COSTA PUBILLA Desde Camps de Montgrony

Ruta feta amb els bufets d´Olot guiada per en Silvestre Puig ..
a continuació us deixo el resum fet per l Álbert Blanch Albhertot
Deixem els cotxes a les envistes de Montgrony, després de can Camps, en un voral ample que hi ha davant el començament de la pista cap les Viles Xiques.
Aquest camí comença just a sobre d’unes marques del GR-3 i d’itinerànnia marcades sobre una roca, enfilant pel marge, per un camí que estava mig aperduat, però que el grup de vocals que duien la caminada d’avui, havien estassat i senyalitzat amb moltes fites de pedres; el caminoi puja alegre per entremig de pins i boixos sans, vaja, que no han rebut la visita de la plaga de papallones que ha afectat altres zones de cotes inferiors dels nostres boscos
Travessem un parell de pistes de desemboscar i arribant al Camp de l’Ordi trobem la pista que puja de les Viles Xiques i ens mena cap les Costes dels Anyells, passant pel conegut com “arbre sec”, que encara te fulles....i aquí comença una pujadeta més forta fins el Pla de Pujalts, per acabar arribant al cim del Costa Pubilla.
Aquí al cim hi ha una creu amb una bústia pel llibre de signatures, pessebre arrecerat a sota, un vèrtex geodèsic i una rosa dels vents enlairada damunt un suport; amb el dia clar i vent fresc i lleuger, mentre esmorzem gaudim de bona panoràmica de 360º, sobresortint el Puigmal sobre la resta.
Continuem la caminada carenejant cap el Tossal de Meians i després el niu de metralladores, gran i en bon estat que pot fer la funció de refugi en cas de necessitat; baixem al ampli Coll de la Bona per després baixar en direcció Sud per entremig de prats i torrenteres sense camí definit i on cal fiar-se de la intuïció, fins el clot de les Fontetes de Meians, i continuar baixant per caminoi espatllat per l’aigua, continuant improvisant camí per entre arbres la majoria encara verds, però alguns aurons, amb l’arribada dels primers freds, ja han canviat a la meravella cromàtica amb colors ocres i taronges.....
Arribat al Coll de Meians, ja només cal seguir la pista amb les marques del GR i també grogues, que passant per les Viles Grosses i les Xiques, ens arribarà de nou a can Camps, inici i final de la ruta d’avui.


Curiositats sobre el búnquer del Roc dels Llamps

Segons l’estudiós sr. Ernest Serratosa de Tona, en referència a les fortificacions de la Serra de Montgrony ens comenta que el de la Roca dels Llamps és un búnquer per observació i comandament de batalló. Conjuntament amb quatre més per metralladora, un sota el Coll del Remoló, un en els Plans de Nevà i dos pel Coll Roig, i un conjunt de tres entrades pel solell del Tossal de Meians, conformen el que hauria de ser el Centro de Resistència 45bis, que defensaria el flanc sud dels CR 44, 45 i 46, que atacarien una invasió que entrés per la carretera de la Collada de Toses. També es van construir entre el 1950 i el 1952, en la darrera fase constructiva de l’obra, en l’absurda Organización Defensiva del Pirineo, coneguda també com a línia P.,
Com a dada curiosa, segons el periodista Antoni Llagostera, diu que per construir la fortificació es van necessitar 100 kg de ferro i 3,5 tones de ciment… tota una contaminació ambiental del tot innecessària… però que ara pot fer la delícia dels amants de la història.