Costa Brava: Cales i platges de Begur pel Camí de Ronda. Primera part entre Cap Sa Sal, Aiguafreda i Sa Tuna (Baix Empordà)

Costa Brava: Cales i platges de Begur pel Camí de Ronda. Primera part entre Cap Sa Sal, Aiguafreda i Sa Tuna (Baix Empordà)

Itinerari seguit: Cala d’Aiguafreda-Cap Sa Sal-Cala d’Aiguafreda-Mirador de Ses Vaques-Cala de Sa Tuna i tornada.

Nota: Hi ha una segona part de la ruta, en una resenya posterior del mateix dia, que explica l'itinerari entre Sa Riera i la Platja del Recó.

Avui, en un dia espectacular i lleugerament ventós, ens acostem a la Costa Brava, a la zona de Begur, per fer un parell de trams curts del Camí de Ronda. Toca una jornada de relaxament i tranquil·litat perquè la Carme pugui anar recuperant força al peu lesionat. El primer tram serà entre la Cala d'Aiguafreda i Cap Sa Sal, des d'on tornarem per no fer un tram asfaltat. Una vegada retornats a Aiguafreda farem el tram fins Sa Tuna i tornarem a Aiguafreda per dinar amb la família que està en camí des de l'Àrea Metropolitana.

A la tarda, després de dinar, agafarem el cotxe per anar a Sa Riera, evitant un llarg tram asfaltat que ja vam fer el maig de 2017. Des de Sa Riera farem la segona part de la ruta d'avui que, pel Camí de Ronda, ens portarà a la Platja del Racó, on farem un cafè abans de tornar a Sa Riera i donar per finalitzada la jornada.

Dit i fet, aquesta primera part del dia la comencem a l'aparcament públic de la cala d'Aiguafreda on hem pogut deixar el cotxe sense problemes. A l'estiu ja serà una altra cosa.

Des de l'aparcament ens acostem a la cala d'Aiguafreda on trobem una font, tres taules de pedra per fer pícnic i un pal indicador del GR-92 i del sender local (marques verdes i blanques). També trobem una petita "piscina" natural, alimentada amb aigua del mar, on també veiem peixos, cargols de mar i alguns eriçons. A l'estiu és un bon lloc per mullar-se els peus, sempre ben protegits de les punxes de les garoines.

Com encara no ha arribat la resta de la família, farem un petit passeig pel tram de Camí de Ronda que porta a Cap Sa Sal. Aquest primer tram és dels més bonics de la costa (certament és fa difícil comparar i triar els més bonics perquè, afortunadament, la Costa Brava està farcida d'ells). El bateig de colors, llums i olors és espectacular. Les branques dels pins ens fan ombra i ens regalen olor de resina.

Seguint per aquest curt tram, passem per sobre de la Punta de S'Ullastre i arribem a S'Abell, amb la mirada posada sobre el gran hotel de Cap Sa Cal, una aberració paisatgística que, malauradament, és molt freqüent a tota la costa i, segons hem pogut llegir a les notícies d’aquestes últimes setmanes, volen seguir perpetrant amb l’aprovació de molts ajuntaments de la zona. Sembla que dies passats, la Generalitat ha dictat una moratòria d’un any però, molt em temo, que passades les eleccions del maig, tornarem a sentir parlar.

Prop de Cap Sa Sal tornem enrere i no fem els últims metres de pujada a la urbanització per estalviar-nos trams asfaltats. Poc a poc retornem a Aiguafreda gaudint del mar, de les onades i de les vistes espectaculars a la cala, a les illetes de Ses Vaques, a la Punta de la Creueta i, al fons, la Punta des Plom amb els seus illots i un parell de turons, l'Alt de Sant Pau i Ses Pedres Blanques. Val molt la pena seure una estona en alguns dels bancs de pedra i gaudir una bona estona d'aquest espectacle.

De nou a Aiguafreda encara no ha arribat la família, així que seguim camí per l'altra banda del Camí de Ronda, en direcció a Sa Tuna.

També aquest és un tram magnífic i amb l'afegit de poder aprofitar algunes escales que baixen a les roques, a prop del mar, perquè tot i el ventet les onades són molt petites i no hi ha risc de caure o mullar-se.

Ens aturem una estona al mirador de Ses Vaques, tot just sobre els petits illots homònims. Em crida l'atenció trobar al terra un clau metàl·lic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya com els que habitualment veiem als cims de casa nostra.

Seguim endavant i en poca estona ja som a l'entrada del poble de Sa Tuna. Molt poca gent i tots els negocis d’hostaleria absolutament tancats en aquesta època de l'any.

El poblet és encisador, amb alguns racons molt macos (no us perdeu el carrer dels Pescadors) i una bonica platgeta, pràcticament buida.

Amb el Tuc ens perdem una estona pels carrerons abans de tornar cap a Aiguafreda. La tornada, tot i ser pel mateix tram de l'anada, permet fixar la mirada en llocs i detalls que abans ens havien passat desapercebuts.

Arribem a Aiguafreda on ja ens espera la família. Aprofitem per dinar escalfats pel sol i, donem per acabada la primera part de la ruta d'avui.

Agafem el cotxe i ens dirigim a la Platja de Sa Riera on arribem en un 10 minuts, després de molts puges i baixes pels carrers de les urbanitzacions de l'entorn.

Veure la segona ressenya del dia en una ruta suplementària.

Salut i bona caminada !