Costa Brava: Estartit-Ter-Platges-Cala Pedrosa-Rocamaura

ESTARTIT-GOLA DE TER-PLATJA DE L’ESTARTIT-CALA PEDROSA-ROCAMAURA-ESTARTIT
Qualifiquem l’itinerari global de moderat tot i que el podríem dividir en dos trams completament diferents: el primer tram des de l’Estartit a la Gola de Ter i tornada per la platja (uns 9 km), que seria molt fàcil i planer; i el tram des de l’Estartit a la Cala Pedrosa i cap el Rocamaura que seria de dificultat moderada amb algun petit tramet una mica més dificultós (d’uns 10-11 km i on s’acumula un desnivell d’uns 700 m). La dificultat (del segon tram) consisteix en què el camí és un corriol amb moltes roques desiguals (roca calcària molt karstitzada, punxeguda) que fan de mal caminar, amb força pujades i baixades, una mica “trencacames” que fan que l’excursió es converteixi en una excursió dura però plena de bellesa.
De fet, es podria realitzar perfectament en 2 excursions diferents, però part de l’encant està en veure aquest contrast de paisatges i canvis de terreny en una sola jornada.
L’itinerari ens permet veure un munt d’espais naturals diferents i de gran bellesa: la gola del Ter (desembocadura al mar); tota la platja de l’Estartit amb les vistes de les Illes Medes, les muntanyes de Rocamaura i el castell de Torroella de Montgrí; els aiguamolls del Ter Vell; les cales rocalloses i salvatges de Cala Calella i Cala Pedrosa; la pujada als cims de Rocamaura i Torre Moratxa amb les seves vistes aèries espectaculars sobre la costa i l’Estartit...
Iniciem l’itinerari a l’Estartit, a la rotonda d’entrada que hi ha venint de la carretera de Torroella de Montgrí prop de la qual busquem aparcament (01) per deixar el cotxe. La muntanya que hi ha sobre nostre és el Rocamaura, el cim que pujarem al final de la jornada. Sortim de la rotonda seguint la carretera en direcció a Torroella i girarem a l’esquerra pel Carrer Pletera, després de passar una zona de jocs (karts i tobogans). Anem seguint per aquest carrer fins que ell mateix gira cap a la dreta i després cap a l’esquerra passant per sobre d’un pont la zona d’aiguamolls del Ter Vell (02). Anem seguint per la mateixa pista asfaltada sense agafar cap trencall. La mateixa pista girarà una mica a mà esquerra i passarem per la casa de colònies Marcel Maillot-Rosa dels vents (03) on continuarem en direcció sud-oest fins arribar a una cruïlla on no podem continuar en la mateixa direcció on girarem a l’esquerra i després a la dreta fins arribar al riu Ter on trobem un pal indicador (04). Seguim el Ter aigües avall i arribem a la mateixa desembocadura o Gola de Ter (05) on hem de tenir present que sempre és canviant depenent de les forces de les aigües de mar i del riu i de la sedimentació. Continuem per la platja en direcció nord veient vistes magnífiques de les Illes Medes (06). Més endavant ens acostem a l’esquerra per veure la Bassa del Frare Ramon (07). Continuem per la platja veient algunes zones de dunes fins arribar al paratge natural del Ter Vell (08) amb els seus aiguamolls. Seguim fins l’Estartit (09) que podem passar pel seu passeig marítim o continuar per la platja fins arribar al port esportiu on anirem pel passeig marítim fins que l’escullera ens barra el pas on girarem a l’esquerra per pujar pel carrer Cap de la Barra on ja veurem un pal indicador just on comença el sender local (SL, marques blanques i verdes) que anirem seguint. Passarem per un petit primer mirador (10) en una paella de pujada d’aquest carrer, davant de les Illes Medes. Continuem pujant fins arribar al mirador del Cap de la Barra (11) sobre un penya-segat, amb magnífiques vistes. El corriol del SL passa per dalt l’altiplà que hi ha sobre els penya-segats i després baixa fins arribar a Cala Calella (12), una caleta sense sorra, una entrada de mar amb roques a banda i banda, una petita meravella. Tornem a pujar dalt l’altiplà apropant-nos a l’extrem del penya-segat per veure les impressionants vistes (13) sobre el Golfet del Falaguer. El sender continua cap el nord i després cap a l’oest per baixar per una mena de torrent pedregós fins arribar al Port del Falaguer (14), on hi ha un port natural. Tornem a pujar dalt l’altiplà on el SL continua cap el nord-oest, cap a l’esquerra (alerta perquè hi ha camins que van cap a la dreta per anar cap el Cap d’Oltrera). Arribem a una cruïlla on continuem pel mateix corriol que gira cap el nord-oest de baixada passant per un petit avenc (15) i baixant cap a Cala Pedrosa (16), una altra entrada de braç de mar entre roques amb una minúscula platgeta, una altra meravella. Pugem altra vegada dalt de l’altiplà i arribem a un punt de vista on ens quedem bocabadats amb les magnífiques vistes del Golf de la Morisca, la Roca Foradada i el Cap del Castell (17). Sortim un moment del SL baixant cap a la dreta per anar a veure els Vistes de l’Illa de la Pedrosa (18), també impressionants. El SL continua cap a l’oest (cap a l’interior). Passem per una cruïlla on si anéssim a la dreta continuaríem cap a Cala Ferriol però nosaltres ho deixem per una altra ocasió i continuem en la mateixa direcció fins arribar a creuar-nos amb el GR-92 (19) on girem a l’esquerra seguint en direcció sud i a la següent cruïlla (20) deixem el GR per continuar pel SL i de seguida trobem una altra cruïlla on girem a l’esquerra per una pista asfaltada i passant prop d’unes antigues pedreres. Quan arribem a una cruïlla girarem a la dreta de baixada amb alguna paella fins arribar al camí d’accés a la masia de Torre Ponça, amb una pista amb xipresos a cada banda on girem a l’esquerra. Aviat arribarem a la cruïlla (21) que ens indica que hem de girar a la dreta per pujar al cim de Rocamaura. Si estiguéssim cansats o la meteorologia no ens acompanyés (no pujar amb fort vent) en aquest punt podríem escurçar l’excursió continuant recte de tornada a l’Estartit. Pugem la curta però dura pujada fins arribar al cim del Rocamaura (22) de 225 m i completament tallat en la seva cara sud, passem per les antenes i pel vèrtex geodèsic. Les vistes són excel•lents, just a sobre del poble de l’Estartit i les Illes Medes, veient tota la costa per on hem caminat i arribant fins al Cap de Begur. Pel nord veiem tot l’altiplà que hem anat recorrent i fins la Badia de Roses. El sender local (tot i que amb poques marques i desdibuixat) continua per la carena (si algú ho troba dificultós també podem tornar una mica enrere i anar a buscar una pista a un nivell un xic inferior i seguir-la cap a l’oest i deixant-la a la primera paella on enllaçaríem amb el SL. Continuem en la mateixa direcció fins arribar al cim de Torre Moratxa (23) amb una veritable torre-cabana al seu damunt i també molt bones vistes. Continuem en la mateixa direcció seguint el SL (poc senyalitzat) que girarà cap a l’esquerra (sud) per anar baixant i resseguint la muntanya per sota fins arribar al Carrer Gavarres on continuem a l’esquerra, baixem per unes escales i girem a l’esquerra pel Carrer Pirineus, seguim a la dreta pel Carrer Rocacorba, baixem un llarg tram d’escales i arribem a la Ctra de Torroella pel costat del cementiri, girem a la dreta i arribem al punt d’inici.