Costa Pubilla desde Santuari de Montgrony

El Santuario de Montgrony esta dentro de unas cavidades que existen en las paredes verticales que forman los acantilados de la serra de Sant Pere, unos espectaculares balcones naturales, se honra culto a la imagen de una virgen negra La Mare de Deu, data del siglo XVII, y bajo a el un edificio reformado en el 2001, hace de hospedería, con restaurante, subiendo unas escaleras se llega a la ermita de Sant Pere que fue restaurada en 1915 y al conjunto ermita y Santuario lo llaman el Covadonga catalán.
El siguiente tramo de la ruta es el cami del Malpas, un balcón natural, estrecho pasillo entre la roca y el abismo,con una barandilla a modo de quitamiedos, un alicientes mas a esta maravillosa ruta, poco después subimos paralelos al torrentes del Sant Ou, y nada mas psar el refugio de Planeles por la torrentera de la Vaca muerta, las lluvias de los últimos días hace que el agua brote por todos los rincones de la montaña, quedando los torrentes desbordados y los caminos son para esa agua salvaje y sin control la segunda oportunidad de descender por las verticales laderas, que delante nuestro vamos venciendo, entre sendas y caminos siempre guiados por las marcas amarillas, otro gran trabajo de Itinerannia, de vez en cuando nos cruzamos con algún boletaire, nunca satisfechos con ese cesto medio lleno, que llevan colgado del brazo, robellons, carlets, fredolics y algún rosinyol, son sus trofeos. Ya hemos abandonado el bosque de pino negro, por una pista ascendemos las laderas del Coma Ermada, montaña de cima rocosa que observa el paso lento de los senderistas como una centinela en la torre del poblado, ya en el collado del mismo nombre, son las vacas que están paciendo con sus terneros, las que se percatan de los diminutos extranjeros que con gorra y bailando sus bastones se obstinan en pisar su esponjosa hierba, que tanto las agrada paladear, ya falta poco para la cima la loma aumenta su verticalidad, la respiración mas agitada y necesaria, contemplamos los horizontes, Puigmal, Taga, Pedraforca nos infunden ánimos, para el tramo final de nuestra empresa, hasta las nubes se hacen cargo de la situación, sombreándonos la tierra, pero hasta la cruz, no se para y cuando esto se hace, se disfruta del paisaje, de panorama magnifico que nos entran por los ojos. En la cima una bonita cruz, una mesa indicativa del relieve , el clásico índice geodésico, y un recordatorio de Joan, montañero de Campdevanol, que ya nunca será olvidado por sus montañas. En una cima menor vemos un bunker, ni en los rincones mas maravillosos, rodeados de natura, tenemos que olvidar que hubo, hace tiempo, un señor, que nos inundo con cemento armado, cemento de la guerra.
El descenso se inicia en el coll de la Bona, un poco montaña a través hasta dar con la pista cerca de las fontetes de Maians, pasadas dos casas una una Xica y otra Grosa, les Villes, encontramos la carretera cimentada que nos devuelve al santuario tras recorrer 14 km y con un desnivel de unos 800 m, hemos andado juntos Rosa, Juan V,Juan A, Antonio y Julian. SENDA VIVA

El Santuari de Montgrony aquesta dins d'unes cavitats que existeixen en les parets verticals que formen els penya-segats de la serra de Sant Pere, unes espectaculars balconades naturals, s'honra culte a la imatge d'una verge negra La Mare de Deu, data del segle XVII, i baix a l'un edifici reformat en el 2001, fa de hospedería, amb restaurant, pujant unes escales s'arriba a l'ermita de Sant Pere que va ser restaurada en 1915 i al conjunt ermita i Santuari ho criden el Covadonga català.
El següent tram de la ruta és el cami del Malpas, una balconada natural, estret passadís entre la roca i l'abisme,amb una barana a manera de treupos, un al•licients mes a aquesta meravellosa ruta, poc després pugem paral•lels al torrents del Sant Ou, i gens mes pasar el refugi de Planeles per la torrentera de la Vaca Morta, les pluges dels últims dies fa que l'aigua brolli per tots els racons de la muntanya, quedant els torrents desbordats i els camins són per a aquesta aigua salvatge i sense control la segona oportunitat de descendir pels verticals vessants, que davant nostre anem vencent, entre sendes i camins sempre guiats per les marques grogues, un altre gran treball de Itinerannia, de tant en tant ens creuem amb algun boletaire, mai satisfets amb cistell mitjà ple, que porten penjat del braç, robellons, carlets, fredolics i algun rosinyol, són els seus trofeus. Ja hem abandonat el bosc de pi negre, per una pista ascendim els vessants del Coma Ermada, muntanya de cim rocós que observa el pas lent dels senderistes com una sentinella a la torre del poblat, ja en el serral del mateix nom, són les vaques que estan pasturant amb els seus vedells, les que es percatan dels diminuts estrangers que amb gorra i ballant els seus bastons s'obstinen a trepitjar el seu esponjosa herba, que tant les agrada paladear, ja falta poc per al cim la lloma augmenta la seva verticalitat, la respiració mes agitada i necessària, contemplem els horitzons, Puigmal, Taga, Pedraforca ens infonen ànims, per al tram final de la nostra empresa, fins als núvols es fan càrrec de la situació, ombrejant-nos la terra, però fins a la creu, no es para i quan això es fa, es gaudeix del paisatge, de panorama magnific que ens entren pels ulls. En el cim una bonica creu, una taula indicativa del relleu , el clàssic índex geodèsic, i un recordatori de Joan, muntanyenc de Campdevanol, que ja mai serà oblidat per les seves muntanyes. En un cim menor veiem un búnquer, ni en els racons mes meravellosos, envoltats de natura, hem d'oblidar que va haver-hi, fa temps, un senyor, que ens inundo amb formigó armat, ciment de la guerra.
El descens s'inicia en el coll de la Bona, una mica muntanya a través fins a donar amb la pista prop de les fontetes de Maians, passades dues cases una Xica i una altra Grosa, els Villes, trobem la carretera cimentada que ens retorna al santuari després de recórrer 14 km i amb un desnivell d'uns 800 m, hem caminat junts Rosa, Juan V,Juan A, Antonio i Julian. SENDA VIVA.