Cova de l'Orri, cim de la Suca, masia de l'Orri, cova-balma d'en Ranella i teix de l'Orri des de la font de la Vorada

Cova de l'Orri, cim de la Suca, masia de l'Orri, cova-balma d'en Ranella i teix de l'Orri des de la font de la Vorada

L’objectiu d’aquesta ruta és visitar la cova de l’Orri, fer cim de la Suca, arribar a la cova-balma d’en Ranella i admirar el monumental teix de l’Orri.
Per anar-hi, agafem l’autovia d’Olot i en sortim a Argelaguer. Un cop a Argelaguer agafem la carretera de Tortellà i, en arribar al poble, trenquem a la dreta en direcció a Sales de Llierca i anem seguint indicacions de Monteia i l’Orri. La carretera és estreta però asfaltada fins a Monteia i continua per pista de terra amb algun tram una mica pedregós, però en força bon estat i apte per a qualsevol turisme que no sigui excessivament baix. Uns 2 km més enllà de Monteia arribem a la font de l’Orri, que ens queda a peu de pista a mà esquerra i uns 50 metres més endavant hi ha espai per aparcar uns 5 o 6 cotxes.
Aquí comencem la caminada, per una pista que en baixada contínua pel bac de l’Orri arriba fins al torrent de l’Orri, que trobem lamentablement sense aigua. Travessem el torrent i comencem la pujada. Uns 600 metres més endavant, en un revolt tancat a l’esquerra, hi ha un corriol que porta cap a la cova de l’Orri. La cova no queda gaire lluny, a uns 150 metres, protegida amb una barana de ferro per tal d’evitar caigudes accidentals. Un cop traspassada la barana ja és responsabilitat de cadascú.
Per visitar la cova us caldrà un frontal elèctric, i preferiblement un casc, encara que la intenció no sigui una exploració espeleològica, com és el nostre cas. L’accés és per una escala rudimentària d’uns 3 o 4 metres, feta amb dos troncs d’alzina i alguns travessers de fusta clavats amb puntes, de seguretat dubtosa. A la barana de ferro hi hem trobat lligada una braga que dona una mica més de seguretat però és aconsellable portar una corda per si de cas. La cova, de 157 metres de recorregut és molt bonica, malgrat els actes vandàlics que ha rebut. Nosaltres no passem de les primeres sales i quan veiem que la cosa es complica fem marxa enrere, després de fer-ne unes quantes fotos.
Vista la cova, retornem a la pista i anem seguint el track sempre en pujada fins al grau de l’Orri, un corriol que sense ser excessivament costerut ens fa guanyar alçada fins a un interessant mirador natural. Una boira alta que ens acompanya des de l’inici de la caminada ens impedeix de veure gaire enllà.
Ara ens falta poc per a la masia de l’Orri, però quan la comencem a veure, abans d’arribar-hi, trenquem a la dreta cap a un corriol marcat amb senyals blaus a les pedres per fer una anada-tornada fins al cim de la Suca. Per al darrer tram de pujada abandonem els senyals blaus i l’ascens es va tornant més pedregós i de mala petja, especialment arribant al cim. Els 812 metres d’altitud de la Suca potser no són gran cosa però té una gran vista sobre la vall del Borró i, si la boira (que es començava a esvair lleugerament) ens ho hagués permès hauríem vist bé la Tossa d’Espinau i la muntanya del Mont (amb els cims amagats) i el Bassegoda (que vàrem arribar a veure una mica).
Retornem per on havíem pujat fins a la masia de l’Orri, hi passem pel costat i continuem per pista fins a trobar la carretera, en aquest tram pavimentada, que ens duria en poca estona on tenim el cotxe. Però encara ens queden dues coses interessants per visitar. Per tant, continuem per la carretera en pujada uns 300 metres i després trenquem a la dreta per un corriol que fa drecera fins a retrobar-la més amunt. També hi arribaríem si seguíssim la carretera, fent marrada.
Quan arribem la carretera, trenquem a l’esquerra i de seguida trobem un sender a mà dreta, que seguim uns 200 metres i que abandonem quan trobem unes fites per trencar novament la dreta per un corriol amb una pujada intensa (no en va ens dirigim al punt més alt de la ruta, amb 920 metres) que ens porta fins a la cova-balma d’en Ranella. No té res a veure amb la cova de l’Orri però és una bona cavitat on al fons hi veiem fins i tot un rat penat.
Vista la cova, fem marxa enrere per on havíem vingut fins a retrobar la carretera, que seguim en baixada, fem un parell de llaçades i quan vindria la tercera abandonem la carretera per agafar un corriol a la dreta i, de moment, en baixada. El seguim, travessem un torrent i continuem fins a trobar un altre corriol més fressat. Seguim aquest altre corriol, novament en pujada i ara ja sense pèrdua arribem al teix del torrent de l’Orri, al costat mateix del torrent. Aquest teix, de dimensions considerables, té una alçària total de 12 metres, un volt de canó de 4,59 metres, i una capçada mitjana de 16,6, segons consta al web de Medi Ambient de la Generalitat. Va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 2000.
Fem marxa enrere, i sense deixar el corriol fressat en cap moment arribem a la carretera, i en un moment som al cotxe. Abans de donar per acabada al ruta, fem una anada i tornada fins a la font de la Vorada i, ara sí, tanquem el seguiment del wikiloc posem punt i final a aquesta interessant caminada per l’Alta Garrotxa