COVA DE ROCALLADRE I PUIG D’EN VIDAL ( o de Rocalladre) DES DE L'ÀREA DE XENACS

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Joan Cortadellas

Com deien els nostres ancestres no es pot repicar i anar a la processó, de manera que, com que algú vol assistir a les 7 a la xerrada de l’Arcadi Oliveras, s’haurà de fer l’excursió més curta del que és del cas. I, a més, com que tots tres ja en tenim seixanta de repicats, no ens convé pas córrer.

Encara no han tocat les 4 que ja tenim el cotxe aparcat a l’Àrea recreativa de Xenacs. Hem hagut de demanar, però, la clau de la tanca que barra el pas. Només de baixar, ens crida l’atenció que els pins de l’empriu de les Preses estan carregats de bosses de processionària, tot i que no en trobem ni una sola processó. Deu ser que ja estan enterrades i aviat es convertiran en papallones.

Han passat quatre gotes, quatre, però fa una tarda primaveral perfecta per fer una bona passejada per Marboleny i el Corb. Ha valgut la pena no acollonir-se amb el temps.

El camí fins a la cova és planer i molt platxeriós, primer per pineda, després per alzinar i finalment per fageda. En menys de tres quarts ja som dins el forat de la cova. Feia anys que no l’havíem visitada i ens ha sorprès que el camí estigui tan ben senyalitzat i net com una patena. Anys enrere costava déu i ajuda de trobar el corriol que hi menava. Millor, perquè és un lloc prou atraient per anar-hi amb la família.

Fem les fotos de rigor i decidim anar a berenar al cim del Puig d’en Vidal, tot seguint –casualitats de la vida- el trac d’en Ramon Masachs, amb qui havia compartit estudis 55 anys enrere. Tempus irreparabile fugit.

La vista des de dalt del puig és espectacular: el Pirineu, al nord, innivat ; la fageda, als peus, a punt d’esclatar en tota la verdor; l’Alta Garrotxa, a llevant, majestuosa com sempre ; i, a la llunyania, la Plana de l’Empordà i la Badia de Roses ens tanquen la panoràmica amb la seva llum i la seva fulgència. Més bonic, impossible! Quina sort de poder viure en aquesta terra!

A les sis ja estem baixant amb el cotxe i, qui vulgui, es podrà dutxar amb tota tranquil•litat, anar a la conferència... I la setmana vinent, vacances els que treballen, que els jubilats ja no en podem fer.