Cova de Campmorí o can Mauri, La Figuerassa, castell de Blancafort. Termes de Berga i Cercs, El Berguedà

Per a mi que sóc del Bages, el Berguedà és una comarca veïna. Quan era escolta ja hi anava a fer muntanya, de manera que ara toca explorar altres indrets. Però resulta que hi ha encara moltes rutes per fer. Sempre n'hi ha, arreu. No ens l'acabarem el nostre país. I ves per on la caminada d'avui recull tres interessants indrets on mai abans havia estat.

Recorrem hàbitats diversos. D'entrada ens fiquem dins un replec obagós de la solana de la Figuerassa, on trobarem la sorprenent cova de Campmorí. Seguim pujant per un camí ribetejat de boixos de mida considerable. La pujada segueix fins el capdamunt del serrat de La Figuerassa, des d'on fruïm de panoràmiques excepcionals a tots els costats. Descendim cap el coll d'Oreller; la vegetació canvia radicalment, avançant entre amable boscúria. Ens acostem a l'Estany sense arribar-hi i baixem per la xamosa Plana Rodona, tenint a l'esquerra els Esquerds de Santa Maria (llarg sortint rocallós) tot vorejant el torrent de l'Oreller fins la font de la Salamàndria, a partir de la qual el torrent pren el nom del Bac de Vilosiu. Arribem a la Collada Alta i des d'allí fem una anada i tornada fins l'estètic i privilegiat castell de Blancafort. Seguim baixant per la boscosa obaga de cal Ros fins a trobar la pista que voreja per dalt Vilaformiu i remuntem fins el coll de la Restanyada, d'on hem partit.

Descripció de la ruta

Per arribar al punt d'inici, des de Berga ens dirigim a la font Negra i agafem la carretera dels Rasos de Peguera, passat el berenador. Fem tres quarts de quilòmetre i torcem a la dreta cap a la pista del Mirador de la Figuerassa. Seguim nou-cents metres per aquesta bona pista i aparquem a la cruïlla del coll de la Restanyada, on s'ajunta la pista que puja de Vilaformiu (banderoles del sender PR-C 73-3)

Emprenem el camí que surt a l'esquerra, direcció oest. Poc després s'orienta cap a Nord i tot seguit torna cap a Oest.
Aviat arribem a la gran cova de Campmorí o de Can Mauri (ja que avall del torrent hi ha la casa de can Mauri)
Amb una entrada de 22 metres d'amplada per 7 d'alçada, i una fondària de 40 metres, resulta sorprenent. No és estrany que existeixi una llegenda (*)

El corriol del PR s'obre pas ben fressat entre les boixedes, primer despullades de fullam, degut a l'atac de la plaga, però a mesura que pugem el boix ja resta resplendent. Encara entre la boixeda ens aturem a admirar un exemplar d'arbre, de fornida i altiva soca; diria que es tracta d’una alzina, però el fullam no és perenne...

Seguim ara ja directes a la Figuerassa, per franca pujada.
Sobrepassem una gran fita i guanyem un collet entre dues instal·lacions d'antenes dalt el serrat de la Figuerassa.
Seguim ara per la pista fins el primer mirador.

Sadollats de vistes emprenem el descens fins el mateix collet per on hem arribat al serrat; aquí cerquem el camí que marxa una mica a l'esquerra, però seguint l'ample fil de la carena boscosa fins el coll de l'Oreller.
Del coll agafem el camí que marxa cap a l'Estany, un punt per sobre la pista que baixa. El nostre trajecte aviat deixa el camí per anar cap a la dreta. Entre pastures lluquem els Esquerds de Santa Maria i el seu altiu rocam.

Depassem una cruïlla i comença una zona d'aiguamolls. Ens situem a l'esquerra del torrent de l'Oreller i anem baixant fins la font de la Salamàndria. Raja una mica. La deixem i agafem la pista en direcció a l'esquerra.

Seguim baixant per ella fins la Collada Alta. Allí ens desviem cap a l'esquerra a trobar el corriol que s'enfila pel roquisser fins la base del castell de Blancafort. Gaudim de l'històric lloc i de les vistes que des del mur de l’antiga esglesiola de Sant Miquel de Blancafort es dominen, talment fóssim castlans medievals. Tornem a la Collada Alta i seguim baixant per la bona pista.

A poc més de tres-cents metres trenquem pel camí ample que surt per l'esquerra. A menys de tres-cents metres el deixem per agafar un camí menor per la dreta, que ja no deixarem, transitant pel bosc de l'obaga de cal Ros, fins trobar la pista encimentada que mena al complex equí de Vilaformiu.
Seguim aquesta pista de ciment cap a la dreta. Aviat arribem a Vilaformiu. Allí torcem gairebé 180º a la dreta per emprendre la pujada al coll de Vilaformiu. Abans d'arribar-hi fem drecera pel bosc. Anem a sortir a la mateixa pista passat el coll de Vilaformiu, la seguim cap a la dreta, i ens mena fins el punt d'origen, on tenim el cotxe. Acabem aquesta agradable caminada.

A destacar que pugem cinc-cents metres en només un parell de quilòmetres de ruta; tanmateix el trajecte és distret, ja que trobem la cova a gairebé un quilòmetre, i després avancem calmosament fent ziga-zagues entre la boixeda. Només el tram final és exposat a la soleia i el matollar.


(*)La llegenda de la Cova de Can Mauri (Campmorí) és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro.
Extret de la fitxa del lloc de la pàgina de patrimoni cultural de la DIBA (https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri)
La veritat és que aquesta llegenda és inversemblant.