Cova de l’Ormini, pas de Finestres, font Freda, Puig d’Espies, cresta del Serrat de Mansull. Coll de Nargó, Alt Urgell

Aquesta ruta ens demostra que hom pot gaudir de valent de la nostra orografia i geografia.
Ens trobem en una zona en que el relleu és espectacular, capaç de deixar-nos embadalits a cada topant.
No hi ha alçades que depassin els dos mil metres, ni tampoc els mil-noucents, tanmateix les forces tectòniques, per un costat han fornit cingleres pètries d'una verticalitat que posa els pèls de punta, i per l'altre frondoses i amansides obagues negres.
Amb tan bells contrastos és estrany que el corrent excursionista no hagi colonitzat encara aquestes contrades.

Hi manquen noms. Me'n han faltat. Com a curiositat diré que, si bé la llarga serra de Sant Joan hom pot localitzar-la fàcilment en el mapa, la seva paral•lela del costat nord és orfe de nom que la comprengui en la seva totalitat. Oimés si es tracta d'una serra més llarga encara i que recull el cim més alt, la Roca de Senyús, de 1896 metres (la serra de Sant Joan no supera els 1754), si bé els seus espadats no són tan espectaculars. Entre una i altra línia de serra s’obre una frondosa coma (sinclinal?) que és com un llit concavat, amagat i protegit, també sense un nom que la comprengui tota (potser la Coma de Mu?) i que mor després de les Collades per donar pas als Prats de l’Obaga Negra, sota la Roca de Senyús.

Descripció de la ruta
Anem cap a Montanissell per Organyà (indicat). Deixem el llogaret per la pista que marxa cap al forat del Pitarell i coves d'Ormini (indicat). Albirem la gran cavitat que s'obre a la paret del sector de llevant de la Serra de Sant Joan a les Costes de la Guineu. Un cop franquejat el forat (és l'estret per on s'escolen les aigües i hi passen els camins) deixem el cotxe en un espai a l'esquerra.

Des d'allí lluquem una estaca amb una banda de pintura groga. És el senyal que ens indica per on podem agafar una drecera i estalviar la volta que fa la pista. Recuperem la pista i la seguim cap a l'esquerra. En un moment donat la deixem per emprendre la pujada per un rastre a la dreta de biaix que mena al pas de Finestres. Hi anem. Des de l'estret collet ens enfilem per la cresta de la dreta (aquesta part de la serra apareix com Serrat de Mansull) de camí al roc del Codó. No hi arribem, ja que ens donem per satisfets amb les vistes que disposem des d'un punt elevat.
Tornem al pas, i enrere i avall. Anem a trobar la pista un tros amunt. La seguim fins l'indicador de les coves d'Ormini cap a la dreta i fem el tram fins l'entrada. Esmorzem abans d'entrar-hi.

L’entrada està obrada per tal d'oferir més seguretat al visitant, ja que de seguida hem de baixar per una escala metàl•lica. Hi ha una porta reixada metàl•lica amb un pany que no tanca. Hi ha tres llargs d'escala cara avall amb barana. Després ve un corredor que va baixant amb corda per agafar-se a cada costat, ja que el terra és humit i relliscós. Explorem tots els topants, admirant les belles columnes que la natura ha anat formant al llarg de milers i segurament milions d’anys. Per pensar-hi. Sentim el silenci tancat de l'interior de la terra.
Sense llum no cal ficar-s'hi. És imprescindible.

Retornem fins la cruïlla i anem avall per l'agradable camí pista boscana. Visitem la Font Freda.
Depassen el punt per on al començament hem guanyat la pista. Anem per la pista que va a passar per sobre la casa del Pitarell, deixant-la a la dreta. En un moment donat l’abandonem per un corriolet que va fins una collada on es retroba la pista; és el camí de Santa Fe. D'allí anem a cercar la cresta de les costes de la Guineu i la seguim sense dificultat (el ICGC comprèn com a Serra de Sant Joan el serrat que s'aixeca cap a llevant des del forat de Pitarell). Aviat assolim el punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic; és el puig d'Espies. Seguim crestejant pel rastre de corriol i tombem cap a la dreta per anar baixant fins la rasa davant la qual s'aixeca el mas del Pitarell. El darrer tram de baixada el fem a la brava, tanmateix no presenta cap gran dificultat.

Ara torcem cap a l'esquerra per anar a trobar un element singular. És el gran forat a la paret que hem vist des de la pista quan hem deixat Montanissell (cova de la Casavella?). Un corriol hi condueix. Primer trobem un altre gran forat, l'Espluga de la Feixa, al fons del qual hi ha un tancat amb aigua, i al davant uns estintolats tancats de bestiar fets toscament amb pedra. Per accedir a l'altre gran forat ens obrim pas amb les tisores per minimitzar els risc d’esgarrinxades. Com l'accés a aquest és més complicat no hi veiem vestigis d'haver estat habitat.

Retornem fins a sota la casa del Pitarell pel mateix camí, anem a cercar la pista i la remuntem fins on tenim el cotxe.