Cova de Sales - Barranc de Biern - Coll del Quico - Punta de l'Asturiano - Fondo de Salanca

Parquing public gratuït

Porta del Castell

Castell de Vallclara (s.XII)

Les restes del castell consisteixen en les traces d'un recinte envoltat per murs als que han sigut arrencats els carreus. A la part oriental d'aquest es conserva un portal construït, segurament, en època gòtica. Apartades uns metres d'aquest espai, en un dels costats del turó, es troben les ruïnes del que hauria estat una torre, amb planta quadrangular i coberta a la seva part inferior per una volta, actualment mig enderrocada. La construcció d'aquesta part fou realitzada amb carreus de gran mida, escairats amb cura i units amb morter.

Cova de Sales

Balma de 53 metres d'amplada. Podem dividir la cavitat en dues parts: La meitat S té una alçada màxima de 8 metres i una profunditat d'11 metres. La meitat N, més petita i també menys visible, té una fondària màxima de 8 metres. Destaca un gran bloc i una paret de pedra seca situada a la nostra dreta.

Roca cap de tauró

Corriol a la esquerra

També podeu continuar uns metres i fer-ho per la pista.

Bassa contraincendis

Corriol a la esquerra

Per buscar el Molí de Biern . No trobat.

Molí / Barranc del Biern

les Canals

Estret del Biern

Corriol de pujada

Molt poc marcat, preferible pujar pel camí que nosaltres hem fet de baixa.

Abrics del Biern

Suposadament amb pintures rupestres. Les marques que he trobat son tant insignificants, ho he deixat a qualsevol que arribi aquí ho trobi.

Coll del Quico

Tossal del Quico

Serret de la canal fosca

Rastre d'accés al cim

Punta de l'Asturiano (1046m.)

Corriol a la esquerra

Corriol a la esquerra

Força pendent

castanyer centenari

Ruines

Fondo de Salanca

Mas de la Llana

Cova dels Lladres

Un veí de Vallclara, en Joan Ramon Roig, va esmentar a membres del GIEM – CE Montblanc l'existència d'aquesta cavitat que havia servit d'amagatall durant la Guerra Civil. El dia 1 de febrer de 1997 es va portar a terme la primera visita i set dies més tard es va procedir a desobstruir el tap de sediments de la primera gatera. En les posteriors setmanes es va acabar d'explorar i topografiar tota la cavitat. La boca i conducte d'entrada té una perfecta forma el·líptica, si bé és tan estreta que ens obliga a entrar-hi reptant un parell de metres fins a desembocar a la petita sala que era coneguda i que sembla va servir uns dies de refugi per a algunes persones durant la Guerra Civil.

Pista a la dreta

Cova del Sastre

Balma obrada, molt espaiosa, té una longitud de 52 m per 11 m de fons i una alçada màxima de 4 m. Està tancada longitudinalment amb un mur de pedra, amb trams parcialment derruïts. A l'extrem oriental té construït un habitacle amb portes i finestres.

L'Estilita de Mateo Vilagrasa

Camí del Bosc

Sant Joan Baptista (s.XIX)

La primera referència documental és dels anys 1279 i 1280, quan consta que el rector de Vallclara satisfeu la dècima papal.[1] A la construcció (1804-1814) es reutilitzaren carreus de l'antiga església romànica. Al Museu de Vic hi ha una antiga lipsanoteca de fusta procedent d'aquesta antiga església, que formava part del seu mobiliari litúrgic. El dia 3 de setembre de l'any 1814 es procedi a la benedicció de l'església nova pel rector Bernat Rabascall. El preu de l'obra va ser de 7.500 lliures. Es costeja amb les aportacions dels veïns de Vallclara que s'autoinposa voluntàriament un quinzè de les collites. El Mestre d'obres fou Francesc d'Asis Nadal i Roig (l'Espluga de Francolí 1774-?). El 1862 s'acabà el rataule de l'Església nova, fou el seu autor Feliu Ferrer i Guasch (1817 Benicarló - 1884 Móra d'Ebre), els veïns ho paguen amb dos quartans de blat per casa anuals.

Bar - Restaurant La Parada