreglar) per la qual es pot arribar a passar però com que la zona està tancada podria anar empitjorant si no s’hi fa res. Fora d’això el camí de ronda (és una llàstima perquè és preciós i en el seu moment devia de costar molts diners de fer-lo) està bé però repetim que mentre no ho arreglin recomanem passar pel by-pass. Es puja per unes escales i allà enllaçaríem amb el Carrer Illa Blanca (l’alternativa o by-pass). Continuem pujant per unes escales fins arribar al Carrer Illa Negra on girem a l’esquerra i seguim el carrer fins que trobem un corriol a mà esquerra enmig de la vegetació que ens baixa al carrer inferior on girem a l’esquerra fins arribar al final d’una paella on agafem un camí entre 2 cases de baixada fins arribar a un carrer inferior on girem a l’esquerra. Quan arribem a una mena de plaça continuem en la mateixa direcció i pugem pel carrer Aigua Xelida per girar a mà dreta per baixar per unes escales fins al Carrer Foraio on girem a mà esquerra i el seguim fins arribar a la Platja de Tamariu (15), també molt turística i amb encant i restaurants i on anem per l’esquerra fins dalt d’una roca on hi ha un banc i petit mirador de la Cala Aiguadolça. Tornem enrere i seguim tota la platja fins arribar a la roca que divideix la platja de Tamariu i la Platja dels Liris. Aquí, a Tamariu, tornem a enllaçar amb el GR-92 i podem tornar a seguir la seva senyalització. Resseguim la costa pel corriol que passa sobre el rocam (hi ha un punt on hem d’esperar que no hagi ones per poder passar si no ens volem mullar) i ressegueix tota la Badia de Tamariu i que ens permet veure els entradors d’aigua de Cala d’en Roig i Cala Gamarús. Continuem pel corriol de dalt del penya-segat fins que trobarem un baixada amb fort pendent, molt ben feta i protegida per baranes de fusta, que baixa fent ziga-zagues fins la Cala Pedrosa (16), una cala salvatge a la qual hem d’accedir caminant o en barca plena de còdols que fan honor al seu nom i on hi ha un petit bar-restaurant. Hem de sortir de la cala pel camí del torrent que hi va a parar, entrant cap a l’interior fins que arribarem a una pista on girem a mà esquerra. El GR ens portarà fins dalt d’un turó on trobarem tot un seguit de punts d’interès: el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (17), l’església de Sant Baldiri, la torre de Sant Sebastià i el Far de Sant Sebastià (18). Des del Far baixem fins al Mirador de Joaquim Turró i Roselló (19) des d’on tenim magnífiques vistes de la Badia de Llafranc i fins a Calella de Palafrugell. Tornem a pujar al far i fins al poblat i baixem una mica pel corriol per on havíem pujat fins arribar a trobar un pal indicador que ens informa del sentit a seguir per anar fins a Palafrugell (fins allà seguirem un sender local, marques blanques i verdes, amb alguna petita variant). Anem, doncs, a l’esquerra pels carrers Brasil, Argentina, Cuba i Filipines i seguim el corriol enmig del bosc. Malgrat les marques serà millor no perdre de vista el track. L’últim tram ens desviem del sender local per no anar per la carretera GIV-654 anant per un camí que hi ha una mica més al sud. Una vegada a Palafrugell passem pel centre, per davant de l’església de Sant Martí (20) i des d’allà passem per alguns carrers cèntrics i ens dirigim cap a l’oest per arribar a l’estació d’autobusos (21) on havíem deixat el cotxe aparcat.