Cova de les Lloredes des de Can Bosch pel camí dels carboners

Avui un error de Mr. Google ens ha deixat estancats a Can Bosch de Sales de Llierca i amb un ràpid i molt bon grau de flexibilitat del grup hem redefinit un nou objectiu per improvisar una ruta que ens ha fet descubrir la famosa Cova de les Lloredes, situada en una de les vessants del Torrent de Lliurona, a la falda del Bassegoda i a la frontera entre La Garrotxa i l’Alt Empordà.

La ruta feta avui, ha estat més que anar a peu i caminar, ha estat assaborir el territori, trobar-se amb la natura i sobre tot per aquestes terres, assimilades a l’Alta Garrotxa, de valls profundes, envoltades de cingleres i parets de roca, de terres aspres i de mala petja i paisatge autènticament espectacular, no només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes.

Sortim doncs de Can Bosch, una masia ben restaurada i destinada a turisme rural, al mig de la vegetació i a on escoltar el cant dels ocells i gaudir d’una brisa fresca, arropats per unes parets de pedra i sostres de fusta.

Per radera Can Bosch i resseguint una pista ampla, força planera i de bon trepitjar, arribem a la cruïlla del Mas dels Trulls, una gran masía en ruïnes, però que conserva alguna pared exterior i un parell d’arcs de pedra, tan ben fets, que ni els anys, ni les inclemències del temps han pogut amb ells.

A partir d’aquí i per un corriol de mala petja, ple de rocs de canto viu, desgarbats i mal posats, fa que el nostre pas sigui lent i feixuc, només entretingut per un turó de pedres calisses i que al enfilar-nos-hi, descobrim que és un excel·lent mirador dels roquissars, cingleres i alzinars d’aquesta nostra i admirada Alta Garrotxa.

El corriol segueix, ara per l’obaga direció a llevant, passant per les antigues carboneres, fins que arriba al llit del torrent de Lliurona, afluent per l’esquerra del riu Burró. El creuem i seguim per l’altre banda, ara direcció ponent i en cosa de pocs minuts arribem a la boca de la Cova de les Lloredes, situada just davant d’una antiga carbonera.

La boca de la cova, de no gaire més de quatre passes d’amplada i 1,5 metres d’alçada, s’obre al peu d’un cingle i dóna pas a una única sala de forma ovalada, d’aproximadament 20 passes d’amplada, 10 de fondària i un parell de metres d’alçada. El terra és rocallós, amb una petita pendent i ple de cagallons d’ovella, cabra o cabirol que li donen una farum salvatge complementari a la feréstega zona.

Conquerida i fotografiada la cova, retornem per les nostres pròpies passes fins el nostre punt d’inici a Can Bosch, convençuts que ja tenim dins el sarró un altre indret meravellós i singular de la nostra terra gironina.